Simone Veil
 | No s'ha de confondre amb la filòsofa i activista francesa Simone Weil (1909-1943). |
 (2008)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Simone Annie Liline Jacob 13 juliol 1927 Niça (França) |
| Mort | 30 juny 2017 (89 anys) 7è districte de París (França) |
| Sepultura | Panteó de París (2018–) 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E / 48.846198°N,2.3461054°E / 48.846198; 2.3461054 |
| 21a Seient 13 de l'Académie française | |
| 20 novembre 2008 – 30 juny 2017 ← Pierre Messmer – Maurizio Serra → | |
| Membre del Consell Constitucional de França | |
| març 1998 – març 2007 ← Jean Cabannes – Renaud Denoix de Saint Marc → | |
| Ministra de Salud de França | |
| 29 març 1993 – 18 maig 1995 ← Bernard Kouchner – Élisabeth Hubert → | |
 Diputada al Parlament Europeu | |
Representa: Unió per a la Democràcia Francesa 25 juliol 1989 – 30 març 1993 Legislatura: tercera legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: França Electa a: eleccions al Parlament Europeu de 1989 | |
| Diputada al Parlament Europeu | |
Representa: Unió per a la Democràcia Francesa 24 juliol 1984 – 24 juliol 1989 Legislatura: segona legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: França Electa a: eleccions al Parlament Europeu de 1984 | |
| Diputada al Parlament Europeu | |
| 17 juliol 1979 – 30 març 1993 ← cap valor – Jean-Marie Vanlerenberghe → | |
| 12a Presidenta del Parlament Europeu | |
| 17 juliol 1979 – 19 gener 1982 ← Emilio Colombo – Piet Dankert → | |
| Diputada al Parlament Europeu | |
Representa: Unió per a la Democràcia Francesa 17 juliol 1979 – 23 juliol 1984 Legislatura: I legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: França Electa a: Eleccions al Parlament Europeu de 1979 | |
| Ministra de Salud de França | |
| 27 maig 1974 – 4 juliol 1979 ← Michel Poniatowski – Michel Poniatowski → | |
| Secretària general Consell Superior de la Magistratura | |
| 1970 – 1974 ← Jacques Patin – Paul Fouret → | |
| Dades personals | |
| Formació | Institut d'Estudis Polítics de París Facultat de Dret de París |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política |
| Lloc de treball | Estrasburg Brussel·les |
| Ocupació | política, advocada, magistrada, autora |
| Partit | Unió per a la Democràcia Francesa |
| Membre de | Acadèmia Francesa (2008–2017) |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Antoine Veil |
| Fills | Jean Veil, Pierre-François Veil, Claude-Nicolas Veil |
| Pares | André Jacob i Yvonne Steinmetz (en)  |
| Germans | Denise Vernay, Madeleine Jacob (en) i Jean Jacob (en) |
| Cronologia | |
| 5 juliol 2017 | funeral (Els Invàlids) |
Premis
| |
Signatura  | |
   | |
Simone Veil', nascuda com a Simone Jacob (Niça, 13 de juliol de 1927 - París, 30 de juny de 2017),[1][2] fou una advocada i política francesa, ha estat ministra del govern francès i presidenta del Parlament Europeu, membre del Consell Constitucional de França fins a la seva mort.
Biografia
Nasqué a Niça, filla d'un arquitecte jueu. El març de 1944 fou deportada, juntament amb la seva família, al camp de concentració nazi d'Auschwitz i Bergen-Belsen, on van romandre fins que aquest va ser alliberat el 15 d'abril de 1945 per les forces britàniques, tot i que només hi sobrevisqueren ella i la seva germana.
Aconseguir el seu títol de batxillerat el 1943, just abans de ser deportada, i estudià dret i ciències polítiques. Des del 1946 estava casada amb el mànager i funcionari Antoine Veil (1926 – 2013), amb qui va tenir tres fills.
Vida política
Entre 1974 i 1979 fou designada ministra de Salut, Seguretat Social i Família en els governs dels primers ministres Jacques Chirac i Raymond Barre. En aquest càrrec realitzà diverses polítiques progressistes, com l'accés als anticonceptius (1974) i la legalització de l'avortament (1975).
El 1979 fou elegida presidenta del Parlament Europeu després de les primeres eleccions per sufragi universal a aquest. Desenvolupà aquesta càrrec fins a l'any 1982. El 1981 fou guardonada amb el Premi Internacional Carlemany en favor de la Unió Europea.
El 1993 fou nomenada ministra d'Estat, d'Afers Socials, de Sanitat i dels Pobles durant el govern del primer ministre Édouard Balladur. Desenvolupà aquest càrrec fins al 1995. El 1998 fou nomenada membre del Consell Constitucional de França, càrrec que abandonà el 2007.
En el 60è aniversari de l'alliberament del camp de concentració nazi d'Auschwitz-Birkenau l'any 2005, Veil hi retornà per primer cop per fer-hi un discurs d'homenatge a les víctimes i de denúncia dels horrors de la guerra. Aquell mateix any fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional per la defensa de la llibertat, la dignitat de la persona, dels drets humans, la justícia, la solidaritat i el paper de les dones en la societat moderna.
El dret a la interrupció voluntària de l'embaràs
Simone Veil és coneguda internacionalment per la llei promulgada des del seu ministeri el 1975 que va permetre la despenalització de l'avortament a França. Des de llavors, els seus posicionaments i declaracions són seguits tant per partidaris com per detractors de les polítiques de regulació de l'avortament.
Entre aquests últims, destaquen les posicions properes a l'Església catòlica i els seus mitjans de comunicació afins, com l'agència de notícies Zenit, declarada seguidora de la seva doctrina social, que recollia en un article del 19 de juny de 2007 les crítiques de Veil a la suposada pràctica d'avortaments il·legals en una clínica de Barcelona, denunciada per un reportatge de la cadena France 2, en dones provinents d'altres països d'Europa.[cal citació]
Referències
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons |
- (anglès) Premi Internacional Carlemany.
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 2005 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine..
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedida per: Emilio Colombo | Presidenta del Parlament Europeu 1979-1982 | Succeïda per: Piet Dankert |
