Drets humans a São Tomé i Príncipe

Política i govern de
São Tomé i Príncipe

Plantilla:Portal-inline

  • Vegeu aquesta plantilla

El Country Reports on Human Rights Practices del Departament d'Estat dels Estats Units per a São Tomé i Príncipe afirma que en general el govern respecta els drets humans dels seus ciutadans, malgrat alguns problemes en unes poques àrees.

São Tomé i Príncipe era un dels 11 estats de l'Àfrica Subsahariana qualificat com a "lliure" a l'enquesta Freedom in the World 2006 publicada anualment per Freedom House, una organització pro-democràcia que monitora els drets polítics, les llibertats civils i la llibertat de premsa arreu del món. En una escala de l'1 (més lliure) al 7 (menys lliure), São Tomé ha rebut un 2 tant pels drets polítics com per les llibertats civils.

Els drets polítics

Des de la independència el 1975 fins a 1990, el país tenia un sistema unipartidista amb drets polítics restringits. El 1990, va aprovar una constitució que va establir una democràcia multipartidista.

Des d'aleshores hi ha hagut nou eleccions nacionals a São Tomé i Príncipe: cinc eleccions per a president (en 1991, 1996, 2001, 2006 i 2011) i set per l'Assemblea Nacional (1991, 1994, 1998, 2002, i 2006, 2010 i 2014). Totes aquestes eleccions en general foren lliures, justes i transparents amb monitors nacionals i internacionals.

Les eleccions a nivell local es van dur a terme per primera vegada el 1992. Príncipe va rebre autonomia en 1994 i en 1995 va ser escollit una assemblea i govern regionals.

Llibertats civils

Les llibertats de reunió, associació, moviment i religiosa estan constitucionalment garantides i en general respectades pel govern. També es respecta la llibertat acadèmica.

Llibertat de premsa

Segons el Departament d'Estat dels EUA, "La llei estableix la llibertat d'expressió i de premsa, i en general el govern els respecta. També informa que alguns periodistes practiquen autocensura".

La televisió i la ràdio són estatals i no hi ha estacions independents, a causa de les limitacions econòmiques i de mercat. No hi ha una llei que prohibeixi l'establiment d'altres emissores i tots els partits de l'oposició tenen accés als mitjans de comunicació estatals, inclòs un mínim de tres minuts al mes a la televisió. Els butlletins i fullets de l'oposició que critiquen al govern circulen lliurement.

La premsa de São Tomé està classificada com a "lliure" per l'organització Freedom House. En el seu informe de Llibertat de Premsa de 2006 São Tomé ocupa el lloc número 5 dels 48 països de l'Àfrica subsahariana en termes de llibertat de premsa, només per darrere de Mali, Maurici, Ghana i Sud-àfrica.[1]

Freedom House descriu la situació de la llibertat de premsa al país de la següent manera:

« "La Constitució de São Tomé garanteix la llibertat de premsa i el govern té un historial exemplar de respectar aquests drets en la pràctica. Les publicacions que critiquen les polítiques oficials circulen lliurement sense que els periodistes siguin arrestats, empresonats, torturats o assetjats. Tanmateix, els periodistes practiquen un bon grau d'autocensura, i sovint depenen de comunicats oficials de premsa per als seus informes, la qual cosa inhibeix el creixement del periodisme d'investigació. La falta d'ingressos per publicitat, la tecnologia, la capacitació dels mitjans i els salaris baixos també constitueixen els principals obstacles per als periodistes. »

Altres prominents organismes de llibertat de premsa com Reporters Sense Fronteres (RSF), Institut Internacional de Premsa (IPI), i el Comitè per la Protecció de Periodistes (CPJ) no inclouen São Tomé en llurs informes anuals.

Estat de dret

Poder judicial i procés judicial

Pel referèndum de 1990 sobre el multipartidisme fou establert un poder judicial independent, inclòs un Tribunal Suprem amb membres dependents i designats per l'Assemblea Nacional. El Tribunal Suprem ha dictaminat tant contra el govern com el president, però algun cop subjecte a manipulació. El sistema judicial està sobrecarregat, amb escassetat de personal, mancat de finançament adequat, i ple de retards en l'audició dels casos.

La llei estableix el dret a un judici públic just, el dret d'apel·lació, el dret a la representació legal, i, si és indigent, el dret a un advocat designat per l'Estat. Els acusats tenen presumpció d'innocència, tenen dret de confrontar als testimonis, i de presentar proves en el seu propi nom. Tanmateix, els recursos inadequats han provocat llargues detencions preventives i investigacions força obstaculitzades en casos criminals.

Conducta de les forces de seguretat

No hi ha informes que el govern o els seus agents cometin homicidis arbitraris o il·legals, tortures o desaparicions per motius polítics.

Condicions a les presons

Les condicions penitenciàries al país es descriuen com "dures, però no amenacen la vida" en l'informe del Departament d'Estat. Segons els informes, les instal·lacions estan superpoblades, i el menjar és insuficient. Alguns presos preventius comparteixen cel·la amb els condemnats. El govern permet als observadors de drets humans visitar les presons.

Corrupció

La corrupció oficial és un problema seriós. São Tomé i Príncipe no va ser examinat en els index de percepcions de corrupció de Transparència Internacional de 2005.

Discriminació social

La llei estableix la igualtat de tots els ciutadans sense distinció de sexe, raça, origen racial, tendència política, creença o convicció filosòfica, i mentre el govern fa complir activament aquestes disposicions, les dones s'enfronten a la discriminació. La violència domèstica contra les dones és present, inclosa la violació, però l'extensió de la magnitud del problema és desconegut. Tot i que les dones tenen el dret de recurs legal, inclòs contra els cònjuges, moltes eren reticents a iniciar accions legals o no eren conscients dels seus drets legals. La tradició inhibeix les dones de traslladar les disputes domèstiques fora de la família.

La llei estipula que les dones i els homes tenen els mateixos drets polítics, econòmics i socials. Mentre que moltes dones tenen accés a les oportunitats en l'educació, els negocis i el govern, en la pràctica les dones encara segueixen tenint una discriminació social significativa.

El maltractament dels nens no està gaire estès; tanmateix hi ha poca protecció dels orfes i nens abandonats. El treball infantil és un problema.

No hi informes persones que van ser tractades, dins o fora del país.

Drets dels Treballadors

El dret a la vaga, organització, i negociació col·lectiva són garantits i respectats. Hi ha pocs sindicats, però les cooperatives independents han aprofitat el programa de distribució de terres del govern per atreure treballadors. A causa del seu paper com a principal contractador en el sector dels salaris, el govern segueix sent l'interlocutor clau per a la mà d'obra en tots els assumptes, inclosos els salaris. Moltes condicions de treball de les plantacions estatals de cacau són molt dures.

Situació històrica

El gràfic següent mostra les qualificacions de São Tomé i Príncipe des de 1975 als informes de Llibertat al món publicats anualment per Freedom House. Un valor d'1 és "lliure"; 7 "no lliure"[2]1

Puntuacions històriques
Any Drets polítics Llibertats civils Situació President2
1975 5 5 Parcialment lliure Manuel Pinto da Costa
1976 5 5 Parcialment lliure Manuel Pinto da Costa
1977 6 5 No Lliure Manuel Pinto da Costa
1978 6 6 No Lliure Manuel Pinto da Costa
1979 6 6 No Lliure Manuel Pinto da Costa
1980 6 6 No Lliure Manuel Pinto da Costa
1981 6 6 No Lliure Manuel Pinto da Costa
19823 6 6 No Lliure Manuel Pinto da Costa
1983 7 7 No Lliure Manuel Pinto da Costa
1984 7 7 No Lliure Manuel Pinto da Costa
1985 7 7 No Lliure Manuel Pinto da Costa
1986 7 7 No Lliure Manuel Pinto da Costa
1987 7 7 No Lliure Manuel Pinto da Costa
1988 6 7 No Lliure Manuel Pinto da Costa
1989 6 5 No Lliure Manuel Pinto da Costa
1990 5 5 Parcialment lliure Manuel Pinto da Costa
1991 2 3 Lliure Manuel Pinto da Costa
1992 2 3 Lliure Miguel Trovoada
1993 1 2 Lliure Miguel Trovoada
1994 1 2 Lliure Miguel Trovoada
1995 1 2 Lliure Miguel Trovoada
1996 1 2 Lliure Miguel Trovoada
1997 1 2 Lliure Miguel Trovoada
1998 1 2 Lliure Miguel Trovoada
1999 1 2 Lliure Miguel Trovoada
2000 1 2 Lliure Miguel Trovoada
2001 1 2 Lliure Miguel Trovoada
2002 1 2 Lliure Fradique de Menezes
2003 2 2 Lliure Fradique de Menezes
2004 2 2 Lliure Fradique de Menezes
2005 2 2 Lliure Fradique de Menezes
2006 2 2 Lliure Fradique de Menezes
2007 2 2 Lliure Fradique de Menezes
2008 2 2 Lliure Fradique de Menezes
2009 2 2 Lliure Fradique de Menezes
2010 2 2 Lliure Fradique de Menezes
2011 2 2 Lliure Fradique de Menezes
2012[3] 2 2 Lliure Manuel Pinto da Costa
2013[4] 2 2 Lliure Manuel Pinto da Costa
2014[5] 2 2 Lliure Manuel Pinto da Costa

Tractats internacionals

La postura de São Tomé i Príncipe sobre els tractats internacionals dels drets humans és:

Tractats internacionals
Tractat Organització Introduït Signat Ratificat
Convenció per la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi[6] Nacions Unides 1948 - -
Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial[7] Nacions Unides 1966 2000 -
Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals[8] Nacions Unides 1966 1995 -
Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics[9] Nacions Unides 1966 1995 -
Primer Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics[10] Nacions Unides 1966 2000 -
Convenció per la Imprescriptibilitat dels Crims contra la Humanitat i Crims de Guerra][11] Nacions Unides 1968 - -
Convenció Internacional sobre la Repressió i el Càstig del Crim d'Apartheid[12] Nacions Unides 1973 - 1979
Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona[13] Nacions Unides 1979 1995 2003
Convenció contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants[14] Nacions Unides 1984 2000 -
Convenció sobre els drets de l'infant[15] Nacions Unides 1989 - 1991
Segon Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics[16] Nacions Unides 1989 2000 -
Convenció internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migratoris i dels seus familiars[17] Nacions Unides 1990 2000 -
Protocol Facultatiu de la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona[18] Nacions Unides 1999 2000 -
Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets del Nen relatiu a la participació d'infants en els conflictes armats[19] Nacions Unides 2000 - -
Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets de l'Infant relatiu a la venda d'infants, la prostitució infantil i la pornografia infantil[20] Nacions Unides 2000 - -
Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat[21] Nacions Unides 2006 - -
Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat[22] Nacions Unides 2006 - -
Convenció internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades[23] Nacions Unides 2006 - -
Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals[24] Nacions Unides 2008 - -
Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets del Nen en Procediment de Comunicacions[25] Nacions Unides 2011 - -

Notes

1.^ Nota que "Any" significa "any cobert". Aleshores la informació de per a l'any marcat com a 2008 és a l'informe publicat en 2009, i així successivament
2.^ A partir de la Independència el 12 de juliol de 1975 i 1 de gener per anys posteriors.
3.^ L'informe de 1982 es refereix a l'any 1981 i la primera meitat de 1982, i el següent informe de 1984 abasta la segona meitat de 1982 i el conjunt de 1983. En nom de la simplicitat, hi ha dos informes dividits de manera aberrant eb "any i mig" que han estat dividits en tres informes anuals mitjançant la interpolació.

Referències

  1. «Taules de Freedom House». Arxivat de l'original el 2006-05-18. [Consulta: 18 abril 2016].
  2. Freedom House. «Country ratings and status, FIW 1973-2012» (XLS), 2012. [Consulta: 22 agost 2012].
  3. Freedom House. «Freedom in the World 2013: Democratic Breakthroughs in the Balance» (PDF), 2013.
  4. Freedom House. «Freedom in the World 2014» (PDF), 2014.
  5. Freedom House. «Freedom in the World 2015» (PDF), 2015.
  6. Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 1. Convention on the Prevention and Punishment of the Crime of Genocide. Paris, 9 December 1948». Arxivat de l'original el 2012-10-20. [Consulta: 29 agost 2012].
  7. United Nations. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 2. International Convention on the Elimination of All Forms of Racial Discrimination. New York, 7 March 1966». Arxivat de l'original el 2011-02-11. [Consulta: 29 agost 2012].
  8. Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 3. International Covenant on Economic, Social and Cultural Rights. New York, 16 December 1966». Arxivat de l'original el 2012-06-11. [Consulta: 29 agost 2012].
  9. Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 4. International Covenant on Civil and Political Rights. New York, 16 December 1966». Arxivat de l'original el 2010-09-01. [Consulta: 29 agost 2012].
  10. Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 5. Optional Protocol to the International Covenant on Civil and Political Rights. New York, 16 December 1966». Arxivat de l'original el 2019-03-24. [Consulta: 29 agost 2012].
  11. Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 6. Convention on the non-applicability of statutory limitations to war crimes and crimes against humanity. New York, 26 November 1968». Arxivat de l'original el 2018-11-16. [Consulta: 29 agost 2012].
  12. Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 7. International Convention on the Suppression and Punishment of the Crime of Apartheid. New York, 30 November 1973». Arxivat de l'original el 2012-07-18. [Consulta: 29 agost 2012].
  13. Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 8. Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women. New York, 18 December 1979». Arxivat de l'original el 2012-08-23. [Consulta: 29 agost 2012].
  14. Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 9. Convention against Torture and Other Cruel, Inhuman or Degrading Treatment or Punishment. New York, 10 December 1984». Arxivat de l'original el 2010-11-08. [Consulta: 29 agost 2012].
  15. Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 11. Convention on the Rights of the Child. New York, 20 November 1989». Arxivat de l'original el 2014-02-11. [Consulta: 29 agost 2012].
  16. Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 12. Second Optional Protocol to the International Covenant on Civil and Political Rights, aiming at the abolition of the death penalty. New York, 15 December 1989». Arxivat de l'original el 2012-10-20. [Consulta: 29 agost 2012].
  17. Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 13. International Convention on the Protection of the Rights of All Migrant Workers and Members of their Families. New York, 18 December 1990». Arxivat de l'original el 2012-08-25. [Consulta: 29 agost 2012].
  18. Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 8b. Optional Protocol to the Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women. New York, 6 October 1999». Arxivat de l'original el 2011-05-20. [Consulta: 29 agost 2012].
  19. Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 11b. Optional Protocol to the Convention on the Rights of the Child on the involvement of children in armed conflict. New York, 25 May 2000». Arxivat de l'original el 2016-04-25. [Consulta: 29 agost 2012].
  20. Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 11c. Optional Protocol to the Convention on the Rights of the Child on the sale of children, child prostitution and child pornography. New York, 25 May 2000». Arxivat de l'original el 2013-12-13. [Consulta: 29 agost 2012].
  21. Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 15. Convention on the Rights of Persons with Disabilities. New York, 13 December 2006». Arxivat de l'original el 2012-08-19. [Consulta: 29 agost 2012].
  22. Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 15a. Optional Protocol to the Convention on the Rights of Persons with Disabilities. New York, 13 December 2006». Arxivat de l'original el 2016-01-13. [Consulta: 29 agost 2012].
  23. Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 16. International Convention for the Protection of All Persons from Enforced Disappearance. New York, 20 December 2006». Arxivat de l'original el 2019-07-17. [Consulta: 29 agost 2012].
  24. Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 3a. Optional Protocol to the International Covenant on Economic, Social and Cultural Rights. New York, 10 December 2008». Arxivat de l'original el 2012-07-18. [Consulta: 29 agost 2012].
  25. Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 11d. Optional Protocol to the Convention on the Rights of the Child on a communications procedure. New York, 19 December 2011. New York, 10 December 2008». Arxivat de l'original el 25 d’agost 2012. [Consulta: 29 agost 2012].

Enllaços externs

  • Vegeu aquesta plantilla
Drets humans a Àfrica
Estats Sobirans
  • Algèria
  • Angola
  • Benin
  • Botswana
  • Burkina Faso
  • Burundi
  • Camerun
  • Cap Verd
  • República Centreafricana
  • Comores
  • República Democràtica del Congo
  • República del Congo
  • Djibouti
  • Egipte
  • Guinea Equatorial
  • Eritrea
  • Etiòpia
  • Gabon
  • Gàmbia
  • Ghana
  • Guinea
  • Guinea Bissau
  • Costa d'Ivori
  • Kenya
  • Lesotho
  • Libèria
  • Líbia
  • Madagascar
  • Malawi
  • Mali
  • Mauritània
  • Maurici
  • Marroc
  • Moçambic
  • Namíbia
  • Níger
  • Nigèria
  • Ruanda
  • São Tomé i Príncipe
  • Senegal
  • Seychelles
  • Sierra Leone
  • Somàlia
  • Sud-Àfrica
  • Sudan del Sud
  • Sudan
  • Swazilàndia
  • Tanzània
  • Togo
  • Tunísia
  • Txad
  • Uganda
  • Sàhara Occidental
  • Zàmbia
  • Zimbabwe
  • Canàries / Ceuta / Melilla (Espanya)
  • Madeira (Portugal)
  • Mayotte / Réunió (França)
  • Tristan da Cunha, Santa Helena i Ascension (Regne Unit)
  • Vegeu aquesta plantilla
Flag of São Tomé and Príncipe Articles sobre São Tomé i Príncipe
Història
Geografia
Història
Economia
Societat
PALOP: Guinea Bissau  · Cap Verd  · Moçambic  · Angola  · Guinea Equatorial