Miquel d'Oms i de Sentmenat
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVI  Elna |
| Mort | 1576 (Gregorià) |
 President de la Generalitat de Catalunya | |
| 1560 – 1563 ← Ferran de Lloaces i Peres – Onofre Gomis → | |
| 59è President de la Generalitat de Catalunya | |
| 1548 (Gregorià) – 1551 (Gregorià) ← Jaume Caçador – Onofre de Copons i de Vilafranca → | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Abat |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític |
| Altres | |
| Títol | Canonge i sagristà d'Elna. |
Miquel d'Oms i de Sentmenat (? - 1576) fou canonge i sagristà d'Elna i abat de Santa Maria d'Arles (1564-1576) i el 59è President de la Generalitat de Catalunya (1548-1551), elegit el 22 de juliol de 1548, i de Catalunya (1560-1563).
Biografia
El seu llinatge provenia del castell d'Oms. Era fill de Berenguer VI d'Oms i de Perapertusa (?-1541) i d'Anna de Sentmenat i de Pau, senyora de Rubí. Era germà d'Antoni I d'Oms de Santapau i de Sentmenat, cavaller de l'orde de Sant Jaume.
En aquest mandat continuaren les tensions a la zona de Perpinyà per les actuacions del lloctinent, en aquest cas Joan Fernández Manrique de Lara, contràries a les institucions catalanes. La fustigació dels francesos ja feia uns anys que comportava l'estada de tropes reials a la zona fronterera i una superposició d'autoritats. En aquesta ocasió, els soldats havien sortit de la ciutadella per a instal·lar-se a les cases, d'algunes de les quals havíem desallotjat als seus propietaris. La Generalitat és informada i envià una representació de braços a Perpinyà per parlar amb el lloctinent i un altre a Alemanya per parlar amb el rei. Aquesta segona estava encapçalada per Miquel d'Oms.
| Precedit per: Jaume Caçador | President de la Generalitat de Catalunya 1548-1551 1r mandat | Succeït per: Onofre de Copons i de Vilafranca |
| Precedit per: Ferran de Lloaces i Peres | President de la Generalitat de Catalunya 1560-1563 2n. mandat | Succeït per: Onofre Gomis |
Bibliografia
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)
