Hersílids

Infotaula d'ésser viuHersílids
Hersiliidae Modifica el valor a Wikidata

Hersílid de l'Índia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
SuperfamíliaEresoidea
FamíliaHersiliidae Modifica el valor a Wikidata
Thorell, 1869
Diversitat
16 gèneres, 182 espècies.[1]
Nomenclatura
Epònim2, cua i aranya Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Els hersílids (Hersiliidae) són una família d'aranyes araneomorfes.[1] Fou descrita per primera vegada per Tord Tamerlan Teodor Thorell l'any 1870.[2]

Destaquen per tenir dues fileres molt prominents que són gairebé tan llargues com el seu abdomen. Per això són anomenades també two-tailed spiders (aranyes de dues cues). Tenen una llargada que va des d'uns 10 mm fins als 18 mm.

Es camuflen molt bé entre els troncs dels arbres. Cacen parant una trampa de seda, posant una lleugera capa de fils de seda sobre l'escorça d'un arbre i esperen ocultes que caigui la presa, generalment un insecte. Quan això passa, dirigeixen les seves fileres cap a la seva presa i fan un cercle al voltant d'ella. Quan el tenen ben immobilitzat li poden injectar el verí.

Sistemàtica

Segons el World Spider Catalog amb data de 22 de febrer de 2019, aquesta família té reconeguts 16 gèneres i 182 espècies de les quals 78 espècies del gènere Hersilia.[1] El creixement dels darrers anys és considerable, ja que el 27 de novembre de 2006 hi havia reconeguts 11 gèneres i 145 espècies. La seva distribució és ampla, per tota la zona tropical i subtropical, trobant-se per tot el planeta a excepció de la part septentrional.[1]

  • Hersilia Audouin, 1826 (Àfrica, Australàsia)
  • Hersiliola Thorell, 1870 (Mediterrani fins a l'Àsia central, Nigèria)
  • Iviraiva Rheims & Brescovit, 2004 (Sud-amèrica)
  • Murricia Simon, 1882 (Sud-àsia)
  • Neotama Baehr & Baehr, 1993 (Amèrica, Sud-àfrica, Índia)
  • Promurricia Baehr & Baehr, 1993 (Sri Lanka)
  • Tama Simon, 1882 (Espanya, Portugal, Algèria)
  • Tamopsis Baehr & Baehr, 1987 (Austràlia, Borneo)
  • Tyrotama Foord & Dippenaar-Schoeman, 2005 (Àfrica)
  • Yabisi Rheims & Brescovit, 2004 (EUA, Carib)
  • Ypypuera Rheims & Brescovit, 2004 (Sud-amèrica)

Superfamília Eresoidea

Els hersílids havien format part de la superfamília dels eresoïdeus (Eresoidea), juntament amb els ecòbids i erèsids.

Les aranyes, tradicionalment, havien estat classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació de superfamílies.[3][4]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (anglès) Referència World Spider Catalog : Araneidae +base de dades . Accés el 22 de març de 2019
  2. Thorell, T. (1870b). On European spiders. Nova Acta Regiae Societatis Scientiarum Upsaliensis (3) 7: 109-242.
  3. Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders» 
  4. World Spider Catalog. «World Spider Catalog version 19.0». Natural History Museum Bern, 2018. [Consulta: 11 juliol 2018].

Vegeu també

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Fotos d'hersílids: «Order Araneae - Spiders - BugGuide.Net»., «photo of Hersilia sp.». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 4 juliol 2007]..
  • (anglès) Referència World Spider Catalog : Hersiliidae Thorell, 1870 +base de dades

  • Vegeu aquesta plantilla
Famílies d'aranyes
Subordre Mesothelae
Subordre Opistothelae
Agelenidae  · Amaurobiidae  · Ammoxenidae  · Anapidae  · Anyphaenidae  · Araneidae  · Archaeidae  · Arkyidae  · Austrochilidae  · Caponiidae  · Cheiracanthiidae  · Cithaeronidae  · Clubionidae  · Corinnidae  · Ctenidae  · Cyatholipidae  · Cybaeidae  · Cycloctenidae  · Deinopidae  · Desidae  · Dictynidae  · Diguetidae  · Drymusidae  · Dysderidae  · Eresidae  · Filistatidae  · Gallieniellidae  · Gnaphosidae  · Gradungulidae  · Hahniidae  · Hersiliidae  · Homalonychidae  · Huttoniidae  · Hypochilidae  · Lamponidae  · Leptonetidae  · Linyphiidae  · Liocranidae  · Lycosidae  · Malkaridae  · Mecysmaucheniidae  · Megadictynidae  · Mimetidae  · Miturgidae  · Mysmenidae  · Nesticidae  · Nicodamidae  · Ochyroceratidae  · Oecobiidae  · Oonopidae  · Orsolobidae  · Oxyopidae  · Pacullidae  · Palpimanidae  · Penestomidae  · Periegopidae  · Philodromidae  · Pholcidae  · Phrurolithidae  · Physoglenidae  · Phyxelididae  · Pimoidae  · Pisauridae  · Plectreuridae  · Prodidomidae  · Psechridae  · Salticidae  · Scytodidae  · Segestriidae  · Selenopidae  · Senoculidae  · Sicariidae  · Sparassidae  · Stenochilidae  · Stiphidiidae  · Symphytognathidae  · Synaphridae  · Synotaxidae  · Telemidae  · Tetrablemmidae  · Tetragnathidae  · Theridiidae  · Theridiosomatidae  · Thomisidae  · Titanoecidae  · Toxopidae  · Trachelidae  · Trechaleidae  · Trochanteriidae  · Trogloraptoridae  · Udubidae  · Uloboridae  · Viridasiidae  · Xenoctenidae  · Zodariidae  · Zoropsidae

____________________________________________________

Regne: Animalia  · Phylum: Arthropoda  · Subphylum: Chelicerata  · Classe: Arachnida
Classificació de les aranyes
En negreta, famílies amb més de 1000 espècies
Bases de dades taxonòmiques
ADW BOLD BioLib COL EOL FE FW GBIF IN ITIS NCBI OTL Ubio WSC