Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual

Infotaula d'organitzacióEscola d'Art Dramàtic Adrià Gual

EpònimAdrià Gual i Queralt Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtEADAG Modifica el valor a Wikidata
Tipusescola Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1960
FundadorRicard Salvat i Ferré i Maria Aurèlia Capmany i Farnés Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1975 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
GènereDrama Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deFoment de les Arts i el Disseny Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

L'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual o EADAG fou una escola de teatre fundada el 1960 per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany com a secció teatral del Foment de les Arts Decoratives (FAD).[1]

Història

Al principi, els interessos de l'EADAG eren força diversos però, quan Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany van assumir-ne la direcció, la companyia va començar a especialitzar en les tècniques brechtianes. S'hi ensenyaven també les tècniques actorals de Stanislavski i de la Commedia dell'Arte. Era un espai de formació obert a actors, directors o investigadors que va suposar una renovació dels plantejaments teatrals del moment des d'una ferma voluntat de professionalització.

A partir del 1966, l'EADAG va estrenar diversos espectacles al Teatre Romea durant tres temporades seguides. Amb posades en escena de textos catalans al costat d'obres internacionals tan trencadores com Insults al públic, de Peter Handke, aquesta companyia tenia la intenció de posar el teatre català a l'hora europea. Cal destacar la importància de Primera història d'Esther de Salvador Espriu i de Ronda de mort a Sinera, un muntatge fet a partir de textos del mateix autor, tots dos emblemàtics de la companyia i del director Ricard Salvat.[2]

Volia apartar-se del teatre realitzat dins del règim franquista, introduir noves tècniques (n'és palesa la influència de Bertolt Brecht) i renovar el panorama teatral català. Prengué el nom del dramaturg Adrià Gual i Queralt (1872-1943). Entre els alumnes més destacats de l'escola hi ha Josep Montanyès, Francesc Nel·lo, Josep Anton Codina, Josep Maria Segarra i Feliu Formosa.

Recollí en alguns aspectes el testimoni de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) i el 1965 marcà una fita en el teatre català amb l'estrena de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu i Ricard Salvat. El 1966 es transformà en Companyia de Teatre Adrià Gual, que des d'aleshores ha actuat a festivals europeus (Nancy, Madrid, Sant Sebastià, París, Venècia) i ha representat muntatges sobre obres de Brecht, Sartre i Salvador Espriu.[3]

El 1975 Daniel Giralt-Miracle i el Consell Directiu del FAD van decidir tancar l'escola definitivament. En quinze anys, l'escola havia realitzat cent cinquanta muntatges. Després de diverses peripècies i un funcionament provisional degut a la situació confusa de la Transició, Salvat i el seu equip van poder continuar a la nova Escola d'Estudis Artístics de l'Hospitalet fins al 1978, moment en què l'Ajuntament decideix tancar l'establiment.[4]

L'EADAG no va tenir continuïtat per motius econòmics i perquè els mitjans de comunicació de l'època no se'n van fer ressò. No obstant això, va afavorir l'aparició de grups de teatre independent, perquè la formació que oferia aquesta nova iniciativa era un contrapunt a l'escleròtic Institut del Teatre i va suposar clarament un pas definitiu en la renovació teatral catalana.[2]

Referències

  1. «Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 La renovació dels anys setanta Arxivat 2014-10-31 a Wayback Machine.
  3. GEC, ibídem
  4. Puig i Taulé, 2007, pp. 114-115

Bibliografia

  • Oriol Puig i Taulé, L'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual i la seva època[Enllaç no actiu], Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2007, 258 pàgines
  • Xavier Fàbregas: "Tres notes sobre l'EADAG". a: Serra d'Or, núm. 203, 1976
  • Oriol Puig i Taulé, "L'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual: cinquanta anys (més un) d'una aventura teatral" a: Serra d'Or. núm. 616, 2011, pp. 82-87
  • Vegeu aquesta plantilla
Història
  • Segle XIX
  • Segle XX
    • Cronologia
Cultures teatrals
Orient
  • Persa
  • Indi
  • Indonesi
  • Japonès
  • Xinès
  • Coreà
Països
Teatre /
àmbit catalanoparlant
Història del teatre català
Persones
  • Actors catalans
  • Actors valencians
  • Directors catalans
  • Directors balears
  • Directors valencians
  • Dramaturgs catalans
  • Dramaturgs balears
  • Dramaturgs valencians
  • Comediògrafs catalans
  • Companyies catalanes
  • Escenògrafs catalans
  • Crítics catalans
Obres
  • Obres de teatre en català
  • Obres de teatre per escriptor
    • Obres d'Ambrosi Carrion
    • Obres d'Àngel Guimerà
    • Obres d'Ignasi Iglésias
    • Obres de Joan Puig i Ferreter
    • Obres de Josep Pous i Pagès
    • Obres de Santiago Rusiñol
    • Obres de Josep Maria de Sagarra
    • Obres de Frederic Soler
    • Obres d'Eduard Vidal i de Valenciano
Teatres
  • Teatres balears
  • Teatres catalans
  • Teatres valencians
Festivals i premis
Institucions
Teatre popular, religiós
Gèneres
Clàssics
Estils
Forma
Músical
Tecnologia /
Escenografia
Oficis
Gestió
Tècnics
Disseny
  • Dissenyador de vestuari
  • Dissenyador d'il·luminació
  • Dissenyador d'escenografia
  • Eninyer de so
  • Enginyer d'àudio
  • Enginyer de vídeo
Musics
Llistes
  • Categoria
  • Commons page Commons
  • Vegeu aquesta plantilla
Escoles d'art dramàtic de l'àmbit catalanoparlant
Catalunya
Barcelona
Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual  · Escola Superior d'Art Dramàtic Eòlia  · Institut del Teatre  · Porta4
Girona
Aula de Teatre de Figueres  · El Galliner  · Escola de Teatre del Gironès  · La Diana  · La Quarta Paret
Lleida
Aula Municipal de Teatre de Lleida  · Cruma  · Escola de Teatre d'Alpicat
Tarragona
Escola de Teatre i Circ d'Amposta  · Escola Municipal de Teatre de Tortosa
País Valencià
València
Alacant
Aula de Teatre de la Universitat d'Alacant  · Escola de Teatre Comarcal Marina Alta  · Escola Municipal de Teatre d'Alcoi
Castelló
Escola Municipal de Teatre de Castelló
Illes Balears
Catalunya del Nord
Conservatori de Perpinyà
Registres d'autoritat
Bases d'informació