Clorocalcita

Clorocalcita
Fórmula química	KCaCl₃
Epònim	clor, calci i composició química
Localitat tipus	Vesuvi, Província de Nàpols, Campania, Itàlia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.AA.40
Nickel-Strunz 9a ed.	3.AA.40
Nickel-Strunz 8a ed.	III/A.09
Dana	11.1.3.1
Heys	8.4.10
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,35Å; b = 10,44Å; c = 7,25Å;
Color	blanc, violeta
Exfoliació	bona, en forma de cubs
Duresa	2,5 a 3
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	biaxial
Dispersió òptica	no discernible
Fluorescència	no en té
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1872
Símbol	Ccal
Referències	[1]

La clorocalcita és un mineral de la classe dels halurs que pertany i dona nom al subgrup de la clorocalcita. Rep el seu nom de la seva composició química.

Característiques

La clorocalcita és un halur de fórmula química KCaCl₃. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de cristalls pseudocúbics, amb modificacions pseudoctaèdriques i pseudododecaèdriques. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clorocalcita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, UM1999-11:I:CuS, tocornalita, iodargirita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, UM1998-03-Cl:Tl, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, kolarita, radhakrishnaïta, challacolloïta i hephaistosita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1872 al Vesuvi, a la Província de Nàpols (Campania, Itàlia), en fumaroles volcàniques actives, associada a altres minerals com: silvita, halita o hematites. També s en'ha trobat a la mina Desdemona, a Peine (Baixa Saxònia, Alemanya), en aquest cas associada a halita i a taquihidrita.^[2]

Referències