Casa Pich i Pon
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Josep Puig i Cadafalch | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Pl. Catalunya, 9 i Rbla. Catalunya, 2 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 41290 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1407 | |||
La casa Pich i Pon és un edifici situat a la Plaça de Catalunya, 9, xamfrà amb la Rambla de Catalunya de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès.[1] Es considera noucentista pel que fa al tipus de composició (regular i simètrica) i l'estil de les decoracions, però amb uns incipients trets racionalistes en el tractament de les plantes intermèdies amb les obertures perfectament quadrades i mancades de decoracions.[2]
Història
Va ser encarregat el 1918 a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch per l'empresari i polític Joan Pich i Pon.[3] Segueix les mateixes proporcions del veí Hotel Colon, acabat aquell mateix any, configurant així la façana nord de la plaça, que serveix de teló de fons de la Rambla.[2]
Al llarg del temps, ha allotjat les seus del partit Solidaritat Catalana per la Independència, el consolat del Canadà, l'Espai Cultural Caja Madrid, la caixa d'estalvis Unnim[4] i les oficines del Programa d'acolliment lingüístic del Consorci per a la Normalització Lingüística.
Descripció
És un edifici majoritàriament d'oficines que també disposa d'habitatges. S'organitza a través d'una sola escala comunitària, amb celobert integrat, que dona accés als pisos i oficines. Consta de planta baixa, entresòl i sis pisos, el darrer enretirat de la façana.[2]
Segueix l'esquema clàssic de divisió en tres franges horitzontals adaptades a les necessitats pròpies de l'ús administratiu de l'època. La base està formada per la planta baixa i l'entresòl (unificades en unes obertures de doble alçada) i queda delimitada per la línia que configuren les balustrades dels balcons de la primera planta.[2]
Els cinc pisos conformen la zona intermèdia. Aquesta franja disposa d'obertures quadrades de grans dimensions que reflecteixen l'esperit modern de l'època. Per adaptar aquestes proporcions pròpies d'oficines a un ús domèstic, aquelles obertures corresponents a habitatges es subdivideixen en dues o tres finestres separades per columnes. Per la seva banda, la sisena planta, enretirada del pla de façana, servia com a residència de la propietat.[2]
El xamfrà queda emfasitzat per l'aparició d'un balcó corregut amb balustrada a nivell de la cinquena planta i el tractament diferenciat dels seus dos vèrtexs. Aquests queden remarcats tant pels murs cecs entre les plantes primera i quarta i tres obertures estretes a nivell del cinquè pis, com pels dos templets del coronament.[2] Originalment, n'hi havia tres, però el de l'extrem va desaparèixer als anys 1940, en quedar contigu a la torre del nou edifici del Banco Español de Crédito. A començaments dels anys 1960, els dos del xamfrà també foren desmuntats, però el 1982 foren restituïts al seu lloc per l'arquitecte Jordi Romeu.[2] Són de dues alçades per sobre de l'àtic, estan profusament decorats amb columnes jòniques i estan formats per una base cega, un nivell amb quatre arcs de mig punt flanquejats per arcs jònics i l'últim nivell formalitzat com una glorieta circular recolzada sobre vuit columnes jòniques i rematada per una cúpula esfèrica translúcida. Sobre cadascuna d'elles emergeix una figura masculina del deu Mercuri.[2]
Les cobertes són planes amb terrat, inclús la de l'àtic retirat. Els seus elements més vistosos són les balustres que predominen en tots els perímetres que donen a la plaça.[2]
Referències
- ↑ «Casa Pich i Pon». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Casa Pich i Pon». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Juan Pich i Pon per construir, reformar i ampliar a les cases situades front la plaça, i construir vint-i-cinc metres lineals de bastida a la vorera de la casa. Rambla de Catalunya 2 i Plaça de Catalunya 9». Q127 19582/1919. AMCB, 19-11-1918.
- ↑ «Domicili Social d'Unnim». Unnim. Arxivat de l'original el 2010-09-21. [Consulta: 21 gener 2011].
Enllaços externs
- «Casa Pich i Pon». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
