Consonant retroflexa

Punts d'articulació
  • Labial
    •     Bilabial
      •         Labiovelar
      •         Labiocoronal
    •     Labiodental
    •     Dentolabial
  • Bidental
  • Coronal
    •     Linguolabial
    •     Interdental
    •     Dental
    •     Dentoalveolar
    •     Alveolar
    •     Postalveolar
      •         Palatoalveolar
      •         Retroflexa
  • Dorsal
    •     Postalveolar
      •         Alveolopalatal
    •     Palatal
      •         Labiopalatal
    •     Velar
    •     Uvular
      •         Uvuloepiglotal
  • Laríngia (Gutural)
    •     Faríngia/Epiglotal
    •     Glotal
  • Perifèrica
Patró de la llengua
  • Apical
  • Subapical
  • Laminal
  • Sulcal
  • Cupulada
  • Lateral
  • Palatal
  • Velar
  • Uvular
  • Faríngia
  • Vegeu aquesta plantilla
Infotaula IPARetroflex
◌̢
◌˞

Una consonant retroflexa, consonant cacuminal[1] o apicopalatal[2] (o simplement retroflexa o cacuminal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.

Els sons d'aquesta mena són comuns a les llengües de l'Índia, com les de la subfamília indoària o de la família dravídica.

Més a prop de nosaltres, el sard (a Sardenya) té una consonant oclusiva retroflexa sonora [ɖ], que apareix geminada com a resultat històric de la geminada LL llatina o altres grups consonàntics.

Exemples en llengua sarda:

  • casteddu = castell
  • adde = vall
  • bidda = vila - en realitat, en aquest cas el so cacuminal és també geminat (consonant doble) (pronunciat [biɖɖa])
  • cuddu, cudda = aquest, aquesta (pronunciat [kuɖɖu])
  • cuaddu = cavall (pronunciat [kuaɖɖu])

Aquesta mena de sons també apareixen a Còrsega (varietat de Sartè i taravesa), a Sicília i en el parlar de Salento alguns fonemes que comporten una doble consonant tenen articulació retroflexa.

Exemples en cors:

  • Iddu, Idda, Iddi (varietat sartenesa), Eddu, Edda, Eddi (varietat taravesa) = ell, ella, ells
  • Cavaddu = cavall

Exemples en sicilià:

  • Iddu, Idda, Iddi = ell, ella, ells
  • Cavaddu = cavall

En català

En català no hi ha sons d'aquesta mena.

Enllaços externs

  • [API http://alis.isoc.org/langues/api.fr.htm Arxivat 2004-04-02 a Wayback Machine. API o alfabet fonètic internacional]

Vegeu també

Referències

  1. DIEC2 Diccionari de la llengua catalana
  2. Els sons del català
  • Vegeu aquesta plantilla

Anterior Quasi-
anterior
Central Quasi-
posterior
Posterior
Tancada
iy
ɨʉ
ɯu
ɪʏ
ɪ̈ʊ̈
ʊ
eø
ɘɵ
ɤo
əɵ̞
ɤ̞
ɛœ
ɜɞ
ʌɔ
æ
aɶ
äɒ̈
ɑɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Pulmonars
Lloc → Labial Coronal Dorsal Laríngia
↓ Mode Bila­bial Labio­dental Den­tal Alve­olar Post­alve­olar Retro­flexa Pal­a­tal Ve­lar Uvu­lar Fa­rín­gia Glo­tal
Nasal m ɱ n ɳ̊ ɳ ɲ̊ ɲ ŋ̊ ŋ ɴ
Oclusiva p b t d ʈ ɖ c ɟ k ɡ q ɢ ʡ ʔ
Fricativa ɸ β f v θ ð s z ʃ ʒ ʂ ʐ ç ʝ x ɣ χ ʁ ħ ʕ h ɦ
Aproximant ʋ ɹ ɻ j ɰ̊ ɰ
Bategant ⱱ̟ ɾ ɽ ɢ̆ ʡ̯
Vibrant ʙ r ɽ͡r ʀ ʜ ʢ
Fricativa lateral ɬ ɮ ɭ˔̊ ɭ˔ ʎ̥˔ ʎ˔ ʟ̝̊ ʟ̝
Aproximant lateral l ɭ̊ ɭ ʎ̥ ʎ ʟ̥ ʟ ʟ̠
Bategant lateral ɺ ɺ̢ ʎ̯ ʟ̆
No pulmonars
Clics ʘ ǀ ǃ ǂ ǁ
ʘ̃ ʘ̃ˀ ʘ͡q ʘ͡qʼ
Implo­sives ɓ ɗ ʄ ɠ ʛ
Eject­ives t̪ʼ ʈʼ
θʼ ɬʼ ʃʼ
ʂʼ ɕʼ χʼ tsʼ tɬʼ
cʎ̝̥ʼ tʃʼ ʈʂʼ kxʼ kʟ̝̊ʼ qχʼ
Africades
p̪f b̪v ts dz ʈʂ ɖʐ
ɢʁ ɟʝ cʎ̥˔ ɟʎ˔ kʟ̝̊ ɡʟ̝
Coarticulades
Frica­tives ɕ ʑ ɧ
Aproxi­mants ʍ w ɥ ɫ
Oclu­sives k͡p ɡ͡b ŋ͡m
 
  • Quan els símbols apareixen en parelles, esquerra-dreta representen les consonants sordes-sonores
Consonants i vocals amb els sons
  • Vocals
  • Consonants
    • Pulmonars
    • No pulmonars
    • Africades
    • Coarticulades
  • Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors.