Drets humans a Cap Verd

Cap Verd
Política i govern de
Cap Verd

Plantilla:Portal-inline

  • Vegeu aquesta plantilla

Els drets humans a Cap Verd són protegits en la en la constitució nacional.

L'Informe de Drets Humans per 2009 del Departament d'Estat dels Estats Units destaca que en general el govern respecta els drets bàsics dels ciutadans, però mostra preocupacions en certes àrees, com ara les condicions de reclusió, el procediment legal i la discriminació.[1]

Desenvolupament

La protecció legislativa dels drets humans pot ser vista relativament com a recentment desenvolupada, amb la constitució adoptada oficialment en 1980. El sistema polític opera sota una democràcia parlamentària multipartidista.[1]

Situació històrica

El gràfic següent mostra les qualificacions de Cap Verd des de 1975 als informes de Llibertat al món publicats anualment per Freedom House. Un valor d'1 és "lliure"; 7 "no lliure"[2]1

Puntuacions històriques
Any Drets polítics Llibertats civils Situació President2
1975 5 5 Parcialment lliure Aristides Pereira
1976 6 6 No lliure Aristides Pereira
1977 6 6 No lliure Aristides Pereira
1978 6 6 No lliure Aristides Pereira
1979 6 6 No lliure Aristides Pereira
1980 6 6 No lliure Aristides Pereira
1981 6 6 No lliure Aristides Pereira
19823 6 6 No lliure Aristides Pereira
1983 6 6 No lliure Aristides Pereira
1984 6 7 No lliure Aristides Pereira
1985 6 7 No lliure Aristides Pereira
1986 6 6 No lliure Aristides Pereira
1987 5 6 Parcialment lliure Aristides Pereira
1988 5 6 No lliure Aristides Pereira
1989 6 5 No lliure Aristides Pereira
1990 5 5 Parcialment lliure Aristides Pereira
1991 2 3 Lliure Aristides Pereira
1992 1 2 Lliure António Mascarenhas Monteiro
1993 1 2 Lliure António Mascarenhas Monteiro
1994 1 2 Lliure António Mascarenhas Monteiro
1995 1 2 Lliure António Mascarenhas Monteiro
1996 1 2 Lliure António Mascarenhas Monteiro
1997 1 2 Lliure António Mascarenhas Monteiro
1998 1 2 Lliure António Mascarenhas Monteiro
1999 1 2 Lliure António Mascarenhas Monteiro
2000 1 2 Lliure António Mascarenhas Monteiro
2001 1 2 Lliure António Mascarenhas Monteiro
2002 1 2 Lliure Pedro Pires
2003 1 1 Lliure Pedro Pires
2004 1 1 Lliure Pedro Pires
2005 1 1 Lliure Pedro Pires
2006 1 1 Lliure Pedro Pires
2007 1 1 Lliure Pedro Pires
2008 1 1 Lliure Pedro Pires
2009 1 1 Lliure Pedro Pires
2010 1 1 Lliure Pedro Pires
2011 1 1 Lliure Pedro Pires
2012[3] 1 1 Lliure Jorge Carlos Fonseca
2013[4] 1 1 Lliure Jorge Carlos Fonseca
2014[5] 1 1 Lliure Jorge Carlos Fonseca

Tractats internacionals

La postura de São Tomé i Príncipe sobre els tractats internacionals dels drets humans és:

Tractats internacionals
Tractat Organització Introduït Signat Ratificat
Convenció per la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi[6] Nacions Unides 1948 - 2011
Convenció Internacional sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial[7] Nacions Unides 1966 - 1979
Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals[8] Nacions Unides 1966 - 1993
Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics[9] Nacions Unides 1966 - 1993
Primer Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics[10] Nacions Unides 1966 - 2000
Convenció per la Imprescriptibilitat dels Crims contra la Humanitat i Crims de Guerra[11] Nacions Unides 1968 - -
Convenció Internacional sobre la Repressió i el Càstig del Crim d'Apartheid[12] Nacions Unides 1973 - 1979
Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona[13] Nacions Unides 1979 - 1980
Convenció contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants[14] Nacions Unides 1984 - 1992
Convenció sobre els drets de l'infant[15] Nacions Unides 1989 - 1992
Segon Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics[16] Nacions Unides 1989 - 2000
Convenció internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migratoris i dels seus familiars[17] Nacions Unides 1990 - 1997
Protocol Facultatiu de la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona[18] Nacions Unides 1999 - 2011
Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets del Nen relatiu a la participació d'infants en els conflictes armats[19] Nacions Unides 2000 - 2002
Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets de l'Infant relatiu a la venda d'infants, la prostitució infantil i la pornografia infantil[20] Nacions Unides 2000 - 2002
Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat[21] Nacions Unides 2006 2007 2011
Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat[22] Nacions Unides 2006 - -
Convenció internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades[23] Nacions Unides 2006 2007 -
Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals[24] Nacions Unides 2008 2011 -
Protocol Facultatiu de la Convenció sobre els Drets del Nen en Procediment de Comunicacions[25] Nacions Unides 2011 - -

Vegeu també

Notes

1.^ Nota que "Any" significa "any cobert". Aleshores la informació de per a l'any marcat com a 2008 és a l'informe publicat en 2009, i així successivament
2.^ A partir de la Independència el 8 de juliol de 1975 i 1 de gener per anys posteriors.
3.^ L'informe de 1982 es refereix a l'any 1981 i la primera meitat de 1982, i el següent informe de 1984 abasta la segona meitat de 1982 i el conjunt de 1983. En nom de la simplicitat, hi ha dos informes dividits de manera aberrant eb "any i mig" que han estat dividits en tres informes anuals mitjançant la interpolació.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 , U.S Dept of State Human Rights Report: Cape Verde
  2. ↑ Freedom House. «Country ratings and status, FIW 1973-2012» (XLS), 2012. [Consulta: 22 agost 2012].
  3. ↑ Freedom House. «Freedom in the World 2013: Democratic Breakthroughs in the Balance», 2013.
  4. ↑ Freedom House. «Freedom in the World 2014» (PDF), 2014.
  5. ↑ Freedom House. «Freedom in the World 2015» (PDF), 2015.
  6. ↑ Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 1. Convention on the Prevention and Punishment of the Crime of Genocide. Paris, 9 December 1948». Arxivat de l'original el 2012-10-20. [Consulta: 29 agost 2012].
  7. ↑ United Nations. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 2. International Convention on the Elimination of All Forms of Racial Discrimination. New York, 7 March 1966». Arxivat de l'original el 2011-02-11. [Consulta: 29 agost 2012].
  8. ↑ Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 3. International Covenant on Economic, Social and Cultural Rights. New York, 16 December 1966». Arxivat de l'original el 2012-06-11. [Consulta: 29 agost 2012].
  9. ↑ Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 4. International Covenant on Civil and Political Rights. New York, 16 December 1966». Arxivat de l'original el 2010-09-01. [Consulta: 29 agost 2012].
  10. ↑ Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 5. Optional Protocol to the International Covenant on Civil and Political Rights. New York, 16 December 1966». Arxivat de l'original el 2019-03-24. [Consulta: 29 agost 2012].
  11. ↑ Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 6. Convention on the non-applicability of statutory limitations to war crimes and crimes against humanity. New York, 26 November 1968». Arxivat de l'original el 2018-11-16. [Consulta: 29 agost 2012].
  12. ↑ Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 7. International Convention on the Suppression and Punishment of the Crime of Apartheid. New York, 30 November 1973». Arxivat de l'original el 2012-07-18. [Consulta: 29 agost 2012].
  13. ↑ Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 8. Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women. New York, 18 December 1979». Arxivat de l'original el 2012-08-23. [Consulta: 29 agost 2012].
  14. ↑ Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 9. Convention against Torture and Other Cruel, Inhuman or Degrading Treatment or Punishment. New York, 10 December 1984». Arxivat de l'original el 2010-11-08. [Consulta: 29 agost 2012].
  15. ↑ Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 11. Convention on the Rights of the Child. New York, 20 November 1989». Arxivat de l'original el 2014-02-11. [Consulta: 29 agost 2012].
  16. ↑ Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 12. Second Optional Protocol to the International Covenant on Civil and Political Rights, aiming at the abolition of the death penalty. New York, 15 December 1989». Arxivat de l'original el 2012-10-20. [Consulta: 29 agost 2012].
  17. ↑ Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 13. International Convention on the Protection of the Rights of All Migrant Workers and Members of their Families. New York, 18 December 1990». Arxivat de l'original el 2012-08-25. [Consulta: 29 agost 2012].
  18. ↑ Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 8b. Optional Protocol to the Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women. New York, 6 October 1999». Arxivat de l'original el 2011-05-20. [Consulta: 29 agost 2012].
  19. ↑ Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 11b. Optional Protocol to the Convention on the Rights of the Child on the involvement of children in armed conflict. New York, 25 May 2000». Arxivat de l'original el 2016-04-25. [Consulta: 29 agost 2012].
  20. ↑ Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 11c. Optional Protocol to the Convention on the Rights of the Child on the sale of children, child prostitution and child pornography. New York, 25 May 2000». Arxivat de l'original el 2013-12-13. [Consulta: 29 agost 2012].
  21. ↑ Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 15. Convention on the Rights of Persons with Disabilities. New York, 13 December 2006». Arxivat de l'original el 2012-08-19. [Consulta: 29 agost 2012].
  22. ↑ Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 15a. Optional Protocol to the Convention on the Rights of Persons with Disabilities. New York, 13 December 2006». Arxivat de l'original el 2016-01-13. [Consulta: 29 agost 2012].
  23. ↑ Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 16. International Convention for the Protection of All Persons from Enforced Disappearance. New York, 20 December 2006». Arxivat de l'original el 2019-07-17. [Consulta: 29 agost 2012].
  24. ↑ Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 3a. Optional Protocol to the International Covenant on Economic, Social and Cultural Rights. New York, 10 December 2008». Arxivat de l'original el 2012-07-18. [Consulta: 29 agost 2012].
  25. ↑ Nacions Unides. «United Nations Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 11d. Optional Protocol to the Convention on the Rights of the Child on a communications procedure. New York, 19 December 2011. New York, 10 December 2008». Arxivat de l'original el 25 d’agost 2012. [Consulta: 29 agost 2012].
  • Vegeu aquesta plantilla
Drets humans a Àfrica
Estats Sobirans
  • Algèria
  • Angola
  • Benin
  • Botswana
  • Burkina Faso
  • Burundi
  • Camerun
  • Cap Verd
  • República Centreafricana
  • Comores
  • República Democràtica del Congo
  • República del Congo
  • Djibouti
  • Egipte
  • Guinea Equatorial
  • Eritrea
  • Etiòpia
  • Gabon
  • Gàmbia
  • Ghana
  • Guinea
  • Guinea Bissau
  • Costa d'Ivori
  • Kenya
  • Lesotho
  • Libèria
  • Líbia
  • Madagascar
  • Malawi
  • Mali
  • Mauritània
  • Maurici
  • Marroc
  • Moçambic
  • Namíbia
  • Níger
  • Nigèria
  • Ruanda
  • São Tomé i Príncipe
  • Senegal
  • Seychelles
  • Sierra Leone
  • Somàlia
  • Sud-Àfrica
  • Sudan del Sud
  • Sudan
  • Swazilàndia
  • Tanzània
  • Togo
  • Tunísia
  • Txad
  • Uganda
  • Sàhara Occidental
  • Zàmbia
  • Zimbabwe
  • Canàries / Ceuta / Melilla (Espanya)
  • Madeira (Portugal)
  • Mayotte / Réunió (França)
  • Tristan da Cunha, Santa Helena i Ascension (Regne Unit)