Espai Guinovart d'Agramunt

Infotaula d'organitzacióEspai Guinovart d'Agramunt

EpònimJosep Guinovart i Bertran Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusfundació cultural
museu
fundació privada Modifica el valor a Wikidata
Història
CreacióJuliol de 1994
Governança corporativa
Seu 
  • Plaça del Mercat, s/n Agramunt
Altres
Premis
  • (2017)  Creu de Sant Jordi Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww.espaiguinovart.cat

L'Espai Guinovart d'Agramunt[1] és un centre d'art contemporani amb una trajectòria que ve marcada principalment per la voluntat de Josep Guinovart i Bertran de crear un espai per a la creació i la promoció de l'art contemporani i, alhora, un espai amb la seva obra exposada permanentment. Una obra que gira entorn d'Agramunt, del seu territori, del seu paisatge i de la seva gent.

L'obra de Josep Guinovart i Bertran a Agramunt s'inspira en la seva estada a la població els anys 1937-1938, en plena Guerra Civil, quan ell tenia 9-10 anys. La seva mare era agramuntina. El primer bombardeig d'Agramunt, el 5 d'abril de 1938, va determinar la fugida de la família al camp, on el futur artista va viure amb la seva família en una cabana. Això el va obligar a mantenir una relació directa amb la natura, les eines del camp i els animals.

A les galeries laterals es mostra, de manera rotatòria, la Col·lecció de la Fundació Privada Espai Guinovart.

El 2015 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura.[2]

Edifici

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Antic mercat municipal, Museu Guinovart
Imatge
EpònimJosep Guinovart i Bertran Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusFundació cultural, museu i fundació privada Modifica el valor a Wikidata
Construcció1994 Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXX Mitjan
Característiques
Estil arquitectònicMonumentalisme Academicista
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAgramunt (Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 47′ N, 1° 06′ E / 41.79°N,1.1°E / 41.79; 1.1
IPA
IdentificadorIPAC: 30473
Lloc webespaiguinovart.cat Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC30473 Modifica el valor a Wikidata

L'Espai Guinovart d'Agramunt està emplaçat en l'actual plaça del Mercat, on antigament hi havia un convent mercedari, que després va ser transformat en escola, i finalment enderrocat l'any 1930. L'organisme Regiones Devastadas va reconstruir alguns edificis d'Agramunt que havien estat afectats pels bombardejos de la Guerra Civil i va encarregar a l'arquitecte Pere Domènec Torres (nét de l'arquitecte Lluís Domenec i Montaner) que construís un mercat allà on hi havia hagut el convent. Aquest mercat es va mantenir en actiu fins al seu declivi als anys 80, degut a la manca de funcionalitat i als nous usos comercials. L'any 1990 s'inicien les obres de reforma del mercat per a un nou projecte: l'Espai Guinovart d'Agramunt. L'any 1994 finalitzen les obres d'habilitació i el 2 de juliol del mateix any té lloc la inauguració de la seu de la Fundació Privada Espai Guinovart, amb una superfície total construïda de 650 m² i una superfície total ocupada de 580 m².[1]

Descripció

Edifici de grans dimensions format per diversos cossos simètrics partits per una magnífica torre quadrada al centre del conjunt arquitectònic. És de planta rectangular amb tres sortides per tres bandes diferents.[3]

Una d'elles, la principal, està centrada a la façana. És una porta semicircular tota la pedra. Les altres dues són als murs laterals i són secundàries. La porta principal està situada a la part baixa de la torre citada anteriorment. Aquesta és quadrangular formada per tres cossos diferenciats: la porta semiesfèrica a la part baixa, una part central amb una finestra amb balconada decorada amb obra vista als costats i un òcul tapat més amunt. Aquests elements es repeteixen en els quatre costats de la torre.[3]

Un últim cos és format per tres finestres tapiades que ressegueixen també els quatre costats; en total hi ha dotze finestres tapiades. Finalitza aquesta torre una coberta piramidal sobre ràfec amb teuleria àrab coronada per un petit pinacle balustrat. A banda i banda s'estructura tot l'edifici; dos cossos idèntics laterals de planta rectangular amb superposició de dues teulades baixes. Un cos inferior, absent d'obertures i alguna decoració en els murs; se sobreposa a aquest un segon cos, més endarrerit, on s'aprecien grans obertures en forma de finestrals de mitja lluna en cada un dels murs. La coberta és de dues aigües i amb teula àrab.[3]

Interiorment està format per 37 arcades que acullen pintures de diverses èpoques de l'artista Josep Guinovart.[3]

Referències

  1. 1,0 1,1 «L'Espai Guinovart». Ajuntament d'Agramunt. Arxivat de l'original el 2014-03-22. [Consulta: 21 març 2014].
  2. «Núria Espert, Francesc Parcerisas, la Federació de Diables i Dimonis i l'Espai Guinovart, Premis Nacionals de Cultura». VilaWeb, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Antic mercat municipal, Museu Guinovart». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 març 2014].

Bibliografia

  • Guinovart, Josep; il·lustracions: Pilarín Bayes. Petita història de l'Espai Guinovart d'Agramunt. 1a ed.. Barcelona: Mediterrània, 1995. ISBN 9788488591777. 
  • «Espai Guinovart». Catalunya és cultura. Agència Catalana de Turisme. Arxivat de l'original el 2014-03-22. [Consulta: 21 març 2014].

Enllaços externs

  • Pàgina de l'Espai Guinovart d'Agramunt
  • Vegeu aquesta plantilla
Fina Birulés i Bertran · Ramon Boixadós i Malé · Francesc Burrull i Ill · Eusebi Casanelles Rahola · Montserrat Catalan i Benavent · Rosa Clarà i Pallarès · Miquel Crusafont i Sabater · Josep Cuní i Llaudet · Romà Cuyàs Sol · Rosa Fabregat i Armengol · Montserrat Freixer i Puntí · Teresa Gimpera i Flaquer · Víctor Grífols i Roura · Anna Hospital Ribas · Joan Martí Castell · Gemma Mengual Civil · Jaume Miranda i Canals · Joaquim Molins i Amat · Jaume Padrós i Selma · Josep Maria Pou i Serra · Borja de Riquer i Permanyer · Lluís Roura Juanola · Josep Ildefons Suñol Soler · Guillem Terribas i Roca · Miquel Valls Maseda. A títol pòstum: Maria Pilar Busquet e Medan · Carme Chacón Piqueras · Joaquim Ferrer i Roca · Xavier Melgarejo i Draper Amics de la Cultura de Sant Martí de Llémena · El Social de Terrassa · Associació Projecte dels Noms · Associació de Víctimes de la Talidomida · Caramelles de Tous · Casino Prado Suburense · Caves Llopart · Centre Sant Pere Apòstol · Club Balonmano Granollers · Club de Golf Sant Cugat · Club de Natació Reus Ploms · Col·legi d'Advocats de Figueres · Col·legi d'Advocats de Mataró · Col·legi d'Aparelladors de Barcelona · Elenc Artístic Arbocenc, Festival de Cinema Fantàstic de Sitges · Fundació ACIS · Fundació Joan Maragall · Fundació Privada Espai Guinovart · Fundació Privada Olga Torres · Fundació Ramon Noguera · Llibreria Serret · Reial Arxicofraria de la Cinta · Societat Recreativa El Retiro
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
Registres d'autoritat
Bases d'informació