Filosofia del dret
| Filosofia |
|---|
 |
| Història |
| Antiga · Renaixentista (humanisme) · Moderna (Il·lustració) · Contemporània · Postmoderna |
| Escoles i tradicions |
| Sofística · Filosofia africana · Filosofia analítica · Aristotelisme · Filosofia budista · Pensament xinès · Filosofia cristiana (Agustianisme · Tomisme · Escotisme · Occamisme · Humanisme cristià) · Filosofia continental · Filosofia oriental · Filosofia egípcia · Existencialisme · Dogmatisme · Filosofia hel·lenística (Neoplatonisme) · Pensament de l'Índia (Hinduista · (Jaïnista) · Filosofia jueva (Judeoislàmiques) · Pragmatisme · Pensament islàmic · Filosofia llevantina (Filosofia iraniana) · Platonisme · Filosofia occidental |
| Mètode d'investigació |
| Maièutica · Experiment mental · Argumentació · |
| Àrees d'estudi |
| |
| Contingut |
| Absolut · Coneixement · Estètica · Ètica · Religió · Llenguatge · Ment · Sagrat · Valor · Virtut · Veritat · Consciència · Percepció · Desig · Existència · Mort · Cultura · Racionalitat · Sentit · Estat · Veritat · Voluntat · Felicitat · Llibertat · Responsabilitat · Justícia · Poder · Violència · Imaginació · Dret · Política · Història · Societat |
| Conceptes |
| |
| Portal de filosofia |
La filosofia del dret és una branca de la filosofia que reflexiona els fonaments regeixen la creació i aplicació del dret, la teoria de la justícia i la teoria de la ciència jurídica.[1] Estudia problemes com la natura de la llei positiva, les relacions entre el dret i les altres branques de la filosofia, en particular la lògica, l'epistemologia, l'ontologia i l'ètica.[2]
Les grans qüestions de la filosofia del dret
- Epistemologia jurídica: entra en la reflexió sobre el coneixement del dret. Es tracta de dilucidar si aquest coneixement és possible; quina forma o estructura ha de tenir; quines són les seves maneres de presentar-se a les societats, etc.
- L'ontologia jurídica: parla de fixar l'ésser del dret, és a dir quin serà l'objecte sobre el qual es va a filosofar; aquest objecte és anterior al coneixement que se li aplica, és a dir, té una realitat pròpia abans de ser estudiat. L'ontologia jurídica obtindrà un concepte del dret que servirà com base per a una reflexió filosòfica posterior.
- L'axiologia jurídica: tracta el problema dels valors jurídics, és a dir, dilucida sobre quins siguin els valors que faran correcte un model de dret o que prevaldran a l'hora d'elaborar o aplicar el dret. Així, als ordenaments europeus no existeix la pena de mort; el valor consistent que «l'estat no mata» és fonamental. De tots els valors del dret el més important és el de justícia; té tanta importància que alguns autors designen a l'axiologia jurídica com a Teoria de la Justícia.[3]
Referències
- ↑ «Dret, filosofia del - Wikisofia». Wikisofia: Enciclopèdia de filosofia. Associació per a la difusió de la Filosofia, s.d. [Consulta: 8 agost 2018].
- ↑ Mario, Bunge. Diccionari filosòfic. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2017-12, p. 108. ISBN 9788499653884.
- ↑ Ruiz Rodríguez, Virgilio «Filosofía del Derecho, 2ª ed.». Revista el Mundo del Abogado, núm. 167, març 2013, pàg. 62.
Bibliografia
- Coing, Helmut. Grundzüge der Rechtsphilosophie (en alemany). 5. Aufl. Berlín: De Gruyter, 1993, p. 329. ISBN 3110138107. (traduït al castella com Fundamentos de filosofía del derecho. Barcelona: Ariel. )
- Figueras i Pàmies, Montserrat. Filosofia del dret o nova teoria del dret?. Lleida: Universitat de Lleida, 2004, p. 223 (Francesc Molí volum 8). ISBN 9788484094524.
