Chang'e 4

Infotaula vol espacialChang'e 4
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missióexploració lunar
OperadorChina National Space Administration Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2018-103A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT43845 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missióMòdul de descens: 12 mesos
Astromòbil: 3 mesos
Propietats de la nau
Massa de llançamentMòdul de descens: 1200 kg
Astromòbil: 140 kg
Massa d'aterratgeTotal: ~1,200 kg; Astromòbil: 140 kg
DimensionsAstromòbil: 1.5 × 1.0 × 1.0 m
Inici de la missió
Llançament espacial
Data7 desembre 2018
LlocCentre espacial de Xichang Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentLlarga Marxa 3B Modifica el valor a Wikidata
Activitat orbital 
Tipus d'òrbitaòrbita d'halo Modifica el valor a Wikidata
Objectius 
Aterratge lunar
Component de la missiómòdul de descens
Data3 gener 2019
LlocTianhe Base (en) Tradueix
44° 26′ 41″ S, 177° 35′ 57″ E / 44.44461°S,177.59911°E / -44.44461; 177.59911

Exploració de la Lluna
Component de la missióYutu-2
Data3 gener 2019
Distància coberta490.9 m Modifica el valor a Wikidata
← Chang'e 3 Modifica el valor a Wikidata
Chang'e 5 Modifica el valor a Wikidata →

Chang'e 4 (xinès: 嫦娥四号, pinyin: Cháng'é Sìhào) és una missió d'exploració lunar xinesa, que incorpora un mòdul de descens i un astromòbil lunar. Chang'e 4 és el segon mòdul de descens i astromòbil lunar (rover) de la Xina, i es va construir com una còpia de reserva del Chang'e 3, com el Chang'e 2 ho va ser del Chang'e 1. Després de l'èxit de l'allunatge de la missió Chang'e 3, la configuració de Chang'e 4 es va ajustar per assolir nous objectius científics. Igual que els seus predecessors, la nau espacial rep el seu nom de la deessa de la lluna xinesa.[1][2]

El 3 de gener de 2019, a les 10.26 hora local, l'Administració Espacial Nacional de la Xina aconsegueix per primer cop allunar a la cara oculta de la Lluna, concretament al cràter Von Kármán, dins la Conca d'Aitken.[3]

Referències

  1. ↑ «Ouyang Ziyuan portrayed Chang E project follow-up blueprint». Science Times, 09-12-2011. [Consulta: 25 juny 2012].
  2. ↑ «China's Moon rover awake but immobile». Nature Publishing Group, 19-03-2013. [Consulta: 25 març 2014].
  3. ↑ Fontdeglòria, Xavier «La Xina situa la ‘Chang’e 4’ a la cara oculta de la Lluna». El País [Pequín], 03-01-2019.

Vegeu també

  • Vegeu aquesta plantilla
← 2017  ·  Llançaments orbitals el 2018  ·  2019 →
Gener
USA-280 / Zuma – SuperView / Gaojing-1 03 · 04 – BeiDou-3 M7 · M8 – Cartosat-2F · Microsat · INS-1C · PicSat · ICEYE-X1 · Fox-1D – LKW-3 – ASNARO-2 – Jilin 1 07 · 08 · Xiaoxiang · Zhou Enlai · Kepler · Quantutong-1 – USA-282 / SBIRS-GEO-4 – Dove Pioneer · Lemur-2 × 2 · Humanity Star – Yaogan 30K · 30L · 30M · Weina 1A – SES-14 · Al Yah 3 – GovSat-1 / SES-16
Febrer
Kanopus-V №3 · №4 · S-Net × 4  · Lemur-2 × 4 – CSES · ÑuSat 4, 5 – TRICOM-1R – Falcon Heavy test flight (Tesla Roadster) – BeiDou-3 M3 · M4 – Progress MS-08 – Paz · Tintin A & B – IGS-Optical 6
Març
GOES-17 – Hispasat 30W-6 – O3b × 4 (FM13 to FM16) – Soiuz MS-08 – GSAT-6A – EMKA / Kosmos 2525 – BeiDou-3 M9 · M10 – Iridium NEXT 41–50 – Gaofen-1-02 · 03 · 04
Abril
Dragon CRS-14 · 1KUNS-PF · Irazú · UBAKUSAT – Superbird-B3 · HYLAS-4 – Yaogan 31A · 31B · 31C · Weina 1B – IRNSS-1I – AFSPC-11 · EAGLE – Blagovest-12L / Kosmos 2526 – TESS – Sentinel-3B – Zhuhai-1 × 5
Maig
Apstar 6C – InSight · MarCO A, B – Gaofen-5 – Bangabandhu-1 – Chang'e 4 Relay – Cygnus CRS OA-9E – Iridium NEXT 51–55 · GRACE-FO × 2
Juny
Gaofen-6 – SES-12 – Fengyun-2H – Soiuz MS-09 – IGS-Radar 6 – GLONASS-M 756 / Kosmos 2527 – XJSS A · B – Dragon CRS-15 (Biarri-Squad × 3 · BHUTAN-1 · Maya-1 · UiTMSAT-1)
Juliol
PRSS-1 · PakTES-1A – BeiDou IGSO-7 – Progress MS-09 – Telstar 19V – Galileo FOC 19–22 – Iridium NEXT 56–65 – BeiDou-3 M5 · M6 – Gaofen 11
Agost
Merah Putih – Parker Solar Probe – ADM-Aeolus – BeiDou-3 M11 · M12
Setembre
HY-1C – Telstar 18V – ICESat-2 — SSTL S1-4 · NovaSAR-1 – BeiDou-3 M13 · M14 – Kounotori 7 – Azerspace-2 / Intelsat 38 · Horizons-3e – CentiSpace-1-S1
Octubre
SAOCOM 1A – Yaogan 32A · 32B – Soiuz MS-10 – BeiDou-3 M15 · M16 – AEHF-4 – BepiColombo – HY 2B – Lotos-S1 №3 / Kosmos 2528 – Weilai-1 – CFOSAT – GOSAT-2 · KhalifaSat · Diwata-2B · Stars-AO · AUTcube2
Novembre
BeiDou-3 G1Q – GLONASS-M 757 / Kosmos 2529 – MetOp-C – "It's Business Time" (Lemur-2 × 2 · CICERO · IRVINE01 · NABEO · Proxima × 2) – GSAT-29 – Es'hail 2 – Progress MS-10 – Cygnus NG-10 – BeiDou-3 M17 · M18 – Jiading-1 · Tianping-1A, 1B · Tianzhi-1 · Weixing-6 – Mohammed VI-B – HySIS · Blacksky Global 1 · 29 more CubeSats – Strela-3M 16–18 / Kosmos 2530–2532
Desembre
Soiuz MS-11 – Eu:CROPIS · ESEO · IRVINE02 · Orbital Reflector (total de 64 CubeSats a la missió SSO-A) – GSAT-11 · GEO-KOMPSAT 2A – SpaceX CRS-16 – SaudiSat 5A, 5B – Chang'e 4 – "This One's For Pickering" (RSat-P · CubeSail · total de 16 CubeSats) – GSAT-7A – CSO-1 – Blagovest-13L / Kosmos 2533 – Hongyun 1 – USA-289 / GPS IIIA-01 – TJSW-3 – Kanopus-V №5 · №6 · GRUS-1 · D-Star ONE iSat · D-Star ONE Sparrow · Flock-3k × 12 · Lemur-2 × 8 · Lume-1 · ZACube-2 – Hongyan 1 · ÑuSat 6–8
Els llançaments estan separats per guions ( – ), les càrregues útils per punts ( · ), els diversos noms per al mateix satèl·lit per barres ( / ). Els CubeSats són amb lletra petita.
Els vols tripulats en negreta. Els errors de llançament en cursiva. Les càrregues útils desplegades des d'altres naus espacials són (entre parèntesis).