Odontocets

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula d'ésser viuOdontocets
Odontoceti Modifica el valor a Wikidata

dofí mular Modifica el valor a Wikidata
Període
Eocè superior - recent
Taxonomia
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
ParvordreOdontoceti Modifica el valor a Wikidata
Flower, 1867

Els odontocets (Odontoceti, del grec odontos, 'dent', i ketos; 'monstre marí') són un parvordre de cetacis que es diferencien dels misticets per tenir dentadura, un sol orifici nasal, un crani asimètric i un front voluminós a causa de la presència de l'òrgan utilitzat en l'ecolocalització.

Morfologia i comportament

A diferència dels misticets, els odontocetis són cetacis que tenen una forta dentadura, presentant una dentadura homodonta. Aquesta dentadura, és utilitzada com a caràcter taxonòmic, ja que cada espècie té un nombre de dents diferents.

Els seus principals aliments són els calamars, pops, crustacis, peixos i inclòs mamífers com lleons marins i ocells aquàtics. Per exemple els catxalots s'alimenten principalment de calamars gegants.

En algunes espècies la femella és més gran que el mascle. Els període de gestació entre 14 i 18 mesos segons l'espècie. Generalment té una sola cria en cada part. La cria és alletada entre 1 i 2 anys de vida i s'està amb la seva mare al voltant de 5 a 10 anys. Les femelles crien cada 2 o 3 anys.

Taxonomia

Subordre Superfamília Família Descripció
Odontoceti
Cetacis dentats
Delphinidae Dofí oceànic i orques
Platanistoidea
Dofí del riu
Iniidae Dofí de l'Amazones.
Lipotidae Dofí del riu xinés
Platanistidae Dofí del Ganges i l'Indus
Pontoporiidae Dofí del riu de la Plata
Squalodelphinidae 
Phocoenidae Marsopes
Physeteridae Catxalots
Kogiidae Catxalots nans i pigmeus
Ziphiidae Calderons i zífids
Prosqualodontidae †
Monodontidae Belugues i narvals
Agorophiidae †
Eurhinodelphinidae †
Xenorophidae †

Entre els gèneres extints de classificació incerta hi ha Nihoroa, de l'Oligocè de Nova Zelanda, Phococetus, del Miocè inferior de França, i Chilcacetus, del Miocè inferior del Perú.

  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de cetacis
Regne Animalia  · Embrancament Chordata  · Classe Mammalia  · Infraclasse Eutheria  · Superordre Laurasiatheria  · (sense categoria) Artiodactyla  · (sense categoria) Whippomorpha
Subordre Mysticeti
Balaenidae
Balena de Groenlàndia (B. mysticetus)
E. australis  · Balena franca comuna (E. glacialis)  · Balena franca del Pacífic nord (E. japonica)
Balaenopteridae
Rorqual comú (B. physalus)  · Rorqual boreal (B. borealis)  · [Rorqual de Bryde
Iubarta (M. novaeangliae)
Eschrichtiidae
Balena grisa (E. robustus)
Neobalaenidae
Balena franca pigmea (C. marginata)
Subordre Odontoceti (continua més avall)
Delphinidae
Orca nana (P. electra)
Orca (O. orca)
Orca pigmea (F. attenuata)
Orca falsa (P. crassidens)
Cap d'olla negre d'aleta llarga (G. melas)  · Cap d'olla negre d'aleta curta (G. macrorhynchus)
Delphinus
Dofí comú de musell llarg (D. capensis)  · Dofí comú de musell curt (D. delphis)
Dofí septentrional (L. borealis)  · Dofí meridional (L. peronii)
Cap d'olla de l'Irauadi (O. brevirostris)  · O. heinsohni
Tucuxi (S. fluviatilis)  · S. guianensis
Sousa
Dofí d'estuari indopacífic (S. chinensis)  · S. plumbea  · S. sahulensis  · Dofí d'estuari atlàntic (S. teuszii)
Dofí tacat de l'Atlàntic (S. frontalis)  · Dofí d'elm (S. clymene)  · Dofí tacat tropical (S. attenuata)  · Dofí de musell llarg (S. longirostris)  · Dofí ratllat (S. coeruleoalba)
Dofí rostrat (S. bredanensis)
Dofí mular indopacífic (T. aduncus) · T. australis · T. erebennus · Dofí mular (T. truncatus)
Dofí negre (C. eutropia)  · Dofí de Commerson (C. commersonii)  · Dofí de Heaviside (C. heavisidii)  · Dofí de Hector (C. hectori)
Cap d'olla gris (G. griseus)
Dofí de Fraser (L. hosei)
Dofí de flancs blancs de l'Atlàntic (L. acutus)  · Dofí fosc (L. obscurus)  · Dofí de franja blanca (L. cruciger)  · Dofí de flancs blancs del Pacífic (L. obliquidens)  · Dofí de Peale (L. australis)  · Dofí de musell blanc (L. albirostris)
Subordre Odontoceti (contina més amunt)
Monodontidae
Beluga (D. leucas)
Narval (M. monoceros)
Phocoenidae
Marsopa llista (N. asiaeorientalis) · Marsopa sense aleta (N. phocaeniodes)
Marsopa comuna (P. phocoena)  · Marsopa de Califòrnia (P. sinus)  · Marsopa d'ulleres (P. dioptrica)  · Marsopa de Burmeister (P. spinipinnis)
Marsopa de Dall (P. dalli)
Physeteridae
Catxalot (P. macrocephalus)
Kogiidae
Catxalot pigmeu (K. breviceps)  · Catxalot nan (K. sima)
Ziphidae
Zífid de quatre dents meridional (B. arnuxii)  · Zífid de quatre dents septentrional (B. bairdii) · Zífid de quatre dents petit (B. minimus)
Zífid cap d'olla boreal (H. ampullatus)  · Zífid cap d'olla austral (H. planifrons)
Zífid de l'Indopacífic (I. pacificus)
Zífid de Sowerby (M. bidens)  · Zífid d'Andrew (M. bowdoini)  · Zífid de Hubbs (M. carlhubbsi)  · Zífid de Blainville (M. densirostris)  · Zífid de Gervais (M. europaeus)  · Zífid de dents de ginkgo (M. ginkgodens)  · Zífid de Gray (M. grayi)  · Zífid de Hector (M. hectori) · M. hotaula · Zífid de Layard (M. layardii)  · Zífid de True (M. mirus)  · Zífid pigmeu (M. peruvianus)  · Zífid de Perrin (M. perrini)  · Zífid de Stejneger (M. stejnegeri)  · Zífid de dents de pala (M. traversii)
Zífid becut de Shepherd (T. shepherdi)
Zífid comú (Z. cavirostris)
Iniidae
I. araguaiaensis  · Dofí de l'Amazones (I. geoffrensis)
Lipotidae
Dofí de riu xinès (L. vexillifer)
Platanistidae
Dofí de l'Indus (P. minor) · Dofí del Ganges (P. gangetica)
Pontoporiidae
Dofí del Plata (P. blainvillei)
Bases de dades taxonòmiques
ADW BioLib COL Dyntaxa EOL FW IN ITIS MSW NCBI OTL WoRMS