Drimúsids

Infotaula d'ésser viuDrimúsids
Drymusidae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
SubfílumChelicerata
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaDrymusidae Modifica el valor a Wikidata
Simon, 1893
Tipus taxonòmicDrymusa Modifica el valor a Wikidata
Diversitat
2 gènere, 17 espècies.[1]
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Els drimúsids (Drymusidae) són una petita família d'aranyes araneomorfes.[1] Fou descrita per primera vegada per Eugène Simon l'any 1893.[2] Van aconseguir l'estatus de família a partir de l'estudi de P. T. Lehtinen el 1986.[3]

Se les anomena false violin spiders (falses aranyes violí), perquè s'assemblen als sicàrids, denominades en anglès violin spiders (aranyes violí); un altre nom és el de leaf-litter spiders (aranyes d'escombraries de fulles, o de fullaraca). La semblança amb els sicàrids i, més concretament amb la perillosa Loxosceles, és morfològica; però, entre altres diferències, els drimúsids fan teranyina,[4] i no són perilloses per a l'ésser humà.[5]

La seva distribució comprèn fonamentalment el Carib i Sud-amèrica, amb dues espècies trobades a Sud-àfrica.[1]

Sistemàtica

Segons el World Spider Catalog amb data de 16 de febrer de 2019, aquesta família té reconeguts 2 gèneres i 17 espècies.[1] Els canvis dels darrers anys és considerable, ja que el 28 d'octubre de 2006 hi havia reconeguts 1 gèneres i 10 espècies. El 2018 Labarque, Pérez-González i Griswold van descriure un nou gènere, Izithunzi, i algunes espècies de Drymusa van ser transferides a aquest nou gènere.[6]

Drymusa Simon, 1891
  • Drymusa armasi Alayón, 1981 (Cuba)
  • Drymusa canhemabae Brescovit, Bonaldo & Rheims, 2004 (Brasil)
  • Drymusa colligata Bonaldo, Rheims & Brescovit, 2006 (Brasil)
  • Drymusa dinora Valerio, 1971 (Costa Rica)
  • Drymusa nubila Simon, 1891 (Saint Vincent) (espècie tipus)
  • Drymusa philomatica Bonaldo, Rheims & Brescovit, 2006 (Brasil)
  • Drymusa rengan Labarque & Ramírez, 2007
  • Drymusa serrana Goloboff & Ramírez, 1992 (Argentina)
  • Drymusa simoni Bryant, 1948 (Hispaniola)[7]
  • Drymusa spectata Alayón, 1981 (Cuba)
  • Drymusa spelunca Bonaldo, Rheims & Brescovit, 2006 (Brasil)
  • Drymusa tobyi Bonaldo, Rheims & Brescovit, 2006 (Brasil)
Izithunzi Labarque, Pérez-González & Griswold, 2018
  • Izithunzi capense (Simon, 1893) (Sud-àfrica) (espècie tipus)
  • Izithunzi lina Labarque, Pérez-González & Griswold, 2018 (Sud-àfrica)
  • Izithunzi productum (Purcell, 1904) (Sud-àfrica)
  • Izithunzi silvicola (Purcell, 1904) (Sud-àfrica)
  • Izithunzi zondii Labarque, Pérez-González & Griswold, 2018 (Sud-àfrica)

Superfamília Scytodoidea

Els drimúsids havien format part de la superfamília dels escitodoïdeus (Scytodoidea) juntament amb periegòpids, escitòdids i sicàrids. Les aranyes, tradicionalment, havien estat classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació de superfamílies.[8][9]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (anglès) Referència World Spider Catalog : Drymusidae +base de dades . Accés el 16 de febrer de 2019
  2. Simon, 1893: Histoire naturelle des araignées. Paris, vol.1, p.257-488 (text íntegre).
  3. Lehtinen, P. T. (1986). Evolution of the Scytodoidea. Proceedings of the Ninth International Congress of Arachnology, Panama 1983, 149-157.
  4. «Family: Pholcidae (daddy long legs spiders)». Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 1r juliol 2007].
  5. Valerio, C.E. (1974): "Prey Capture by Drymusa dinora (Araneae, Scytodidae)". Psyche 81:284-287 PDF Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
  6. Labarque, F. M., Pérez-González, A. & Griswold, C. E. (2018). Molecular phylogeny and revision of the false violin spiders (Araneae: Drymusidae) of Africa. Zoological Journal of the Linnean Society 183(2): 390-430. doi:10.1093/zoolinnean/zlx088
  7. Penney D. (1999): "Hypotheses for the Recent Hispaniolan spider fauna based on the Dominican Republic amber spider fauna". Journal of Arachnology 27(1), 64-70. PDF Arxivat 2012-02-12 a Wayback Machine.
  8. Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders» 
  9. World Spider Catalog. «World Spider Catalog version 19.0». Natural History Museum Bern, 2018. [Consulta: 11 juliol 2018].

Vegeu també

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Famílies d'aranyes
Subordre Mesothelae
Subordre Opistothelae
Agelenidae  · Amaurobiidae  · Ammoxenidae  · Anapidae  · Anyphaenidae  · Araneidae  · Archaeidae  · Arkyidae  · Austrochilidae  · Caponiidae  · Cheiracanthiidae  · Cithaeronidae  · Clubionidae  · Corinnidae  · Ctenidae  · Cyatholipidae  · Cybaeidae  · Cycloctenidae  · Deinopidae  · Desidae  · Dictynidae  · Diguetidae  · Drymusidae  · Dysderidae  · Eresidae  · Filistatidae  · Gallieniellidae  · Gnaphosidae  · Gradungulidae  · Hahniidae  · Hersiliidae  · Homalonychidae  · Huttoniidae  · Hypochilidae  · Lamponidae  · Leptonetidae  · Linyphiidae  · Liocranidae  · Lycosidae  · Malkaridae  · Mecysmaucheniidae  · Megadictynidae  · Mimetidae  · Miturgidae  · Mysmenidae  · Nesticidae  · Nicodamidae  · Ochyroceratidae  · Oecobiidae  · Oonopidae  · Orsolobidae  · Oxyopidae  · Pacullidae  · Palpimanidae  · Penestomidae  · Periegopidae  · Philodromidae  · Pholcidae  · Phrurolithidae  · Physoglenidae  · Phyxelididae  · Pimoidae  · Pisauridae  · Plectreuridae  · Prodidomidae  · Psechridae  · Salticidae  · Scytodidae  · Segestriidae  · Selenopidae  · Senoculidae  · Sicariidae  · Sparassidae  · Stenochilidae  · Stiphidiidae  · Symphytognathidae  · Synaphridae  · Synotaxidae  · Telemidae  · Tetrablemmidae  · Tetragnathidae  · Theridiidae  · Theridiosomatidae  · Thomisidae  · Titanoecidae  · Toxopidae  · Trachelidae  · Trechaleidae  · Trochanteriidae  · Trogloraptoridae  · Udubidae  · Uloboridae  · Viridasiidae  · Xenoctenidae  · Zodariidae  · Zoropsidae

____________________________________________________

Regne: Animalia  · Phylum: Arthropoda  · Subphylum: Chelicerata  · Classe: Arachnida
Classificació de les aranyes
En negreta, famílies amb més de 1000 espècies
Bases de dades taxonòmiques
BOLD BioLib COL EOL GBIF IN ITIS NCBI OTL WSC