Francia Márquez
 (2023)  | |
| Nom original | (es) Francia Elena Márquez Mina |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1r desembre 1981 (42 anys) Suárez (Colòmbia) |
Minister of Equality and Equity (en)  | |
| 12 desembre 2022 – | |
| Vicepresident de Colòmbia | |
| 7 agost 2022 – Membre del gabinet: govern de Gustavo Petro | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Afrocolombians |
| Formació | Universitat Santiago de Cali - dret National Pedagogic University (en) - educació |
| Activitat | |
| Ocupació | activista pels drets civils, advocada, ambientalista, política, vicepresidenta |
| Partit | Pacto Histórico |
| Membre de | govern de Gustavo Petro |
| Moviment | Ecologisme i feminisme |
Premis
| |
| Lloc web | franciamarquezmina.com |
    | |
Francia Elena Márquez Mina, també coneguda com a Francia Márquez, (Suárez, departament del Cauca, Colòmbia, 1 de desembre de 1982)[1][2] és una política i activista afrocolombiana, defensora dels drets humans i ambientals.
Va ser guardonada amb el Premi Mediambiental Goldman el 2018 per la seva tasca a l'hora d'aturar la mineria il·legal d'or a la comunitat de La Toma i organitzar una marxa de protesta de 80 dones que van recórrer més de 560 km. (350 milles) cap a Bogotà, la capital, per exigir l'eliminació de tot equipament miner il·legal a la seva comunitat.[3][4][5]
El 19 de juny de 2022 es proclamava vicepresidenta electa de Colòmbia.[6]
Trajectòria
Márquez va néixer l'any 1982 a la vereda Yolombó, que forma part del municipi de Suárez,[7] al nord del departament del Cauca,[8] situada en territori ancestral de la comunitat afrodescendent.[9] És filla de Gloria María Mina López i d'Alfredo Márquez Trujillo. Poc després de quedar embarassada del seu primer fill, va treballar a les mines d'or del departament del Cauca, al sud-occident del país, i després va treballar com a treballadora domèstica interna.[10][11] És mare soltera de dos fills.[12]
L'any 2014 va participar en la «Marxa dels turbants» per tal d'exigir el final de la mineria il·legal i l'ocupació de terres.[13] A les acaballes d'aquell mateix any va ser forçada a desplaçar-se del seu poble d'origen per amenaces que va rebre després de liderar iniciatives de lluita conta la mineria il·legal al territori.[14] En la seva condició de desplaçada va ser invitada a viatjar a Cuba per a desenvolupar activitats amb les delegacions del govern i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), en el marc del procés de pau colombià.[15]
El juliol de 2015 va participar en una assemblea permanent organitzada per l'associació de Consells Comunitaris del Nord del Cauca, duta a terme sobre la carretera Panamericana, amb l'objectiu d'exigir al govern colombià garanties de protecció als líders del nord del Cauca, en particular després de rebre constants amenaces de mort. Així mateix, es va demanar el compliment dels acords anteriorment pactats entre el govern de la república i les comunitats negres de la regió. Dos mesos després, al setembre de 2015, l'organització sueca Diakonia li va atorgar el Premi Nacional a la Defensa dels Drets Humans a Colòmbia, en la categoria de Defensora de l'any.[16][17] Des de 2017 forma part del Consell Nacional de Pau i Convivència, creada per decret durant el mes de maig, com a instància pel seguiment del compliment dels acords de pau.[18]
El 2018 va ser candidata al Congrés de Colòmbia pel Consell Comunitari del riu Yurumanguí (CCY), en aliança amb el candidat presidencial Gustavo Petro. El 4 de maig de 2019 va ser víctima, juntament amb altres activistes, d'un atemptat al Cauca perpetrat amb armes de foc i granades, que va deixar dos ferits.[19] El 2020 es va graduar com a advocada per la Universitat Santiago de Cali.[20]
Vicepresidenta de Col̟ombia
El 25 d'agost de 2020 va anunciar que tenia intenció de concórrer a les properes eleccions presidencials de Colòmbia, previstes per a 2022.[21] Sobre la participació en els comicis va manifestar: «Jo crec que m'ha portat a prendre aquesta decisió veure cada dia assassinar líders socials».[22] El mes de març de 2022 es va presentar a les primàries i va ser la tercera candidata més votada de les primàries de totes les coalicions, amb gairebé 800.000 vots. Així, doncs, va ser candidata a la vicepresidència amb Gustavo Petro, amb la coalició Pacto Histórico. Van guanyar les eleccions el 19 de juny de 2022, amb més d'11,2 milions de vots.[23]
Condecoracions
- Premi Nacional a la Defensa dels Drets Humans a Colòmbia - categoria «Defensora de l'any» (2015)[24][25]
- Premi Mediambiental Goldman (2018)[26][27]
Referències
- ↑ «Esta es la nueva vicepresidente de la República, Francia Márquez Mina» (en castellà). La Opinión, 19-06-2022. [Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ Proenza, Anne. «D'or et de sang, le combat de Francia Marquez pour les terres des Afro-Colombiens». LeTemps.ch, 05-06-2018.
- ↑ «Francia Márquez - Goldman Environmental Foundation» (en anglès). Goldman Environmental Foundation [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ «This Woman Who Saved Her Afro-Colombian Community's Land From Miners Won Prestigious Prize» (en anglès). Remezcla, 24-04-2018 [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ «Death threats won't stop Colombian anti-mining activist» (en anglès). reuters.com, 27-04-2018 [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑ Díaz Cardona, Andrea. «Petro presidente: el triple hito de Francia Márquez al convertirse en vicepresidenta electa de Colombia» (en castellà). BBC, 19-06-2022. [Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ «Las luchas de Francia Márquez Mina que ponen su vida en peligro», 05-05-2019. Arxivat de l'original el 2020-08-13. [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ Proenza, Anne. «D'or et de sang, le combat de Francia Marquez pour les terres des Afro-Colombiens». Le Temps, 05-06-2018.
- ↑ «Etnoterritorios». [Consulta: 8 octubre 2017].
- ↑ Turkewitz, Julie «Madre adolescente. Empleada doméstica. Activista. ¿Vicepresidenta?» (en castellà). The New York Times, 06-05-2022. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Francia Márquez 2018 Goldman Prize Recipient South and Central America». Goldman Environmental Prize.
- ↑ Escárraga, Tatiana. «¿Quién es Francia Márquez? Esta fue la entrevista que le dio a BOCAS» (en castellà). El Tiempo, 02-11-2021. [Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ «Francia Marquez, une femme au cœur de la lutte afrocolombienne» (en francès). , 23-06-2017 [Consulta: 25 febrer 2018].
- ↑ «“En La Habana no nos están escuchando”: Francia Márquez, líder afrodescendiente del Cauca». [Consulta: 27 agost 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Hablamos con Francia Márquez, la lideresa negra que puso contra la pared al presidente Santos». Arxivat de l'original el 2016-08-28. [Consulta: 27 agost 2016].
- ↑ «Ganadores y ganadoras año 2015 - Premio a Defensores de los DDHH en Colombia 2017» (en castellà). [Consulta: 25 febrer 2018]. Arxivat 2018-03-09 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-03-09. [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ Administrator. «"We are defenders of life" – Francia Elena Márquez Mina - Latin America Working Group» (en anglès britànic). Arxivat de l'original el 19 d'abril de 2018. [Consulta: 25 febrer 2018].
- ↑ «Decreto 885 del 26 de mayo de 2017» (pdf) (en castellà). Presidencia.gov.co. [Consulta: 25 agost 2020].
- ↑ «Ataque contra Francia Márquez y otros líderes sociales en Colombia deja dos heridos». Deutsche Welle.
- ↑ Cifuentes, Valerie. «Francia Márquez, la primera mujer afro en ganar la vicepresidencia de Colombia» (en castellà). Bloomberg LP, 20-06-2022. [Consulta: 8 gener 2023].
- ↑ «Francia Márquez se lanza a la Presidencia: “Hay una fractura frente al valor de la vida”» (en castellà). ElEspectador.com, 25-08-2020. [Consulta: 25 agost 2020].
- ↑ «La líder social Francia Márquez revela que buscará la Presidencia» (en castellà). ElTiempo.com, 25-08-2020. [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ Santaeulalia, Inés. «Francia Márquez y el asalto al poder de los nadies» (en castellà). El País, 19-06-2022. [Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ «Premio a la Defensa DDHH» (en castellà). Arxivat de l'original el 4 setembre 2017. [Consulta: 27 agost 2016].
- ↑ «La cara de la lucha afro en Cauca» (en castellà). Semana.com. [Consulta: 25 febrer 2018].
- ↑ «Líder colombiana Francia Márquez gana "Nobel de medioambiente"» (en castellà). ElEspectador.com. [Consulta: 23 abril 2018].
- ↑ «Francia Márquez, la colombiana que ganó el "Nobel de medio ambiente"» (en castellà). ElTiempo.com. [Consulta: 23 abril 2018].
Enllaços externs
- Elizabeth Ferry i Stephen Ferry: Mining and the Defense of Afro-Colombian Territory: The Community of Yolombó, Colombia Arxivat 2020-09-04 a Wayback Machine., ReVista: Harvard Review of Latin America (hivern 2018) (anglès)
- Patrick Kane; Why Did 22 Afro-Colombian Women Occupy the Colombian Interior Ministry for Five Days?, HuffingtonPost.co.uk (3 desembre 2014) (anglès)
