Dofí de l'Amazones

Infotaula d'ésser viuDofí de l'Amazones
Inia geoffrensis Modifica el valor a Wikidata

Dofí de l'Amazones al Zoo de Duisburg
Dades
Període de gestació1 any Modifica el valor a Wikidata
Hàbitataigua dolça Modifica el valor a Wikidata
Període
Recent[1]
Estat de conservació
En perill
UICN10831 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaIniidae
GènereInia
EspècieInia geoffrensis Modifica el valor a Wikidata
Blainv., 1817
Nomenclatura
Sinònims
Delphinus frontatus Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Mida

El dofí de l'Amazones (Inia geoffrensis) o dofí rosat (boto cor-de-rosa en portuguès brasiler), és un dofí d'aigua dolça endèmic dels sistemes fluvials de l'Amazones i l'Orinoco.[2] És el dofí de riu més gros —el pes dels mascles adults arriba als 185 kg i poden mesurar fins a 2,5 m. Com a caràcter distintiu, els adults adquireixen un color rosat, més accentuat en els mascles. És un dels cetacis amb dimorfisme sexual més evident, ja que els mascles mesuren i pesen un 16% i 55% més que les femelles. Com els altres odontocets posseeix un òrgan anomenat meló que utilitza per a l'ecolocalització. L'aleta dorsal té poca alçada però és molt llarga i les seves aletes pectorals són grans. Aquesta característica, juntament amb la seva mitjana grandària i la falta de fusió de la vèrtebres cervicals, li confereix una gran capacitat de maniobra per desplaçar-se pel bosc inundat i per capturar les seves preses.

Posseeix la dieta més àmplia entre els odontocets; s'alimenta principalment de peixos, dels quals s'han identificat 53 espècies diferents, entre els quals hi ha les corvines, tetres i piranyes. Complementa la seva dieta amb tortugues de riu i crancs. No se l'ha de confondre amb el dofí d'estuari sud-americà (Sotalia fluviatilis), la distribució del qual s'encavalca amb la del dofí de l'Amazones, però no és un autèntic dofí de riu.

Referències

  1. Entrada «Inia geoffrensis» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. «Dofí de l'Amazones». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també

  • Bufeo Colorado
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de cetacis
Regne Animalia  · Embrancament Chordata  · Classe Mammalia  · Infraclasse Eutheria  · Superordre Laurasiatheria  · (sense categoria) Artiodactyla  · (sense categoria) Whippomorpha
Subordre Mysticeti
Balaenidae
Balena de Groenlàndia (B. mysticetus)
E. australis  · Balena franca comuna (E. glacialis)  · Balena franca del Pacífic nord (E. japonica)
Balaenopteridae
Rorqual comú (B. physalus)  · Rorqual boreal (B. borealis)  · [Rorqual de Bryde
Iubarta (M. novaeangliae)
Eschrichtiidae
Balena grisa (E. robustus)
Neobalaenidae
Balena franca pigmea (C. marginata)
Subordre Odontoceti (continua més avall)
Delphinidae
Orca nana (P. electra)
Orca (O. orca)
Orca pigmea (F. attenuata)
Orca falsa (P. crassidens)
Cap d'olla negre d'aleta llarga (G. melas)  · Cap d'olla negre d'aleta curta (G. macrorhynchus)
Delphinus
Dofí comú de musell llarg (D. capensis)  · Dofí comú de musell curt (D. delphis)
Dofí septentrional (L. borealis)  · Dofí meridional (L. peronii)
Cap d'olla de l'Irauadi (O. brevirostris)  · O. heinsohni
Tucuxi (S. fluviatilis)  · S. guianensis
Sousa
Dofí d'estuari indopacífic (S. chinensis)  · S. plumbea  · S. sahulensis  · Dofí d'estuari atlàntic (S. teuszii)
Dofí tacat de l'Atlàntic (S. frontalis)  · Dofí d'elm (S. clymene)  · Dofí tacat tropical (S. attenuata)  · Dofí de musell llarg (S. longirostris)  · Dofí ratllat (S. coeruleoalba)
Dofí rostrat (S. bredanensis)
Dofí mular indopacífic (T. aduncus) · T. australis · T. erebennus · Dofí mular (T. truncatus)
Dofí negre (C. eutropia)  · Dofí de Commerson (C. commersonii)  · Dofí de Heaviside (C. heavisidii)  · Dofí de Hector (C. hectori)
Cap d'olla gris (G. griseus)
Dofí de Fraser (L. hosei)
Dofí de flancs blancs de l'Atlàntic (L. acutus)  · Dofí fosc (L. obscurus)  · Dofí de franja blanca (L. cruciger)  · Dofí de flancs blancs del Pacífic (L. obliquidens)  · Dofí de Peale (L. australis)  · Dofí de musell blanc (L. albirostris)
Subordre Odontoceti (contina més amunt)
Monodontidae
Beluga (D. leucas)
Narval (M. monoceros)
Phocoenidae
Marsopa llista (N. asiaeorientalis) · Marsopa sense aleta (N. phocaeniodes)
Marsopa comuna (P. phocoena)  · Marsopa de Califòrnia (P. sinus)  · Marsopa d'ulleres (P. dioptrica)  · Marsopa de Burmeister (P. spinipinnis)
Marsopa de Dall (P. dalli)
Physeteridae
Catxalot (P. macrocephalus)
Kogiidae
Catxalot pigmeu (K. breviceps)  · Catxalot nan (K. sima)
Ziphidae
Zífid de quatre dents meridional (B. arnuxii)  · Zífid de quatre dents septentrional (B. bairdii) · Zífid de quatre dents petit (B. minimus)
Zífid cap d'olla boreal (H. ampullatus)  · Zífid cap d'olla austral (H. planifrons)
Zífid de l'Indopacífic (I. pacificus)
Zífid de Sowerby (M. bidens)  · Zífid d'Andrew (M. bowdoini)  · Zífid de Hubbs (M. carlhubbsi)  · Zífid de Blainville (M. densirostris)  · Zífid de Gervais (M. europaeus)  · Zífid de dents de ginkgo (M. ginkgodens)  · Zífid de Gray (M. grayi)  · Zífid de Hector (M. hectori) · M. hotaula · Zífid de Layard (M. layardii)  · Zífid de True (M. mirus)  · Zífid pigmeu (M. peruvianus)  · Zífid de Perrin (M. perrini)  · Zífid de Stejneger (M. stejnegeri)  · Zífid de dents de pala (M. traversii)
Zífid becut de Shepherd (T. shepherdi)
Zífid comú (Z. cavirostris)
Iniidae
I. araguaiaensis  · Dofí de l'Amazones (I. geoffrensis)
Lipotidae
Dofí de riu xinès (L. vexillifer)
Platanistidae
Dofí de l'Indus (P. minor) · Dofí del Ganges (P. gangetica)
Pontoporiidae
Dofí del Plata (P. blainvillei)
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Bases de dades taxonòmiques
ADW BOLD BioLib COL EOL FW GBIF IN ITIS MSW NCBI OBIS OTL Species+ WoRMS