Djamila Ribeiro
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r agost 1980 (43 anys) Santos (Brasil) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Negres i afrobrasilers |
| Religió | Candomblé |
| Formació | Universitat Federal de São Paulo |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsofa, activista pels drets humans, periodista |
Premis
| |
| Lloc web | websitedjamila.wixsite.com… |
  | |
Djamila Taís Ribeiro dos Santos (Santos, 1 d'agost de 1980) és una filòsofa, feminista i acadèmica brasilera. És investigadora i professora de Filosofia Política a la Universitat Federal de São Paulo (Unifesp). Es va fer coneguda al Brasil pel seu activisme a Internet.[1][2]
Biografia
Ribeiro es va iniciar en la militància política a una edat primerenca. Una de les grans influències va ser el seu pare, estibador i militant comunista, un home culte malgrat la manca de formació acadèmica. El nom de Djamila, d'origen africà, el va escollir ell.[1] Als 18 anys es va vincular amb a la Casa de Cultura de la Dona Negra, una organització no governamental de la seva ciutat natal, i va començar a estudiar qüestions relacionades amb gènere i raça.[3]
Graduada en Filosofia per la Unifesp l'any 2012, es va convertir en professora de Filosofia Política de la mateixa universitat el 2015, especialitzada en teoria feminista. L'any 2005 havia interromput el Grau de Periodisme.[4] Les seves principals actuacions són sobre relacions racials i de gènere i feminisme. És columnista online de CartaCapital, Blogueiras Negras i Revista Azmina, perquè creu que és important apropiar-se d'Internet com una eina de militància de les dones negres, ja que, segons afirma, els "mitjans hegemònics" acostumen a invisibilitzar-les.[5]
El maig de 2016 va ser nomenada secretària-adjunta de Drets Humans i Ciutadania de la ciutat de São Paulo durant la l'alcaldia de Fernando Haddad.[6]
Va escriure el prefaci del llibre Women, Race and Class, de la filòsofa negra i feminista Angela Davis, en la seva edició brasilera publicada el setembre de 2015. Ribeiro participa habitualment en esdeveniments, documentals i altres accions que impliquin debats de raça i gènere.[7][8][9]
Obres
- O que é lugar de fala? (2017) ISBN 978-85-9530-040-8[10]
- Quem tem medo do feminismo negro? (2018) ISBN 978-85-359-3113-6
- Pequeno manual antirracista (2019) (A Short Anti-racist Handbook) ISBN 978-85-359-3287-4[11][12]
- Lugar de Fala (2019) ISBN 978-85-98349-68-8
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Oliveira, Ana Flávia. «Djamila Ribeiro, a voz da consciência negra femenina no Brasil» (en portuguès brasiler), 18-11-2016. [Consulta: 5 desembre 2018].
- ↑ «9 veus de ciutats que resisteixen l'ascens de l'extrema dreta global». Crític, 03-12-2018. [Consulta: 5 desembre 2018].
- ↑ Caregnato, Lucas; Enzweiler, Deise Andreia «Resenha de "Lugar de fala?"» (en portuguès). Educação, 10-03-2021, pàg. e18/ 1–5. DOI: 10.5902/1984644438948. ISSN: 1984-6444.
- ↑ «Djamila Taís Ribeiro dos Santos» (en portuguès brasiler). Escavador. [Consulta: 2 febrer 2022].
- ↑ «Movimentos sociais encontram na internet o caminho para mobilizar militantes» (en portuguès brasiler), 18-01-2016. [Consulta: 5 desembre 2018].
- ↑ «Djamila Ribeiro é nomeada secretária-adjunta de Direitos Humanos de São Paulo» (en portuguès brasiler), 18-05-2016. Arxivat de l'original el 2018-12-06. [Consulta: 5 desembre 2018].
- ↑ «Brasileiros são destaque em evento da ONU sobre afrodescendentes» (en portuguès), 26-09-2016. Arxivat de l'original el 2018-12-06. [Consulta: 5 desembre 2018].
- ↑ Hypeness, Redação. «Recém lançado, doc feminista ‘Corpo Manifesto’ reúne depoimentos de Laerte, Márcia Tiburi e Djamila Ribeiro» (en portuguès brasiler), 18-02-2016. [Consulta: 5 desembre 2018].
- ↑ «Documentário brasileiro reúne histórias de mulheres negras; confira entrevista com a diretora Day Rodrigues» (en portuguès brasiler), 06-09-2016. Arxivat de l'original el 2017-12-30. [Consulta: 5 desembre 2018].
- ↑ Ribeiro, Djamila. O que é lugar de fala? (en portuguès brasiler). Letramento Editora e Livraria LTDA, 2018-04-05. ISBN 9788595300736.
- ↑ «Livros de Djamila Ribeiro» (en portuguès brasiler). Estante Virtual. [Consulta: 19 febrer 2020].
- ↑ «Want to be anti-racist? In Brazil, there's a guide for that» (en anglès), 13-12-2019. [Consulta: 21 febrer 2020].
