Cinema de São Tomé i Príncipe
  | |||
| Estat | São Tomé i Príncipe | ||
|---|---|---|---|
El cinema de São Tomé i Príncipe no té una història extensa, ja que São Tomé i Príncipe no és una illa gran. No obstant això, hi ha hagut alguna realització de cinema.
Cinema colonial
Els cineastes colonials van rodar documentals etnogràfics a São Tomé i Príncipe: Ernesto de Albuquerque va rodar A cultura do Cacau em Sao Tome el 1909, i Cardoso Furtado va rodar Serviçal e Senhor el 1910.[1]
Cinema contemporània
L'únic llargmetratge de São Tomé i Príncipe fins ara és A frutinha do Equador, una coproducció del 1998 entre Àustria, Alemanya i São Tomé i Príncipe. Dirigida per Herbert Brodl, amb actors de São Tomé, la pel·lícula combina història de fades, documental, road movie i comèdia.[2]
Els documentals ambientats a l'illa són:[3]
- Extra Bitter: The Legacy of the Chocolate Islands, documental del 2000 de Derek Vertongen
- Sao Tome, cent-pour-pent cacao, documental del 2004 de Virginie Berda
- Mionga ki Ôbo, documental del 2005 d'Ângelo Torres
- The Lost Wave, documental del surf de 2007 de Sam George
Referències
- ↑ Convents, Guido. «Portugal». A: Richard Abel. Encyclopedia of Early Cinema. Taylor & Francis, 2005, p. 527–8. ISBN 978-0-415-23440-5.
- ↑ Fernando Arenas. Lusophone Africa: Beyond Independence. U of Minnesota Press, 2011, p. 231. ISBN 978-0-8166-6983-7.
- ↑ Kathleen Becker. São Tomé and Príncipe. Bradt Travel Guides, 2014, p. 241–2. ISBN 978-1-84162-486-0.
Cinema d'Àfrica | ||
|---|---|---|
| Estats Sobirans |
|  |
Itàliques indica Estats de facto amb reconeixement limitat. | ||
 Articles sobre São Tomé i Príncipe | |
|---|---|
| Història | |
| Geografia |
|
| Història |
|
| Economia | |
| Societat |
|
