Oceànides
 Les Oceànides, Gustave Doré, 1860  | |
| Tipus | grup de personatges de ficció |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Prometeu encadenat |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Mare | Tetis |
| Pare | Ocèan |
| Altres | |
| Part de | Oceanids (en)  |
En la mitologia grecoromana, les oceànides (en grec antic: Ὠκεανίδες; en singular, oceànida o oceànide, Ὠκεανίς) eren unes nimfes filles dels titans Ocèan i Tetis. Cadascuna d'elles estava associada a una font, un riu o un llac, i eren germanes dels déus dels rius (grec antic: Ποταμοί).
Llista d'oceànides
En la seva Teogonia, Hesíode diu clarament que les oceànides són 3.000, però només anomena les 41 més antigues.[1] Tot seguit, els noms donats per Hesíode:
|
Referències
- ↑ Hesíode. Teogonia, 346-360
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 29 (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
Part de les mitologies europees | ||||||||
| Déus |
|  | ||||||
| Herois i mites | Èdip i el cicle tebà · Herois de la guerra de Troia: Agamèmnon, Àiax el Major, Àiax el Menor, Aquil·les, Diomedes, Filoctetes, Hèctor, Idomeneu, Menelau, Nèstor, Paris. Odisseu i l'Odissea, Enees i l'Eneida · Hèracles i els dotze treballs · Jàson i els argonautes a la recerca del velló d'or · Perseu i la medusa · Teseu i el minotaure · Melèagre, Atalanta i el senglar de Calidó | |||||||
| Animals, monstres i altres criatures mitològiques: | ||||||||
