Fatiha Boudiaf

Infotaula de personaFatiha Boudiaf

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 novembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Orà (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMohamed Boudiaf Modifica el valor a Wikidata
Premis

Fatiha Boudiaf (Orà, Algèria, 1944) és una defensora dels drets de les dones i pacifista algeriana.

Amb el seu espós, Muhammad Boudiaf, veterà de la guerra d'independència d'Algeria, van viure de 1964 a 1992 en exili a Kenitra al Marroc. Muhammad, anomenat president, va ser convidat pels militars a conduir la transició. El seu mandat fou curt: el 29 de juny de 1992 un radical islàmic el va assassinar, segons la versió oficial.[1] Des d'aquell moment, Fatiha denuncià la investigació oficial de la mort del seu marit, convençuda que no va ser obra d'un fanàtic religiós sinó que formava part d'un estratagema polític organitzat.[2] En fer-se gran s'ha retirada a poc a poc de l'activisme i el seu fill Nacer continua la lluita per aclarir aquest episodi fosc en la història del país.[3]

En memòria del seu marit creà la Fundació Boudiaf per a la promoció de la pau i l'ajuda a les vídues algerianes.[4] Amb el temps aquesta fundació ha assolit una gran autoritat moral i és activa al camp cultural, científic i social.[5]

El 1998 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional, juntament amb Rigoberta Menchú, Fatana Ishaq Gailani, Somaly Mam, Emma Bonino, Graça Machel i Olayinka Koso-Thomas «pel seu treball, per separat, en defensa i dignificació de les dones».[6]

Referències

  1. Cemembrero, Ignacio «La veuve du président algérien Boudiaf revient sur la mort de son mari». Le Monde, 19-06-1998.
  2. Alilat, Farid «Le « J’accuse ! » de madame Boudiaf» (en francès). Jeune Afrique, 22-08-2005.
  3. «Algérie. Nacer Boudiaf accuse 4 anciens hauts gradés de l'armée de l’assassinat de son père» (en francès). Médias 24, 30-06-2016. [Consulta: 4 juliol 2021].
  4. «Set dones reben el Príncep d’Astúries de cooperació». Avui, 10-06-1998, pàg. 25.
  5. Debraine, Luc «Eclairage. A Alger, le retour sur images de Michael von Graffenried» (en francès). Le Temps, 18-01-2000. Arxivat de l'original el 2021-07-09. ISSN: 1423-3967 [Consulta: 4 juliol 2021].
  6. «Premios Príncipe de Asturias de Cooperación Internacional» (en castellà). Fundació Príncep d'Astúries. Arxivat de l'original el 2010-03-23. [Consulta: 4 juliol 2021].


  • Vegeu aquesta plantilla
1981: José López Portillo  · 1982: Enrique V. Iglesias  · 1983: Belisario Betancur  · 1984: Grup de Contadora  · 1985: Raúl Alfonsín  · 1986: Universitat de Salamanca i Coïmbra  · 1987: Javier Pérez de Cuéllar  · 1988: Óscar Arias  · 1989: Jacques Delors i Mikhaïl Gorbatxov  · 1990: Hans-Dietrich Genscher  · 1991: ACNUR  · 1992: Nelson Mandela i Frederik de Klerk  · 1993: Cascos Blaus a Iugoslàvia  · 1994: Iàssir Arafat i Isaac Rabin  · 1995: Mário Soares  · 1996: Helmut Kohl  · 1997: Guatemala i Unidad Revolucionaria Nacional Gutemalteca  · 1998: Fatiha Boudiaf, Rigoberta Menchú, Fatana Ishaq Gailani, Somaly Mam, Emma Bonino, Graça Machel i Olayinka Koso-Thomas  · 1999: Pedro Duque, John Glenn, Chiaki Mukai i Valeri Poliakov  · 2000: Fernando Henrique Cardoso  · 2001: Estació Espacial Internacional  · 2002: Comitè Científic per la Investigació a l'Antàrtida  · 2003: Luiz Inácio Lula da Silva  · 2004: Programa Erasmus  · 2005: Simone Veil  · 2006: Fundació Bill i Melinda Gates  · 2007: Al Gore  · 2008: Ifakara Health Research and Development Centre, Malaria Research and Training Centre, Kintampo Health Research Centre i Centre d'Investigació en Salut de Manhiça  · 2009: Organització Mundial de la Salut  · 2010: The Transplantation Society i Organització Nacional de Trasplantaments  · 2011: Bill Drayton  · 2012: Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja  · 2013: Institut Max Planck  · 2014: Programa Fulbright  · 2015: Viquipèdia  · 2016:Conferència de l'ONU sobre el canvi climàtic  · 2017: Hispanic Society of America