Francesc Giginta

Infotaula de personaFrancesc Giginta
Biografia
Naixementsegle XVI Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà Modifica el valor a Wikidata
Mort1579 Modifica el valor a Wikidata
68è President de la Generalitat de Catalunya
1566 (Gregorià) – 1569 (Gregorià)
← Onofre Gomis – Benet de Tocco →
Abat de Santa Maria d'Amer
1536 – 1579 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

Francesc Giginta (Perpinyà, segle xvi - ?, 1579) fou abat de Santa Maria d'Amer (1536-1579). Va ésser elegit President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1566.

Era membre d'una família perpinyanenca il·lustre, i el seu pare fou Gerald Giginta, burgès honrat de Perpinyà, i que havia sigut síndic a les Corts de Barcelona (1528) i de Montsó (1533).

Els conflictes entre la Inquisició i oficials de la Generalitat eren habituals amb detencions per part d'ambdues bandes. El 17 de juny de 1567, els inquisidors varen demanar una relació del fogatge de Catalunya, que els va ser denegada. Mitjançant ambaixades es reclamà al rei la seva intervenció en un conflicte de competències. El 17 de setembre de 1568, el rei envià una carta a la Generalitat en què donava ordres al lloctinent de què adoptés les mesures per a permetre al nou inquisidor, Gerónimo Manrique, que investigués "els excessos y desacatos fets per los deputats y officials y ministres del dit General". Aquest posicionament reial a favor de la inquisició, genera un conflicte polític del màxim nivell. Els diputats es tancaren en protesta al Palau de la Generalitat, la inquisició detingué al veguer de Barcelona, Bernat d'Aimeric, i la Generalitat feu el mateix amb el secretari del Sant Ofici, Agustín Malo. Després de múltiples incidents en què cap de les dues institucions enfrontades reconeixia als representants i autoritat de l'altra, el 24 de gener de 1569 la Santa Seu va enviar un motu proprio que decretava l'absolució amb caràcter cautelar dels diputats excomunicats.

A l'església de Sant Joan de Perpinyà creà una obra pia per a dotar les joves casadores.[1]

Referències

  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)
  1. Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 241.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)


Precedit per:
Onofre Gomis
President de la
Generalitat de Catalunya

1566-1569
Succeït per:
Benet de Tocco
  • Vegeu aquesta plantilla
Senyal antic de la Generalitat
Manuel de Montsuar i Mateu · Francesc Colom · Ponç Andreu de Vilar · Miquel Samsó · Joan Maurici de Ribes · Miquel Delgado · Pere Joan Llobera · Berenguer de Sos · Pere de Cardona · Ponç Andreu de Vilar · Juan Payo Coello · Joan de Peralta · Francí Vicenç · Pedro de Mendoza · Alfons d'Aragó · Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls · Gonzalo Fernández de Heredia · Lluís Desplà i d'Oms · Jordi Sanç · Joan d'Aragó · Jaume Fiella · Esteve de Garret · Bernat de Corbera · Joan Margarit i de Requesens · Lluís de Cardona i Enríquez · Francesc de Solsona · Francesc Oliver i de Boteller · Dionís de Carcassona · Joan Pasqual · Jeroni de Requesens i Roís de Liori · Miquel Despuig i Vacarte · Jaume Caçador · Miquel d'Oms i de Sentmenat · Onofre de Copons i de Vilafranca · Miquel de Ferrer i de Marimon · Joan de Tormo · Miquel de Tormo · Francesc Jeroni Benet Franc · Pere Àngel Ferrer i Despuig · Ferran de Lloaces i Peres · Miquel d'Oms i de Sentmenat · Onofre Gomis · Francesc Giginta · Benet de Tocco · Jaume Cerveró · Pere Oliver de Boteller i de Riquer · Benet de Tocco · Rafael d'Oms · Jaume Beuló · Pere Oliver de Boteller i de Riquer · Martí Joan de Calders · Francesc Oliver de Boteller · Jaume Caçador i Claret · Miquel d'Agullana ·Francesc Oliveres · Jaume Cordelles i Oms · Bernat de Cardona i de Queralt · Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai · Onofre d'Alentorn i de Botella · Francesc de Sentjust i de Castre · Ramon d'Olmera i d'Alemany · Miquel d'Aimeric i de Codina · Lluís de Tena Gomez · Benet Fontanella · Pere de Magarola i Fontanet · Francesc Morillo · Pere Antoni Serra · Esteve Salacruz · Garcia Gil de Manrique y Maldonado · Miquel d'Alentorn i de Salbà · Pau Claris i Casademunt
Senyal antic de la Generalitat
Senyal antic de la Generalitat
De la Generalitat republicana (1931-39) a l'actualitat
Bandera de Catalunya