Cases Armenteras i Parellada
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Arnau Calvet i Peyronill | |||
| Cronologia | Núm. 324: 1909; núm. 326: 1907 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | C. Provença, 324-326 de Barcelona | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52314 | |||
| Id. Barcelona | 1563 | |||
Les cases Armenteras i Parellada, també conegudes com a cases Francesc Lalanne,[1] són dos edificis modernistes als números 324 i 326 del carrer Provença, al districte de l'Eixample de Barcelona, projectades per l'arquitecte Arnau Calvet i Peyronill el 1907 (la 326) i el 1909 (la 324), i actualment són considerades Bé cultural d'interès local.
Es tracta d'un exemple més de dos habitatges diferents resolts amb una façana unitària, donant com a resultat aparent un únic edifici. Va ser construït per a un mateix propietari, pel mateix arquitecte i acabats el mateix any, tot i que van ser començats en anys diferents.[2] Es considera que aquesta obra arquitectònica segueix el corrent estilístic propi del modernisme.
Les plantes dels edificis són de dimensions diferents perquè els solars eren diferents. Les façanes estan resoltes de manera homogènia, tant formalment com ornamentalment, si bé la major amplada de la número 326 permet l'aparició d'una gran tribuna centrada a la planta principal, mentre que a la casa del número 324 la tribuna es redueix a la mínima expressió i es col·loca a l'extrem de la façana. L'organització general de la façana es resol amb tres franges horitzontals, amb una planta baixa que actua com a sòcol corregut, les quatre plantes pis formen el cos central (on destaquen les tribunes esmentades i les formes i forja de les baranes dels balcons) i el coronament, format per un important ràfec que vola sobre diferents elements molt ornamentats que acaben la façana. Aquest important ràfec és el que dona un caràcter unitari a l'edificació.[2]
Les solucions ornamentals usades per Calvet tenen lligams, com en altres dels seus edificis, amb experiències de l'arquitectura centreeuropea contemporània, especialment la Sezession.[2]
Referències
Enllaços externs
- Descripció al portal Barcelona Modernista i Singular Arxivat 2016-03-12 a Wayback Machine..
