Chandrayaan-1

Infotaula vehicle espacialChandrayaan-1
Imatge
Informació general
Tipusnau espacial Modifica el valor a Wikidata

NSSDC ID2008-052A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT33405 Modifica el valor a Wikidata
Llançament
Data22 octubre 2008 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentPolar Satellite Launch Vehicle-XL Modifica el valor a Wikidata

Punt de sortidasegona plataforma Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Format per
Moon Impact Probe (en) Tradueix

SIR-2 (en) Tradueix

Sub-keV Atom Reflecting Analyzer (en) Tradueix

Miniature Synthetic Aperature Radar (en) Tradueix

Radiation Dose Monitor-7 (en) Tradueix

Moon Mineralogy Mapper

Lunar Laser Ranging Instrument (en) Tradueix

High Energy X-ray/Gamma ray spectrometer (en) Tradueix

Terrain Mapping Camera (en) Tradueix

Hyper Spectral Imager

Chandrayaan-I X-ray Spectrometer (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata

Massa
1.380 kg Modifica el valor a Wikidata

Chandrayaan I (Sànscrit: चंद्रयान-1, lit: Nau lunar), és una missió lunar no tripulada de l'Agencia Índia d'investigació Espacial (Indian Space Research Organization, ISRO). La missió inclou un orbitador així com un impactador. La nau espacial va ser llançada per una versió modificada del vehicle de llançament de satèl·lits polars de la ISRO.

La sonda porta instruments per estudiar la lluna en l'espectre visible, en l'infraroig proper i raigs X. Aquesta missió inclou la cooperació significativa d'altres agències espacials com la NASA, l'ESA i la Agencia aeroespacial Búlgara. El cost estimat de la missió és de 3,8 milions de rúpies índies (83 milions de dòlars americans). La missió de dos anys d'estudi de la superfície lunar, tenia previst realitzar un mapa topogràfic complet en tres dimensions i de les seves característiques químiques. Les regions polars són d'especial interès, en recerca d'aigua en forma de gel.

El llançador indi PSLV-C11, que tranportava la sonda, va enlairar-se el 21 d'octubre de 2008, des del centre espacial Satish Dhawan de Sriharikota, a les 6:20 del matí, hora local i va finalitzar el 28 d'agost de 2009, quan es va perdre el contacte de ràdio amb la sonda. Va estar 312 dies en orbita lunar, fent 3400 voltes.[1]

Al setembre de 2009, l'equip de la Chandrayaan va confirmar la detecció de terra humida a la superfície de la lluna. Confirmant la presència d'aigua.[2]

Objectius de la missió

  • Dur a terme la cartografia d'alta resolució del mapa topogràfic en tres dimensions, la distribució de diversos minerals i elements químics i partícules radioactives de tota la lluna mitjançant els instruments científics de teleobservació. El nou conjunt de dades hauria d'ajudar a descobrir els misteris sobre l'origen i l'evolució del sistema solar i de la lluna en particular.
  • realitzar l'objectiu de la missió, aprofitant els instruments científics, amb el sistema de suport de terra, per aconseguir una òrbita lunar d'uns ~100 km, on fiara experiments, comunicació/telecomandament, telemetria, recepció de dades, ullada ràpida i arxiu de dades...

Referències

  1. Torres, Moncho. «India busca hacer historia con su misión al inexplorado polo sur de la Luna» (en castellà). La Vanguardia, 22-07-2019. [Consulta: 20 agost 2023].
  2. «La NASA detecta agua en la superficie de la Luna» (en castellà). El Mundo, 28-09-2009. [Consulta: 20 agost 2023].

Enllaços externs

  • pàgina oficial de Chandrayaan-1 Arxivat 2014-04-12 a Wayback Machine.
  • Vegeu aquesta plantilla
2007  ·  Llançaments orbitals el 2008  ·  2009
Thuraya 3 | TecSAR | Ekspress AM-33 | Progress M-63 | STS-122 (Columbus) | Thor 5 | Kizuna | Jules Verne | STS-123 (Kibo ELM-PS  · Dextre  · Spacelab MD002) | USA-200 | AMC-14 | USA-201 | DirecTV-11 | SAR-Lupe 4 | Soiuz TMA-12 | ICO G1 | C/NOFS | Vinasat-1  · Star One C2 | Tianlian I-01 | GIOVE-B | Cartosat-2A  · TWSAT  · CanX-2  · CUTE-1.7+APD II  · Delfi-C3  · AAUSAT-II  · Compass-1  · SEEDS-2  · CanX-6  · Rubin-8 | Amos-3 | Progress M-64 | Galaxy 18 | Kosmos 2437  · Kosmos 2438  · Kosmos 2439  · Yubileiny | Feng Yun 3A | STS-124 (Kibō PM) | Chinasat-9 | Fermi | Skynet 5C  · Turksat 3A | Orbcomm FM29  · Orbcomm FM37  · Orbcomm FM38  · Orbcomm FM39  · Orbcomm FM40  · Orbcomm FM41 | Jason-2 | Kosmos 2440 | Badr-6  · ProtoStar 1 | EchoStar XI | SAR-Lupe 5 | Kosmos 2441 | Trailblazer  · NanoSail-D  · PRESat  · Explorers | Superbird-C2  · AMC-21 | Omid | Inmarsat-4 F3 | Tachys  · Mati  · Choma  · Choros  · Trochia | Huan Jing 1A  · Huan Jing 1B | GeoEye-1 | Progress M-65 | Nimiq-4 | Galaxy 19 | Kosmos 2442  · Kosmos 2243  · Kosmos 2444 | Shenzhou 7 (BanXing) | Ratsat | THEOS | Soiuz TMA-13 | IBEX | Chandrayaan-1 (MIP) | Shijian 6E  · Shijian 6F | COSMO-3 | Venesat-1 | Chuang Xin 1B  · Shiyan Weixing 3 | Astra 1M | Kosmos 2445 | STS-126 (Leonardo MPLM  · PSSC-1) | Progress M-01M | Yaogan 4 | Kosmos 2446 | Yaogan 5 | Hot Bird 9  · Eutelsat W2M | Feng Yun 2E | Kosmos 2447  · Kosmos 2448  · Kosmos 2449
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis.