Crios

Infotaula personatgeCrios
Tipustità Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEuríbia Modifica el valor a Wikidata
MareGea Modifica el valor a Wikidata
PareUrà Modifica el valor a Wikidata
FillsPal·lant, Astreu i Perses Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part deUranids (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

En la mitologia grega, Crios (en grec antic: Κρεῖος Kriōs, ‘anyell', ‘amo') era el déu dels ramats, i potser dels saqueigs. Era un dels titans, fills d'Urà i Gea. Junt amb Euríbia va ser pare d'Astreu, Pal·lant i de Perses. Segons Pausànies, va ser pare de Pitó.[1] Participà en la guerra entre els titans i els déus olímpics (la Titanomàquia). Després que Zeus, líder dels olímpics, demanés ajuda a Gea i aquesta li digués que havia d'alliberar els ciclops i els hecatonquirs, els titans van ser derrotats i Crios llençat al Tàrtar, la part més profunda de l'inframón, junt amb els seus germans.[2]

Personatges contemporanis

  • Crios és un dels tres titans amb qui Xena es troba en l'episodi 7 de la temporada 1 de Xena: La princesa guerrera, anomenat «Els Titans».
  • Crios és el nom d'un personatge fictici que té el càrrec de teòcrata de l'Atlàntida en el joc d'ordinador Age of Mythology: the Titans, i en què també s'anomena així el mateix Tità amb aquest nom.

Referències

  1. Pausànies. Descripció de Grècia, X, 6, 5
  2. Apol·lodor. Biblioteca, I, 1, 3; 2, 2

Bibliografia

  • Gran part del contingut d'aquest article ha estat traduït lliurement del corresponent article de la Wikipedia en anglès i en castellà.
  • Per normalitzar correctament al català els termes i noms: Crios, titans, Titanomàquia, Gea, Urà, ciclops, Pausànies, Pitó i Astreu.

GREC.CAT [en línia]: L'Hiperenciclopèdia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, c2007. [Consulta: 9 febrer 2007].

  • Per normalitzar correctament al català el nom: Euríbia.

Bigues, Jordi. "James E. Lovelock: el preu de la independència". Medi Ambient: tecnologia i cultura. Núm. 30, octubre 2001. <http://www.gencat.net/mediamb/revista/rev30-7.htm> [Consulta: 9 febrer 2007].

  • Per normalitzar correctament al català el nom: Perses.

Ferecides d'Atenes Histories [en línia]. <http://seneca.uab.cat/antiguitat/PAMIAS/ARXIUS/Pherecyd.%20fr.%201-47.pdf[Enllaç no actiu]> [Consulta: 12 febrer 2007].

  • Per normalitzar correctament al català el terme: hecatonquirs.

El naixement i la infància de Zeus:el text clàssic. [Consulta: 12 febrer 2007].

Enllaços externs

  • Theoi Project, Krios (anglès).
  • Vegeu aquesta plantilla
Mitologia grega
Part de les mitologies europees
Déus
Olímpics
Afrodita  · Apol·lo  · Ares  · Àrtemis  · Atena  · Demèter  · Dionís  · Hades  · Hefest  · Hera  · Hermes  · Hèstia · Posidó  · Zeus
Anance  · Caos  · Ceos  · Crios  · Cronos  · Èreb  · Eros  · Èter  · Fanes  · Febe  · Fisis  · Gea  · Hèmera  · Hiperíon  · Hidros  · Jàpet  · Nesos  · Nix  · Ocèan  · Pontos  · Pòtams  · Tàrtar  · Tia  · Temis  · Talassa  · Tesis  · Urà  · Úrea
Menors
Asclepi  · Eris  · Hebe  · Hècate  · Hèlios  · Himeneu  · Ilitia  · Iris  · Mnemòsine  · Nèmesi  · Pan  · Persèfone  · Priap · Selene  · Silè  · Tànatos
Herois i mites
Èdip i el cicle tebà  · Herois de la guerra de Troia: Agamèmnon, Àiax el Major, Àiax el Menor, Aquil·les, Diomedes, Filoctetes, Hèctor, Idomeneu, Menelau, Nèstor, Paris. Odisseu i l'Odissea, Enees i l'Eneida  · Hèracles i els dotze treballs  · Jàson i els argonautes a la recerca del velló d'or  · Perseu i la medusa  · Teseu i el minotaure  · Melèagre, Atalanta i el senglar de Calidó
Animals, monstres i altres
criatures mitològiques:
Amaltea  · Centaures  · Cèrber  · Ciclops  · Erínies  · Esfinx  · Fènix  · Gòrgones  · Grius  · Harpies  · Hidra de Lerna  · Hipocamp  · Làmia  · Medusa  · Minotaure  · Muses  · Nàiades  · Nereides  · Nimfes  · Oceànides  · Pegas  · Plèiades  · Quimera  · Sàtirs  · Sirenes  · Vents

Viccionari