Comissió Prodi

Infotaula d'organitzacióComissió Prodi
Dades
TipusCol·legi de Comissaris de la Unió Europea Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaComissió Marín Modifica el valor a Wikidata
Creació16 setembre 1999
Data de dissolució o abolició21 novembre 2004 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perComissió Barroso Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaRomano Prodi Modifica el valor a Wikidata
Format per
Romano Prodi
Pascal Lamy
Chris Patten
Günter Verheugen
David Byrne
Michaele Schreyer
Viviane Reding
António Vitorino
Poul Nielson
Margot Wallström
Frits Bolkestein
Loyola de Palacio de Vallelersundi
Neil Kinnock
Franz Fischler
Mario Monti
Philippe Busquin
Stavros Dimas (2004–)
Anna Diamantopoulou (–2004)
Michel Barnier (–2004)
Jacques Barrot (2004–)
Joaquín Almunia Amann (2004–)
Pedro Solbes Mira (–2004)
Dalia Grybauskaitė (2004–)
Janez Potočnik (2004–)
Pavel Telička (2004–)
Ján Figel' (2004–)
Sandra Kalniete (2004–)
Joe Borg (2004–)
Siim Kallas (2004–)
Danuta Hübner (2004–)
Péter Balázs (2004–)
Markos Kyprianou (2004–)
Olli Ilmari Rehn (2004–)
Erkki Liikanen (–2004) Modifica el valor a Wikidata
Insígnia de la Unió Europea.
Romano Prodi.

La Comissió Prodi és la Comissió Europea presidida per l'antic primer ministre d'Itàlia Romano Prodi que va estar en el càrrec entre el 16 de setembre de 1999 i el 21 de novembre de 2004.

Nomenament

La Comissió va iniciar el seu mandat el 13 de setembre de 1999 després de l'escàndol, que acabà amb la subsegüent renúncia, de la Comissió Santer i que propicià l'establiment de la Comissió Marín de forma interina.

Amb l'ampliació de la Unió Europea (UE) l'any 2004 la Comissió passà de 20 a 25 membres, tants comissaris com estats membres de la Unió, sent així mateix l'última Comissió en tenir dos comissaris d'un mateix país. Gràcies al Tractat d'Amsterdam la Comissió veié incrementada el seu poder i influència, sent descrit Prodi en alguns mitjans com el primer "Primer Ministre de la Unió Europea".[1][2] Gràcies al Tractat d'Amsterdam i l'ampliació dels seus membres la Comissió va considerar la firma i l'apliciacó del Tracatat de Niça com el veritable adveniment d'una Unió Europea forta i consistent, sobretot amb l'objectiu de la signatura d'una Constitució Europea per a tots els estats membres.

La Comissió finalitzà el seu mandat el 31 d'octubre de 2004, però degut a l'oposició del Parlament Europeu a la Comissió proposada per José Manuel Durão Barroso, estengué el seu mandat fins al 21 de novembre del mateix any.

Llista de Comissaris

Quan la Comissió va iniciar el seu mandat el setembre de 1999 tingué 20 Comissaris, un per cada estat excepte els 5 estats més poblats (Alemanya, Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit) que en tenien dos.

L'any 2004 es realitzà una remodelació de la Comissió i entraren a formar part d'aquesta 15 nous comissaris, 5 que reemplaçaren els comissaris que dimitiren abans de finalitzar el seu mandat i 10 dels nous Estats que passaren a formar part de la Unió Europea aquell mateix any. Els comissaris dels nous estats van començar compartint una cartera amb un comissari existent, i rarament es creà un nou càrrec.

La taula següent indica el nombre de comissaris segons la seva alineació política al principi de la Comissió, els que van passar a formar part de la Comissió després de l'ampliació i els que van finalitzar el mandat.

Afiliació Esquerra
(PSE)
Centre
(ALDE)
Dreta
(PPE-DE)
Verds
(Els Verds-ALE)
Independent
període 1999-2003 Onze Dos Sis Un Un
comissaris entrants
maig de 2004
Cap Dos Tres Cap Cinc
novembre de 2004 Nou Cinc Nou Un Sis
Cartera Comissari Estat Partit Polític
President Romano Prodi Itàlia Itàlia L'Olivera
PSE
Vicepresident;
Assumptes Administratius
Neil Kinnock Regne Unit Regne Unit Partit Laborista
PSE
Vicepresidenta;
Relacions amb el Parlament, Transport
i Energia
Loyola de Palacio Espanya Espanya PP
PPE
Competència Mario Monti Itàlia Itàlia Independent
Agricultura i Assumptes Pesquers i Marítims Franz Fischler Àustria Àustria ÖVP
PPE
Empresa i Societat de la Informació Erkki Liikanen
càrrec fins al 12 de juliol de 2004
Finlàndia Finlàndia Keskusta
PSE
Mercat Interior Frits Bolkestein Països Baixos Països Baixos VVD
ALDE
Recerca Philippe Busquin
càrrec fins al 12 de juliol de 2004
Bèlgica Bèlgica PS
PSE
Desenvolupament i Ajuda Humanitària Poul Nielson Dinamarca Dinamarca PD
PSE
Ampliació Günter Verheugen Alemanya Alemanya SPD
PSE
Relacions Exteriors Chris Patten Regne Unit Regne Unit Partit Conservador
PPE
Comerç Pascal Lamy França França PS
PSE
Salut i Protecció al Consumidor David Byrne Irlanda Irlanda FF
PPE
Educació, Formació i Cultura Viviane Reding Luxemburg Luxemburg CSV
PPE
Programació Financera i Pressupostos Michaele Schreyer Alemanya Alemanya Verds
Els Verds-ALE
Medi Ambient Margot Wallström Suècia Suècia SDWP
PSE
Justícia, Lliberat i Seguretat António Vitorino Portugal Portugal PS
PSE
Treball i Assumptes Socials Anna Diamandopulu
càrrec fins al març de 2004
Grècia Grècia PASOK
PSE
Política Regional Michel Barnier
càrrec fins l'abril de 2004
França França UPM
PPE
Assumptes Econòmics i Monetaris Pedro Solbes
càrrec fins al 26 d'abril de 2004
Espanya Espanya PSOE
PSE

Remodelació de 2004

remodelació reatitzada per Romano Prodi a conseqüència de l'ampliació de la Unió Europea (UE) i de la dimissió de diversos comissaris
Cartera Comissari Estat Partit Polític
Empresa i Societat de la Informació Olli Rehn
càrrec des del 12 de juliol de 2004
Finlàndia Finlàndia Keskusta
ALDE
Ciència i Recerca Louis Michel
càrrec des del 12 de juliol de 2004
Bèlgica Bèlgica MR
ALDE
Treball i Assumptes Socials Stavros Dimas
càrrec des del març de 2004
Grècia Grècia ND
PPE
Política Regional Jacques Barrot
càrrec des de l'abril de 2004
França França UPM
PPE
Assumptes Econòmics i Monetaris Joaquín Almunia
càrrec des del 26 d'abril de 2004
Espanya Espanya PSOE
PSE
Política Regional Péter Balázs Hongria Hongria independent
Comerç Danuta Hübner Polònia Polònia independent
Assumptes Econòmics i Monetaris Siim Kallas Estònia Estònia ERP
ALDE
Desenvolupament i Ajuda Humanitària Joe Borg Malta Malta PN
PPE
Agricultura i Assumptes Pesquers i Marítims Sandra Kalniete Letònia Letònia FP
PPE
Educació, Formació i Cultura Dalia Grybauskaitė Lituània Lituània independent
Ampliació Janez Potočnik Eslovènia Eslovènia independent
Empresa i Societat de la Informació Ján Figeľ Eslovàquia Eslovàquia KDH
PPE
Programació Financera i Pressupostos Markos Kiprianu Xipre Xipre Δημοκρατικό
ALDE
Salut i Protecció al Consumidor Pavel Telička República Txeca República Txeca independent

Vegeu també

Referències

  1. Prodi to Have Wide, New Powers as Head of the European Commission iht.com 16/04/1999
  2. Commentary: Romano Prodi: Europe's First Prime Minister? (int'l edition) Businessweek.com 1999

Enllaços externs

  • (castellà) La Comissió Prodi al Portal de la Comissió Europea


Precedit per:
Comissió Marín
Comissió Europea
19992004
Succeït per:
Comissió Barroso