Interstellar Boundary Explorer

Infotaula vehicle espacialInterstellar Boundary Explorer
Imatge
Informació general
Tipussatèl·lit de recerca Modifica el valor a Wikidata
FabricantSouthwest Research Institute i Orbital Sciences Corporation Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Operador
   Southwest Research Institute Modifica el valor a Wikidata
NSSDC ID2008-051A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT33401 Modifica el valor a Wikidata
Llançament
Data19 octubre 2008 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentPegasus Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaBucholz Army Airfield (en) Tradueix i Stargazer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Massa
107 kg

80 kg

462 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Alçada58 cm Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre95 cm Modifica el valor a Wikidata
Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbitaòrbita terrestre alta Modifica el valor a Wikidata
Període860.795,75 s Modifica el valor a Wikidata

L'Interstellar Boundary Explorer (IBEX) és un observatori espacial de la NASA que fa un mapa de la frontera entre el sistema solar i l'espai interestel·lar. La missió és part del Programa Small Explorer de la NASA i va ser llançat en un coet Pegasus-XL el 19 d'octubre de 2008, a les 17:47:23 UTC.[1]

Els resultats de l'IBEX han sorprès en diverses ocasions a la comunitat científica i va bolcar les velles teories.[2] El primer xoc es va produir quan es va posar de manifest una estreta cinta d'emissió d'àtoms neutres energètics (energetic neutral atom o ENA en anglès).[2] Després va mostrar canvis en el temps en aquesta banda.[2] Una altra sorpresa va venir quan no es va trobar cap ona de xoc.[3] Les repercussions de bolcar la teoria de l'arc de xoc són enormes, ja que dècades d'investigació es basen en aquest concepte.[2]

El disseny i el funcionament de la missió és liderat pel Southwest Research Institute, amb Los Alamos National Laboratory i Lockheed Martin Advanced Technology Center servint com a institucions co-investigadores responsables dels sensors IBEX-Hi i IBEX-Lo respectivament. Orbital Sciences Corporation va fabricar el bus de la nau espacial i va ser la ubicació per a les proves ambientals de la nau. La durada nominal de la missió primària era de dos anys per observar tota la frontera del sistema solar. Això es va completar el 2011 i la seva missió es va ampliar el 2013 per continuar observacions.[2]

IBEX està en una òrbita estabilitzada per rotació orientada al sol al voltant de la Terra.[4] En juny de 2011, IBEX va ser traslladat a una nova òrbita més eficient.[5] No té tan a prop la Lluna en la nova òrbita, i gasta menys combustible per mantenir la seva posició.[5]

Les principals fites es relacionen amb l'estudi de l'heliosfera, de la qual ha trobat una cua lobulada abans no observada.

Referències

  1. ↑ Ray, Justin «Mission Status Center: Pegasus/IBEX». Spaceflight Now, 19-10-2008 [Consulta: 27 novembre 2009].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «IBEX - Update Archive». Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 19 abril 2014].
  3. ↑ «NASA - IBEX Reveals a Missing Boundary At the Edge Of the Solar System». Arxivat de l'original el 2013-03-07. [Consulta: 19 abril 2014].
  4. ↑ «Fact Sheet: IBEX». Orbital.com. [Consulta: 1r març 2012].
  5. ↑ 5,0 5,1 McComas, Dave «IBEX Orbit-Raising Maneuver». SWRI.edu, 14-11-2011 [Consulta: 1r març 2012]. Arxivat 29 de setembre 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-09-29. [Consulta: 19 abril 2014].

Enllaços externs

  • Interstellar Boundary Explorer - Lloc web oficial
  • IBEX Mission Profile Arxivat 2008-09-25 a Wayback Machine. by NASA's Solar System Exploration
  • NASA Spacecraft Reveals Changes at Solar System's Edge a YouTube
  • Vegeu aquesta plantilla
← 2007  ·  Llançaments orbitals el 2008  ·  2009 →
Thuraya 3 | TecSAR | Ekspress AM-33 | Progress M-63 | STS-122 (Columbus) | Thor 5 | Kizuna | Jules Verne | STS-123 (Kibo ELM-PS  · Dextre  · Spacelab MD002) | USA-200 | AMC-14 | USA-201 | DirecTV-11 | SAR-Lupe 4 | Soiuz TMA-12 | ICO G1 | C/NOFS | Vinasat-1  · Star One C2 | Tianlian I-01 | GIOVE-B | Cartosat-2A  · TWSAT  · CanX-2  · CUTE-1.7+APD II  · Delfi-C3  · AAUSAT-II  · Compass-1  · SEEDS-2  · CanX-6  · Rubin-8 | Amos-3 | Progress M-64 | Galaxy 18 | Kosmos 2437  · Kosmos 2438  · Kosmos 2439  · Yubileiny | Feng Yun 3A | STS-124 (Kibō PM) | Chinasat-9 | Fermi | Skynet 5C  · Turksat 3A | Orbcomm FM29  · Orbcomm FM37  · Orbcomm FM38  · Orbcomm FM39  · Orbcomm FM40  · Orbcomm FM41 | Jason-2 | Kosmos 2440 | Badr-6  · ProtoStar 1 | EchoStar XI | SAR-Lupe 5 | Kosmos 2441 | Trailblazer  · NanoSail-D  · PRESat  · Explorers | Superbird-C2  · AMC-21 | Omid | Inmarsat-4 F3 | Tachys  · Mati  · Choma  · Choros  · Trochia | Huan Jing 1A  · Huan Jing 1B | GeoEye-1 | Progress M-65 | Nimiq-4 | Galaxy 19 | Kosmos 2442  · Kosmos 2243  · Kosmos 2444 | Shenzhou 7 (BanXing) | Ratsat | THEOS | Soiuz TMA-13 | IBEX | Chandrayaan-1 (MIP) | Shijian 6E  · Shijian 6F | COSMO-3 | Venesat-1 | Chuang Xin 1B  · Shiyan Weixing 3 | Astra 1M | Kosmos 2445 | STS-126 (Leonardo MPLM  · PSSC-1) | Progress M-01M | Yaogan 4 | Kosmos 2446 | Yaogan 5 | Hot Bird 9  · Eutelsat W2M | Feng Yun 2E | Kosmos 2447  · Kosmos 2448  · Kosmos 2449
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis.