Col·legi Mare Alberta

Infotaula d'organitzacióCol·legi Mare Alberta
Dades
Tipuscentre educatiu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1819
FundadorBernat Nadal i Crespí Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
  • carrer de la Puresa, 12
  • Can Clapers (Mallorca)

El Col·legi Mare Alberta, conegut anteriorment com a Col·legi de La Puresa és una institució d'ensenyament femení situat a Palma que va obrar durant el segle xix i part del segle xx.

Origen

El Col·legi de La Puresa va ser fundat a Palma el 1819 pel bisbe de Mallorca Bernat Nadal i Crespí.[1] El bisbe següent, Pedro González Vallejo (1819-1824) va dinamitzar-lo. El 1829 Ferran VII, rei d'Espanya, va concedir-li el títol de reial durant el bisbat d'Antonio Pérez de Hirias. El 1851 el bisbe Rafael Manso va precisar els estatuts del reial col·legi.

Esplendor

El reial col·legi va viure moments d'esplendor durant els primers anys. Tots els bisbes l'havien protegit i considerat seu; la monarquia i els governs espanyols li havien concedit privilegis; el cos de mestres s'havia consagrat a l'educació del jovent femení amb cos i ànima amb els vots de castedat, pobresa i obediència; i les famílies distingides hi confiaren l'educació de les seves filles. La fama de les seves labors i brodats va arribar fora de les illes.

Decadència i intents de reconducció

Alguns governs varen reduir les dotacions del fundador fins a suprimir-les. Arran d'aquesta situació, les noves mestres no vivien segons els objectius de l'institut i la disciplina es va relaxar.

El 16 de juliol de 1852 el bisbe Salvà intentà aixecar el col·legi de nou donant la direcció a les religioses del Sagrat Cor.[2] Les filles de la noblesa tornaren a omplir el col·legi però el 13 d'abril de 1854 les religioses abandonaren l'illa de Mallorca. El juliol s'intentà agregar el col·legi a l'Institut del Cor de Maria i al gener del 1859 s'intentà l'annexió al col·legi de Barcelona. Al seu torn, el bisbe volia que les religioses de Nostra Senyora de Loreto el dirigissin, però després de visitar-lo s'hi varen negar.

El 5 de març de 1865 va morir Maria Ferrer, la directora, i va succeir-la Margalida Anna Fiol, que va cessar el 30 de novembre. Llavors fou nomenada Francisca Castelló i el 12 d'abril de 1866 començà el rectorat de Catalina Gili.

Renaixença

El 23 d'abril de 1870, Alberta Giménez va arribar al Reial Col·legi.[3][4] Era una casa deixada, amb pocs mobles, sense material didàctic i amb 30 pessetes al banc. Alberta va posar-se a la feina malgrat aquests entrebancs i el primer de maig és nomenada rectora, mentre que Tomàs Rul·lan fou nomenat visitador. El 28 de setembre, el bisbe Salvà va aprovar les bases redactades per Alberta i Tomàs i un articulat per al Col·legi. Això va permetre revifar l'escola; tant es va alçar la fama del col·legi que el 1872 es converteix en la primera Escola Normal de Mestres de Balears, la segona d'Espanya.[4]

La mare Alberta va morir el 21 de desembre de 1922, però el Col·legi va créixer en prestigi i en alumnes. La Congregació de germanes de La Puresa de Maria Santíssima, fundada per ella, va seguir les seves petjades i, a finals dels anys quaranta, ja era petit l'edifici ubicat al Carrer de La Puresa a Palma, de manera que es va edificar un nou centre a la Via Alemanya, que es va anomenar "Colegio Madre Alberta". El 1965 s'edificà un nou col·legi a Son Puigdorfila, que comença la seva activitat escolar el curs 1968-1969. Aquest és l'actual Col·legi "Madre Alberta" de Son Rapinya.

L'Escola Normal de Mestres va ser dirigida per la mare Alberta durant quaranta anys, fins al 1912. L'any 1948 les germanes de la Puresa creen l'Escola Alberta Giménez, la qual, de l'octubre de 1972 ençà, està situada a La Vileta, vora el camí dels Reis.[4] Fou adscrita a la UIB el 1978 i amb l'aparició de la LOGSE passà a denominar-se Escola Universitària Alberta Giménez. Des del curs 2005-2006, és un Centre d'Ensenyament Superior.

Al Carrer de La Puresa a Palma hi ha actualment un museu on es pot visitar l'obra feta al "Real Colegio de La Pureza" i a l'"Escuela Normal de Maestras".[5]

Controvèrsies

En els darrers temps, l'escola ha estat objecte d'atenció dels mitjans de comunicació per les seves posicions conservadores en temes de sexualitat.[6][7][8]

Escola Universitària Alberta Giménez

El Centre d'Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG) és un centre d'ensenyament superior de Palma, creat des del col·legi Madre Alberta. Neix quan, l'any 1872,[3] el Ministeri d'Instrucció Pública confià a Alberta Giménez la direcció de la primera Escola Normal de Mestres de Balears, càrrec que exercí durant quaranta anys, fins al 1912. L'any 1948 es crea l'Escola Alberta Giménez, la qual, de l'octubre de 1972 ençà, està situada a La Vileta, vora el camí dels Reis. Fou adscrita a la UIB el 1978 i, amb l'aparició de la LOGSE, passà a denominar-se Escola Universitària Alberta Giménez. Des del curs 2005-2006, és un centre d'ensenyament superior. Actualment (des de l'any 2014) es troba adscrit a la Universitat Pontificia de Comillas,[9][10] i es troba dirigit per la Dra. Julia Violero.

Referències

  1. Segons la Gran Enciclopèdia de Mallorca, el 1809
  2. Peñarrubia i Marquès, Isabel. Maria Agnès Ribera Garau ((Palma 1790-1861): La rebel·lió contra la família i el claustre. Publicacions Universitat Rovira I Virgili, 2015, p. 145. ISBN 8484243648. 
  3. 3,0 3,1 «Col·legi Mare Alberta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 4,2 Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 14. Palma: Promomallorca, p. 103. ISBN 84-8661702-2. 
  5. Ajuntament de Palma.[Enllaç no actiu]
  6. Despedida de un colegio de religiosas por hablar a sus alumnas sobre el aborto El País, 10-07-1983
  7. Un padre denuncia que en el Madre Alberta se tachó de enfermos a los gays Diario de Mallorca, 23-05-2009
  8. Ben Amics atorgarà al col·legi Madre Alberta el premi ‘Dimoni Rosa’ 2009[Enllaç no actiu], IB3, 27-06-2009
  9. 39° 35′ 23.19″ N, 2° 37′ 27.83″ E / 39.5897750°N,2.6243972°E / 39.5897750; 2.6243972
  10. [enllaç sense format] http://www.cesag.org/?lang=ca

Enllaços externs

  • Web del centre (castellà)
  • Vegeu aquesta plantilla
Llocs d'interès de Palma
Edificis singulars
Patis
Ca la Gran Cristiana · Cal Comte de la Cova · Cal Comte d'Espanya · Cal Marquès de la Torre · Can Alemany · Can Amorós · Can Balaguer · Can Belloto (Les Carasses) · Can Berga · Can Bordils · Can Sureda-Anglada · Can Cabrer · Can Campaner · Can Catlar · Can Catlar del Llorer · Can Coll · Can Moragues del Racó · Can Colom · Can Crespí (Can Ribera) · Can Dameto de la Quartera · Can Dusai · Can Espanya Serra · Can Ferragut (Can Caulelles) · Can Ferrandell (Can Maroto, Hotel Born) · Can Fontirroig · Can Formiguera · Can Fortesa del Sitjar · Can Granada · Can Juny · Can Lladó · Can Lloeta (Can Malonda) · Can Llorenç Villalonga · Can Llull · Can Magraner · Can March · Can Marquès · Can Montaner (Can Morell de les Caputxines) · Can Muntanyans · Can Olesa · Can Oms · Can Ordines d'Almadrà · Can Palou de Coma-sema · Can Montenegro · Can Ques · Can Ribas de Pina · Can Sales · Can San Simón · Can Solleric · Can Tacón · Can Trullols · Can Verí Major · Can Verí Menor · Can Vivot · Can Weyler · Casa Museu Torrens Lladó · Estudi General Lul·lià · Fundació Barceló · Hospital San Pere i San Bernat · La Criança · La Puresa · Museu d'Art Espanyol Contemporani · Palau March · Posada de l'Estorell
Fortificacions
Museus
Can Marquès Contemporani · Capella de la Misericòrdia · Can Balaguer · Can Solleric · Centre de Cultura Sa Nostra · Es Baluard · Fundació Barceló · Grand Hotel · Fundació Pilar i Joan Miró · Museu d'Art Espanyol Contemporani · Museu de la Seu · Museu de l'Esport · Museu de Mallorca · Museu de Nines Antigues · Museu d'Història de Palma · Museu Diocesà · Museu Històric - Militar Castell de Sant Carles · Museu J. Torrens Lladó · Museu Krecovic
Instal·lacions esportives
Teatres
Teatre Principal · Auditòrium · Teatre Municipal · Teatre Sans · Teatre Xesc Forteza · Teatre del Mar
Biblioteques i arxius
Mercats
L'Olivar · Santa Catalina · Pere Garau · Camp Rodó · Llevant
Possessions
Son Muntaner · Son Puigdorfila · Son Cigala · Son Peretó · Son Dameto · Son Moix Blanc · Son Cotoner · Son Pisà · Son Espanyol · Son Berga Nou · Son Cabrer · Ca l'Ardiaca · Son Bibiloni · Son Rossinyol · Son Pardo · Son Santjoan · Son Ferrer de Sant Jordi · Sarrià · Bunyolí · Xorrigo · Son Ripoll · Santa Eulàlia · Son Vida
Centres d'ensenyament
Centres públics de primària: CP Gabriel Alzamora · CP Son Ferriol Instituts públics de Secundària: · IES Joan Alcover · IES Juníper Serra · IES Madina Mayurqa · IES Politècnic · IES Ramon Llull Centres privats concertats: Col·legi Madre Alberta · Escola Mata de Jonc · · · Llista de centres educatius de Palma
Places i carrers
Plaça d'Espanya · Carrer de Manacor · Carrer d'Aragó · Carrer del General Riera · Carrer del 31 de desembre · Plaça Major · Plaça de Cort · Carrer del Sindicat · Carrer dels Oms · La Rambla · Passeig del Born · Passeig Marítim · Via de Cintura · Carrer de Jaume III · Passeig Mallorca
Parcs
Platges
Registres d'autoritat