Chang'e 5
  | |||||||||||||
| Tipus de missió | aterratge lunar i missió de retorn de mostres | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador | China National Space Administration | ||||||||||||
| NSSDCA ID | 2020-087A | ||||||||||||
| Núm. SATCAT | 47097 | ||||||||||||
| Propietats de la nau | |||||||||||||
| Fabricant | China Academy of Space Technology (en)  | ||||||||||||
| Massa | 8.200 kg | ||||||||||||
| Inici de la missió | |||||||||||||
| |||||||||||||
| Vehicle de llançament | Llarga Marxa 5 | ||||||||||||
| Contractista | China Academy of Launch Vehicle Technology | ||||||||||||
| Fi de la missió | |||||||||||||
| |||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||
Objectius
| |||||||||||||
← Chang'e 4 Chang'e 6 → | |||||||||||||
Chang'e 5 (xinès tradicional: 嫦娥五號, xinès simplificat: 嫦娥五号, pinyin: Cháng'é wǔhào) fou una missió xinesa d'exploració lunar, que tingué el seu llançament el 24 de novembre del 2020. Igual que les seves predecessores i previstes successores, la nau espacial té el nom de la deessa lunar xinesa Chang'e.[1] Prevista inicialment per al 2017,[2] va ser posposada per al 2019[3] i, finalment, per al 2020.[4] El mòdul arribà a la Lluna l'1 de desembre. Es tractava d'una missió de retorn de mostres, amb l'objectiu d'enviar a la Terra entre 2 i 4 quilograms de sòl lunar i de mostres de roca, la primera d'aquestes característiques des del Luna 24 el 1976. Les roques recollides serien molt més joves que les obtingudes anteriorment.[5] El mòdul d'ascens es va enlairar des de la superfície de la Lluna el 4 de desembre amb, finalment, dos quilos de roques i terra. Va deixar-hi plantada una bandera del país, convertint-se en el segon país que ho aconseguia, 51 anys després que ho fessin els EUA. Aquest cop, la bandera era de «tela autèntica», segons van destacar fonts oficials.[6]
L'estudi de les mostres retornades per la missió va demostrar com la Lluna és geològicament més jove del que s'havia pensat. Totes les mostres dels anys 60 i 70 analitzades fins al moment tenien uns 3.000 milions d'anys però Chang'e 5 va recollir-ne unes d'uns 2.000 milions d'anys.[7]
Referències
- ↑ Duran, Xavier «La Xina envia una nau a la Lluna i serà el tercer país que hi reculli mostres». 3/24, 24-11-2020 [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ «China's Lunar Probe Tester Ready for Chang'e 5 Mission», Aug 11, 2014.
- ↑ «Chine Eyes Manned Lunar Landing by 2036». , 09-08-2017 [Consulta: 17 agost 2017]. Arxivat 12 de novembre 2020 a Wayback Machine.
- ↑ «China to launch Chang'e-5 lunar probe in 2020» (en anglès). China Global Television Network (CGTN), 28-10-2019 [Consulta: 1r agost 2020].
- ↑ Duran, Xavier «La nau xinesa Chang'e 5 arriba a la Lluna després de 112 hores de viatge». 3/24, 02-12-2020 [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «La Xina planta la seva bandera a la Lluna, segon país a fer-ho després de 50 anys». 3/24, 04-12-2020 [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ Nemchin, Alexander; Benedix, Gretchen «We shaved a billion years off the age of the youngest known Moon rocks, and rewrote lunar geological history» (en anglès). The Conversation, 07-10-2021 [Consulta: 9 octubre 2021].
Vegeu també
← 2019 · Llançaments orbitals el 2020 | |
|---|---|
| Gener | |
| Febrer |
|
| Març |
|
| Abril |
|
| Maig |
|
| Juny | |
| Juliol |
|
| Agost | |
| Setembre |
|
| Octubre | |
| Novembre |
|
| Desembre | |
Els llançaments estan separats per punts ( • ), les càrregues útils per comes ( , ), els diversos noms per al mateix satèl·lit per barres ( / ). Els CubeSats són amb lletra petita. Els vols tripulats en negreta. Els errors de llançament en cursiva. Les càrregues útils desplegades des d'altres naus espacials són (entre parèntesis). | |
