Vocal semioberta posterior arrodonida

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula IPAVocal semioberta posterior arrodonida
ɔ
Número AFI306
Codificació
Entitat (decimal)ɔ
Unicode (hex)U+0254
X-SAMPAO
KirshenbaumO
Braille⠣ (braille pattern dots-126)
Imatge
So
noicon
font · ajuda

La vocal semioberta posterior arrodonida és un so de la parla que es transcriu [ɔ] en l'AFI, una o oberta minúscula llatina tipogràficament una c invertida. En la notació romànica es representava [ǫ]. És conegut amb el nom d'o oberta en les llengües on apareix.

Característiques

  • És una vocal posterior perquè la llengua tira cap endarrere per pronunciar-la.
  • Té el segon grau d'obertura.
  • Els llavis formen un cercle per articular-la.
  • Com totes les vocals, és un so sonor, ja que hi ha vibració de les cordes vocals.

En català

És un so que pot variar en el grau d'obertura segons el dialecte, però que representaria el so de «poble» en la varietat central. Es representa gràficament amb una O o bé amb Ò.. Només apareix en posició tònica, excepte en parlars valencians, en els quals pot aparèixer també en posició àtona en paraules amb harmonia vocàlica. En valencià i mallorquí adopta una pronúncia quasioberta representada per [ɔ̞].

Pel que fa a la seva etimologia, aquest so prové de la mateixa vocal [ɔ] en llatí vulgar. Alhora, aquesta vocal prové de la vocal [o] (breu) del llatí clàssic (com a norma general, les vocals breus del llatí clàssic s'obren en llatí vulgar). Es troba a paraules com FOCUM > f[ɔ]cu, o NOUUM > n[ɔ]vu. En gairebé tots els dialectes catalans, la vocal [ɔ] del llatí vulgar ha mantingut el seu timbre original. En d'altres com el rossellonès i algunes àrees del central, s'ha fusionat amb [o] i han esdevingut indistingibles.

Cal afegir també que s'observa a tots els dialectes una tendència a obrir aquesta vocal quan apareix a la primera síl·laba del mot, tot i que etimològicament s'hauria de realitzar [o], a mots com flor o olla. Igualment, i de forma contrària a l'etimologia, en síl·laba final seguida de -l, la vocal es realitza sistemàticament oberta.

Enllaços externs

  • Informació acústica Arxivat 2009-12-13 a Wayback Machine., del projecte "Els sons del català".
  • Vegeu aquesta plantilla
Vocals

Anterior Quasi-
anterior
Central Quasi-
posterior
Posterior
Tancada
iy
ɨʉ
ɯu
ɪʏ
ɪ̈ʊ̈
ʊ
eø
ɘɵ
ɤo
əɵ̞
ɤ̞
ɛœ
ɜɞ
ʌɔ
æ
aɶ
äɒ̈
ɑɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Pulmonars
Lloc → Labial Coronal Dorsal Laríngia
↓ Mode Bila­bial Labio­dental Den­tal Alve­olar Post­alve­olar Retro­flexa Pal­a­tal Ve­lar Uvu­lar Fa­rín­gia Glo­tal
Nasal m ɱ n ɳ̊ ɳ ɲ̊ ɲ ŋ̊ ŋ ɴ
Oclusiva p b t d ʈ ɖ c ɟ k ɡ q ɢ ʡ ʔ
Fricativa ɸ β f v θ ð s z ʃ ʒ ʂ ʐ ç ʝ x ɣ χ ʁ ħ ʕ h ɦ
Aproximant ʋ ɹ ɻ j ɰ̊ ɰ
Bategant ⱱ̟ ɾ ɽ ɢ̆ ʡ̯
Vibrant ʙ r ɽ͡r ʀ ʜ ʢ
Fricativa lateral ɬ ɮ ɭ˔̊ ɭ˔ ʎ̥˔ ʎ˔ ʟ̝̊ ʟ̝
Aproximant lateral l ɭ̊ ɭ ʎ̥ ʎ ʟ̥ ʟ ʟ̠
Bategant lateral ɺ ɺ̢ ʎ̯ ʟ̆
No pulmonars
Clics ʘ ǀ ǃ ǂ ǁ
ʘ̃ ʘ̃ˀ ʘ͡q ʘ͡qʼ
Implo­sives ɓ ɗ ʄ ɠ ʛ
Eject­ives t̪ʼ ʈʼ
θʼ ɬʼ ʃʼ
ʂʼ ɕʼ χʼ tsʼ tɬʼ
cʎ̝̥ʼ tʃʼ ʈʂʼ kxʼ kʟ̝̊ʼ qχʼ
Africades
p̪f b̪v ts dz ʈʂ ɖʐ
ɢʁ ɟʝ cʎ̥˔ ɟʎ˔ kʟ̝̊ ɡʟ̝
Coarticulades
Frica­tives ɕ ʑ ɧ
Aproxi­mants ʍ w ɥ ɫ
Oclu­sives k͡p ɡ͡b ŋ͡m
 
  • Quan els símbols apareixen en parelles, esquerra-dreta representen les consonants sordes-sonores
Consonants i vocals amb els sons
  • Vocals
  • Consonants
    • Pulmonars
    • No pulmonars
    • Africades
    • Coarticulades
  • Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors.