Günther Prien

Günther Prien

(1940)
Biografia
Naixement	16 gener 1908 Osterfeld
Mort	7 març 1941 (33 anys) oceà Atlàntic
Causa de mort	Mort en combat
Dades personals
Altres noms	Der Stier von Scapa Flow, Prientje
Formació	Acadèmia Naval de Mürwik (1933–1934) Katharineum (en) Königin Carola Gymnasium (–1924)
Activitat
Ocupació	militar (1933–1941), soldat (1933–1941)
Activitat	1933–1941
Ocupador	marina mercant (1924–1931)
Partit	Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (1931–)
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Alemany República de Weimar Tercer Reich
Branca militar	Reichsmarine Kriegsmarine
Rang militar	Korvettenkapitän
Unitat militar	7a Flotilla d'U-boats
Comandant de (OBSOLET)	Submarí U-47
Conflicte	Guerra Civil espanyola Segona Guerra Mundial Batalla de l'Atlàntic
Premis Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure

El Korvettenkapitän Günther Prien (16 de gener de 1908 – presumiblement 7 de març de 1941) va ser un va ser un comandant de submarins alemany durant la Segona Guerra Mundial, sent un As de la Profunditat de la primera part de la guerra, i el primer comandant de submarí en obtenir la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro, i el primer membre de la Kriegsmarine en afegir-hi les Fulles de Roure (en el moment de rebre-la era la màxima condecoració a la valentia d'Alemanya) ^{[Note 1]}

Sota el comandament de Prien, el submarí U-47 va enfonsar més de 30 vaixells aliats, totalitzant unes 200.000 tones. El seu èxit més famós va ser l'enfonsament del cuirassat HMS Royal Oak, mentre que es trobava ancorat a la base de la Home Fleet de Scapa Flow.

Biografia

Günter Prien va ser un dels 3 fills d'un jutge. Nascut a Osterfeld, a la província de Saxònia, Prússia, i després que els seus pares es divorciessin es crià a Leipzig. Prien s'uní a la Handelsmarine (la marina mercant alemanya) a mitjans de 1923, estudiant tres mesos a l'Escola de Marineria de Finkenwerder, Hamburg, abans de sortir al mar com a mosso al veler de 3 pals Hamburg. El seu primer viatge va ser a les Açores, Pensacola, Hobart (Tasmània) i Falmouth. Mentre que navegaven cap a Cork a l'octubre de 1925, van ser sorpresos per una tempesta que els va fer naufragar prop de Dublín. El vaixell va ser abandonat i declarat inútil. Prien i la resta de la tripulació van ser portats a Bremerhaven i després a Hamburg, on Prien va rebre els seus papers com a mariner i descobrí que l'import dels estris que havien arribat a bord superaven els seus sis mesos de pagues.

Animat pel seu certificat, Prien s'afegí ràpidament a la tripulació de l'Oldenburg. Mentre que encara era un mariner ordinari a bord de l'Oldenburg,^[2] Prien va conèixer Jost Metzler, qui després comandaria el submarí U-69 a la seva ala.

Després de diversos anys treballant i estudiant com a mariner, Prien superà els exàmens, obtenint la seva llicència de pilot i d'operador de ràdio. Signà el seu primer butlletí com a oficial, esdevenint el Quart Oficial al transatlàntic San Francisco. Tot just havia assumit les seves responsabilitats que el vaixell topà amb un altre vaixell, el Karlsruhe, enmig d'una densa boira al canal prop del far de Hoheweg. Prien, que havia anat a proa per supervisar els preparatius per llançar l'àncora com a precaució, va ser el primer a descobrir la llum del Karlsruhe a la boira. Setmanes després va ser sotmès a una investigació sobre l'accident al Tribunal Naval de Bremerhaven, tement que podria ser considerat culpable de la col·lisió i que podria perdre la seva recent estrenada llicència, acabant la seva carrera a la marina mercant tot just quan l'havia començat, però el tribunal sentencià que l'únic culpable de l'accident havia estat el temps.^[3]

Prien aprovà el seu examen de capità i rebé la Llicència Principal el gener de 1932, però no va poder trobar feina a causa de la manca de feina a la indústria naviliera alemanya durant els anys de la depressió. Tornà a Leipzig, i en tampoc trobar treball allà, es va veure obligat a dirigir-se finalment al Comitè d'Assistència per subsistir. Enfadat pel govern inútil i corrupte, que semblava impotent davant del desastre econòmic que assotava el país, s'uní al Partit Nacional Socialista al març de 1932. ^{[Note 2]} Avorrit i inquiet, a l'agost de 1932 s'uní al cos de treball voluntari de Vogtsberg at Olsnitz, on va cavar rases durant mesos, ascendint ràpidament al rang de Cap de Grup i adjunt al comandant del camp.

En sentir que la Marina donava comissions als oficials de la marina mercant per tal d'omplir les vacants després de la pèrdua del Niobe, Prien es dirigí a la Reichsmarine,^{[Note 3]} el 16 de gener de 1933 i va ser acceptat com a "Oficial Aspirant", amb el rang de mariner ordinari. Va realitzar l'entrenament ordinari i serví a bord del creuer lleuger Königsberg abans de ser destinat a l'escola d'entrenament dels submarins a Kiel. En finalitzar el curs va ser destinat a bord del U-26 a les drassanes de la Deutsche Schiff- und Maschinenbau AG (Deschimag) a Bremen com a Primer Oficial de Guaita. El U-26 en aquells moments estava comandat pel Kapitänleutnant Werner Hartmann. El U-26 va realitzar dues patrulles durant el 1937 (una entre el 6 de maig i el 15 de juny i l'altre entre el 15 de juliol i el 30 d'agost) durant la Guerra Civil espanyola.

Prien va ser ràpidament promogut de rang de Fähnrich zur See el 1933 a Oberfähnrich zur See el 1935; Leutnant zur See també el 1935 i Oberleutnant zur See el 1937. Va ser nomenat per comandar el nou submarí tipus VII-B U-47 en la seva comissió (17 de desembre de 1938) i promogut a Kapitänleutnant l'1 de febrer de 1939. Prien es casà amb la seva promesa Ingeborg el 1939, amb la que va tenir dues filles, Birgit i Dagmar.

Servei durant la Segona Guerra Mundial

Primera patrulla

La Segona Guerra Mundial comença durant la primera patrulla del U-47 de Prien. Salpà de Kiel el 19 d'agost de 1939 per realitzar una patrulla de 28 dies. El 5 de setembre va enfonsar el mercant britànic SS Bosnia, la segona víctima dels U-boots de la guerra. Durant els següents dos dies Prien va enfonsar dos vaixells més. El U-47 tornà a Kiel el 15 de setembre.

Segona patrulla: Scapa Flow

El 14 d'octubre de 1939, Prien s'arriscà a aigües poc fondes, bancs desconeguts, corrents difícils i a la detecció dels defensors per penetrar a la principal base de la Royal Navy, Scapa Flow. Tot i que la major part de la Home Fleet es trobava al mar, Prien enfonsà el cuirassat HMS Royal Oak i tornà a casa amb fama instantània. Va ser condecorat personalment per Adolf Hitler amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro, sent el primer mariner del servei submarí en rebre-la i el segon de tota la Kriegsmarine. La missió a Scapa Flow va estar reservada només per a voluntaris; Prien no va dubtar en acceptar la missió. En un símbol de la naturalesa voluntària de la missió, Prien parlà a la seva tripulació mentre que el U-47 estava davant de Scapa Flow, i perquè estiguessin informats, anuncià que qui no volgués participar podia abandonar el vaixell immediatament. Òbviament, ningú no acceptà l'oferiment de desembarcar enmig del mar del Nord. Prien rebé el sobrenom de Der Stier von Scapa Flow ("El brau de Scapa Flow"); a la torreta del U-47 es pintà un brau rebufant, i aviat es convertí en l'emblema de tota la 7a Flotilla d'U-boats. Dos membres de la tripulació de Scapa Flow també rebrien la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro durant la II Guerra Mundial: el cap enginyer Johann-Friedrich Wessels i el 1r oficial de guaita, Engelbert Endrass.

El comandament naval alemany va mantenir en secret, però, que Prien havia disparat un total de 7 torpedes contra el seu objectiu, dels quals 5 van fallar a causa dels problemes de direcció i profunditat i pels seus sistemes de detonació magnètica. Aquests problemes van continuar acossant les tripulacions dels submarins durant molt de temps, i particularment durant la invasió alemanya de Noruega, quan els U-boats no van poder mantenir la Royal Navy a la badia.

Prien narrà l'atac al llibre Mein Weg nach Scapa Flow, publicat el 1940.

Tercera patrulla

El U-47 tornà a salpar sota el comandament de Prien el 16 de novembre de 1939.^[4] Atacaren un creuer britànic el 28 de novembre. Prien l'havia identificat com un creuer classe London. Prien disparà una salva de 3 torpedes i va creure que l'havia tocat com a mínim un. Observà pel periscopi com un torpede impactava a la popa del vaixell, causant que els avions muntats al lateral caiguessin per la borda. Prien emergí i intentà perseguir el creuer, però va haver d'abandonar a causa de les càrregues de profunditat llançades pels escortes. El creuer era el HMS Norfolk, que va quedar malmès pel torpede que explotà a prop.^[5] L'atac aparegué al Wehrmachtbericht del 29 de novembre de 1939, afirmant-se la destrucció del creuer. El diari de guerra del Befehlshaber der U-Boote (BdU) del 17 de desembre de 1939 afirmava que encara que es veié com rebia l'impacte d'un torpede, el creuer no havia estat enfonsat.^[4]

El 5 de desembre de 1939 el U-47 albirà 12 mercants escortats per 3 destructors. Prien disparà 3 torpedes enfonsant el vapor britànic Navasota del comboi OB 46 quan es dirigia cap a Buenos Aires, matant 37 mariners.^[6] L'endemà, a les 20:29 enfonsà el petroler noruec Britta, matant 6 dels seus tripulants; seguit pel Tajandoen neerlandès el 7 de desembre de 1939. El 8 de desembre, Wessels informà que el vaixell només disposava del combustible necessari per tornar a port. El BdU ordenà al U-47 que tornessin, arribant a Kiel el 18 de desembre.^[7]

Darreres patrulles

Entre els vaixells enfonsats pel U-47 estava el SS Arandora Star, que transportava 1.200 civils alemanys i italians internats i 86 alemanys presoners de guerra que eren traslladats al Canadà. A més es van perdre 800 vides més.

El 1940, gràcies als resultats de les darreres patrulles i els atacs contra la navegació mercant aliada, Prien va afegir les Fulles de Roure a la seva Creu de Cavaller el 1940.

Poc després que Prien fos promogut al rang de Korvettenkapitän, el U-47 va desaparèixer el 7 de març de 1941, mentre que atacava el Comboi OB-293. L'opinió generalitzada és que va ser enfonsat pel destructor britànic HMS Wolverine a l'oest d'Irlanda; el submarí va ser atacat pel Wolverine i pel HMS Verity, que es cobrien mútuament amb l'ASDIC i mentre llançaven càrregues de profunditat fins que el U-47 emergí gairebé fins a la superfície abans d'enfonsar-se i explotar amb una flamarada taronja visible des de la superfície.^[8]

Fins a la data no hi ha cap explicació oficial del que passà al U-47 i als seus 45 tripulants, tot i que existeix una gran varietat de possibilitats, incloent les mines, una fallada mecànica, caure víctima dels seus propis torpedes i una possibilitat que fos atacat per l'equip de corbetes HMS Camellia i Arbutus.^[9][10][11]

La mort de Prien va ser mantinguda en secret fins al 23 de maig. Churchill ho anuncià personalment a la Cambra dels Comuns, i les emissions de propaganda dirigides cap a Alemanya van llançar en diverses ocasions als seus oients a Alemanya la següent pregunta: «On està Prien?» fins que Alemanya es va veure obligada a reconèixer la seva pèrdua.^[12]

Tot i que Prien només va estar al mar poc menys de dos anys, els seus registres figuren entre els Assos de les Profunditats. Va passar 238 dies al mar, enfonsant 30 vaixells enemics amb un tonatge total de 193.808 GRT.

Llegat

L'actor alemany Dieter Eppler interpretà Günter Prien a la pel·lícula alemanya de 1958 U 47 – Kapitänleutnant Prien, dirigida per Harald Reinl.^[13]

Günter Prien va ser considerat com a homònim pel destructor de míssils guiats Lutjens. La llegenda que envolta Prien, que s'allunyà del nazisme i que esdevingué un membre de la resistència alemanya i que va estar captiu a la presó de la Werhmacht de Torgau, es demostrà que era falsa. Finalment, s'escollí el nom Lutjens, en honor de l'almirall Günther Lütjens.^[14]

Sumari de la carrera

Patrulles

Historial de Günther Prien
	Sortida		Arribada		Tipus	Dies al mar
1	19/08/1939	Kiel	15/09/1939	Kiel	Patrulla	28
2	08/10/1939	Kiel	17/10/1939	Wilhelmshaven	Patrulla	10
3	20/10/1939	Wilhelmshaven	21/10/1939	Kiel		1
4	16/11/1939	Kiel	18/12/1939	Kiel	Patrulla	33
5	29/02/1940	Kiel	05/03/1940	Wilhelmshaven		6
6	11/03/1940	Wilhelmshaven	29/03/1940	Wilhelmshaven	Patrulla	19
7	03/04/1940	Wilhelmshaven	26/04/1940	Kiel	Patrulla	24
8	03/06/1940	Kiel	06/07/1940	Kiel	Patrulla	34
9	27/08/1940	Wilhelmshaven	25/09/1940	Lorient (França)	Patrulla	30
10	14/10/1940	Lorient	23/10/1940	Lorient	Patrulla	10
11	03/11/1940	Lorient	06/12/1940	Lorient	Patrulla	34
12	20/02/1941	Lorient	07/03/1941	Enfonsat	Patrulla	16
Total						238

Vaixells atacats

Durant la seva carrera, Prien enfonsà 30 vaixells comercials de 162.769 GRT, un vaixell de guerra de 29.150 GRT; a més de causar danys a 8 vaixells comercials (62.751 GRT) i 1 vaixell de guerra (10.035 GRT)

Patrulla	Data	Vaixell	Nacionalitat	Tonatge	Destí
1	5 de setembre de 1939	SS Bosnia[15]	britànic	2.407	Enfonsat a 45° 29′ N, 09° 45′ O / 45.483°N,9.750°O / 45.483; -9.750 (Bosnia (ship))
	6 de setembre de 1939	SS Rio Claro	britànic	4.086	Enfonsat a 46° 30′ N, 12° 00′ O / 46.500°N,12.000°O / 46.500; -12.000 (Rio Claro (ship))
	7 de setembre de 1939	SS Gartavon	britànic	1.777	Enfonsat a 47° 04′ N, 11° 32′ O / 47.067°N,11.533°O / 47.067; -11.533 (Gartavon (ship))
2	14 d'octubre de 1939	HMS Royal Oak	britànic	29.150	Enfonsat a 58° 55′ N, 02° 59′ O / 58.917°N,2.983°O / 58.917; -2.983 (Royal Oak (ship))
4	28 de novembre de 1939	HMS Norfolk	britànic	10.035	Danyat
	5 de desembre de 1939	SS Novasota	britànic	8.795	Enfonsat a 50° 43′ N, 10° 16′ O / 50.717°N,10.267°O / 50.717; -10.267 (Novasota (ship))
	6 de desembre de 1939	MV Britta	noruec	6.214	Enfonsat a 49° 19′ N, 05° 35′ O / 49.317°N,5.583°O / 49.317; -5.583 (Britta (ship))
	7 de desembre de 1939	MV Tajandoen	neerlandès	8.159	Enfonsat a 49° 09′ N, 04° 51′ O / 49.150°N,4.850°O / 49.150; -4.850 (Tajandoen (ship))
5	25 de març de 1940	SS Britta	danès	1.146	Enfonsat a 60° 00′ N, 04° 19′ O / 60.000°N,4.317°O / 60.000; -4.317 (Britta (ship))
8	14 de juny de 1940	SS Balmoralwood	britànic	5.834	Enfonsat a 50° 19′ N, 10° 28′ O / 50.317°N,10.467°O / 50.317; -10.467 (Balmoralwood (ship))
	21 de juny de 1940	SS San Fernando	britànic	13.056	Enfonsat a 50° 20′ N, 10° 24′ O / 50.333°N,10.400°O / 50.333; -10.400 (San Fernando (ship))
	24 de juny de 1940	SS Cathrine	panameny	1.885	Enfonsat a 50° 08′ N, 14° 00′ O / 50.133°N,14.000°O / 50.133; -14.000 (Cathrine (ship))
	27 de juny de 1940	SS Lenda	norueg	4.005	Enfonsat a 50° 12′ N, 13° 18′ O / 50.200°N,13.300°O / 50.200; -13.300 (Lenda (ship))
	27 de juny de 1940	SS Leticia	neerlandès	2.580	Enfonsat a 50° 11′ N, 13° 15′ O / 50.183°N,13.250°O / 50.183; -13.250 (Leticia (ship))
	29 de juny de 1940	SS Empire Toucan	britànic	4.421	Enfonsat a 49° 20′ N, 13° 52′ O / 49.333°N,13.867°O / 49.333; -13.867 (Empire Toucan (ship))
	30 de juny de 1940	SS Georgios Kyriakides	grec	4.201	Enfonsat a 50° 25′ N, 14° 33′ O / 50.417°N,14.550°O / 50.417; -14.550 (Georgios Kyriakides (ship))
	2 de juliol de 1940	SS Arandora Star	britànic	15.501	Enfonsat a 55° 20′ N, 10° 33′ O / 55.333°N,10.550°O / 55.333; -10.550 (Arandora Star (ship))
9	2 de septembre de 1940	SS Ville de Mons	belga	7.463	Enfonsat a 58° 20′ N, 12° 00′ O / 58.333°N,12.000°O / 58.333; -12.000 (Ville de Mons (ship))
	4 de septembre de 1940	SS Titan	britànic	9.035	Enfonsat a 58° 14′ N, 15° 50′ O / 58.233°N,15.833°O / 58.233; -15.833 (Titan (ship))
	7 de septembre de 1940	SS Neptunian	britànic	5.155	Enfonsat a 58° 27′ N, 17° 17′ O / 58.450°N,17.283°O / 58.450; -17.283 (Neptunian (ship))
	7 de septembre de 1940	SS José de Larrinaga	britànic	5.303	Enfonsat a 58° 30′ N, 16° 10′ O / 58.500°N,16.167°O / 58.500; -16.167 (José de Larrinaga (ship))
	7 de septembre de 1940	SS Gro	noruec	4.211	Enfonsat a 58° 30′ N, 16° 10′ O / 58.500°N,16.167°O / 58.500; -16.167 (Gro (ship))
	9 de septembre de 1940	SS Possidon	grec	3.840	Enfonsat a 56° 43′ N, 09° 16′ O / 56.717°N,9.267°O / 56.717; -9.267 (Possidon (ship))
	21 de septembre de 1940	SS Elmbank	britànic	5.156	Danyat a 55° 20′ N, 22° 30′ O / 55.333°N,22.500°O / 55.333; -22.500 (Elmbank (ship))
10	19 d'octubre de 1940	SM Uganda	britànic	4.966	Enfonsat a 56° 35′ N, 17° 15′ O / 56.583°N,17.250°O / 56.583; -17.250 (Uganda (ship))
	19 d'octubre de 1940	MV Shirak	belga	6.023	Danyat a 57° 00′ N, 16° 53′ O / 57.000°N,16.883°O / 57.000; -16.883 (Shirak (ship))
	19 d'octubre de 1940	SS Wandby	britànic	4.947	Enfonsat a 56° 45′ N, 17° 07′ O / 56.750°N,17.117°O / 56.750; -17.117 (Wandby (ship))
	20 d'octubre de 1940	SS La Estancia	britànic	5.185	Enfonsat a 57° N, 17° O / 57°N,17°O / 57; -17 (La Estancia (ship))
	20 d'octubre de 1940	SS Whitford Point	britànic	5.026	Enfonsat a 56° 38′ N, 16° 00′ O / 56.633°N,16.000°O / 56.633; -16.000 (Whitford Point (ship))
	20 d'octubre de 1940	MV Athelmonarch	britànic	8.995	Danyat a 56° 45′ N, 15° 58′ O / 56.750°N,15.967°O / 56.750; -15.967 (Athelmonarch (ship))
11	8 de novembre de 1940	MV Gonçalo Velho	portuguès	8.995	Danyat a 52° 30′ N, 17° 30′ O / 52.500°N,17.500°O / 52.500; -17.500 (Gonçalo Velho (ship))
	2 de desembre de 1940	SS Ville d'Arlon	belga	7.555	Enfonsat a 55° 00′ N, 18° 30′ O / 55.000°N,18.500°O / 55.000; -18.500 (Ville d'Arlon (ship))
	2 de desembre de 1940	MV Conch	britànic	8.376	Danyat a 55° 40′ N, 19° 00′ O / 55.667°N,19.000°O / 55.667; -19.000 (Conch (ship))
	2 de desembre de 1940	MV Dunsley	britànic	8.376	Danyat a 54° 41′ N, 18° 41′ O / 54.683°N,18.683°O / 54.683; -18.683 (Dunsley (ship))
12	26 de febrer de 1941	SS Kasongo	belga	5.254	Enfonsat a 55° 50′ N, 14° 20′ O / 55.833°N,14.333°O / 55.833; -14.333 (Kasongo (ship))
	26 de febrer de 1941	MV Diala	britànic	8.106	Danyat a 55° 50′ N, 14° 00′ O / 55.833°N,14.000°O / 55.833; -14.000 (Diala (ship))
	26 de febrer de 1941	MV Rydboholm	suec	3.197	Enfonsat a 55° 32′ N, 14° 24′ O / 55.533°N,14.400°O / 55.533; -14.400 (Rydboholm (ship))
	26 de febrer de 1941	MV Borgland	noruec	3.636	Enfonsat a 55° 45′ N, 14° 29′ O / 55.750°N,14.483°O / 55.750; -14.483 (Borgland (ship))
	28 de febrer de 1941	SS Holmlea	britànic	4.233	Enfonsat a 54° 24′ N, 17° 25′ O / 54.400°N,17.417°O / 54.400; -17.417 (Holmlea (ship))
	7 de març de 1941	MV Terje Viken	britànic	8.106	Danyat a 60° 00′ N, 12° 50′ O / 60.000°N,12.833°O / 60.000; -12.833 (Terje Viken (ship))

Promocions

Fähnrich zur See - 1 de març de 1933

Oberfähnrich zur See – 1 de gener de 1935

Leutnant zur See – 1 d'abril de 1935

Oberleutnant zur See – 1 de gener de 1937

Kapitänleutnant – 1 de febrer de 1939

Korvettenkapitän – 18 de març de 1941^[16]

Condecoracions

Creu dels 4 anys de Servei – 22 de gener de 1937^[17]

Creu de Ferro 1939 de 2a Classe - 25 de setembre de 1939^[17]

Creu de Ferro 1939 de 1a Classe - 17 d'octubre de 1939^[17]

Insígnia de Guerra dels Submarins amb Diamants^[18]

Daga d'Honor de la Kriegsmarine amb Diamants^[18]

Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure

Creu de Cavaller de la Creu de Ferro – 18 d'octubre de 1939 com a Kapitänleutnant i comandant del U-47^[19]

Fulles de Roure (5è) – 20 d'octubre de 1940 com a Kapitänleutnant i comandant del U-47^[19]

8 mencions al Wehrmachtbericht (29 de novembre de 1939, 28 de juny de 1940, 1 de juliol de 1940, 6 de juliol de 1940, 10 de setembre de 1940, 25 de setembre de 1940, 20 d'octubre de 1940 i 23 de maig de 1941)

Mencions al Wehrmachtbericht

Data	Text original aparegut al Wehrmachtbericht en alemany	Traducció
Dimecres, 29 de novembre de 1939	Wie bereits durch Sondermeldung bekanntgegeben, ist ein britischer schwerer Kreuzer der "London" Klasse durch Kapitänleutnant Prien ostwärts der Shetland-Inseln torpediert und vernichtet worden.[20]	Com ja s'havia anunciat, el Kapitänleutnant Prien ha torpedinat i destruït un creuer pesant britànic de la classe Londres a l'est de les illes Shetland.
Divendres, 28 de juny de 1940	Kapitänleutnant Prien meldet die Versenkung von 40 100 BRT feindlichen Handelsschiffsraums.[21]	El Kapitänleutnant Prien informa de l'enfonsament de 40.100 GRT de mercants enemics.
Dilluns, 1 de juliol de 1940	Kapitänleutnant Prien hat in den letzten Tagen weitere feindliche Handelsschiffe vernichtet; die im OKW-Bericht vom 28. Juni bekanntgegebene Versenkungsziffer seines Bootes erhöht sich dadurch auf 51 086 BRT.[22]	El Kapitänleutnant Prien ha destruït més vaixells enemics als darrers dies; ha informat al OKW que el tonatge enfonsat a l'infome del 28 de juny s'ha incrementat fins a 51.086 GRT.
Dissabte, 6 de juliol de  1940	Kapitänleutnant Prien hat mit seinem Unterseeboot auf der soeben beendeten Fahrt gegen den Feind insgesamt 66 587 BRT feindlichen Handelsschiffsraums versenkt. Dies ist das bisher höchste Ergebnis einer einzigen Feindfahrt.[23]	El Kapitänleutnant Prien amb el seu submarí ha enfonsat 66.587 GRT de navegació mercant enemiga en la patrulla contra l'enemic que tot just ha acabat. De lluny és el màxim resultat d'una única patrulla.
Dimarts, 10 de septembre de 1940	Ein Unterseeboot unter Führung des Kapitänleutnant Prien, von dem am 8. de septembre de bereits ein Teilergebnis von 33 400 BRT gemeldet worden ist, hat auf einer Unternehmung insgesamt sechs bewaffnete Handelsschiffe mit 40 250 BRT versenkt. Ein weiterer Dampfer wurde beschädigt.[24]	El submarí comandat pel Kapitänleutnant Prien, que informà el passat 8 de setembre d'un resultat parcial de 33.400 GRT, en una missió ha enfonsat 6 mercants armats de 40.250 GRT. Un vapor més ha resultat malmès.
Dimecres, 25 de septembre de 1940	Das Gesamtversenkungsergebnis des Kapitänleutnants Prien auf seiner letzten Feindfahrt hat sich auf 45 130 BRT erhöht. Damit hat Kapitänleutnant Prien außer der Vernichtung des britischen Schlachtschiffes "Royal Oak" 151 400 BRT feindlichen Handelsschiffsraums versenkt. Er steht mit diesen Erfolgen an der Spitze aller Unterseebootkommandanten.[25]	El resultat acumulat de la darrera patrulla del Kapitänleutnant Prien s'ha incrementat a 45.130 GRT. El tonatge total de mercants enemics enfonsats pel Kapitänleutnant Prien, excloent la destrucció del cuirassat britànic Royal Oak, ascendeix a 151.400 GRT. Amb aquests èxits encapçala la llista de comandants d'U-boot.
Diumengre, 20 d'octubre de 1940	An dieser Versenkungsziffer ist das Unterseeboot des Kapitänleutnants Prien mit acht Schiffen von zusammen 50 500 BRT beteiligt. Kapitänleutnant Prien hat damit als erster der Unterseebootkommandanten die 200 000 Tonnen-Grenze überschritten. Mit einer Gesamtversenkungsziffer von 202 000 BRT feindlichen Handelsschiffsraums steht er weiter an der Spitze aller Unterseebootskommandanten.[26]	El tonatge enfonsat inclou 8 vaixells de 50.500 GRT enfonsats pel U-boot del Kapitänleutnant Prien. El Kapitänleutnant Prien és el primer comandant d'U-boot que supera les 200.000 GRT. Encara encapçala la llista de comandants d'U-boot amb un tonatge combinat de navegació mercant enemiga de 202.000 GRT.
Divendres, 23 de maig de  1941	Das von Korvettenkapitän Günter Prien geführte Unterseeboot ist von seiner letzten Fahrt gegen den Feind nicht zurückgekehrt. Mit dem Verlust dieses Bootes muß gerechnet werden. Korvettenkapitän Günter Prien, der Held von Scapa Flow, der vom Führer in Anerkennung seiner überragenden Verdienste mit dem Eichenlaub zum Ritterkreuz des Eisernen Kreuzes ausgezeichnet worden war, und seine tapfere Besatzung leben im Herzen aller Deutschen weiter.[27]	L'U-boot sota el comandament del Korvettenkapitän Günter Prien no ha tornat de la seva darrera patrulla contra l'enemic. S'ha d'assumir la pèrdua de la nau. El Korvettenkapitän Günter Prien, l'heroi de Scapa Flow, que havia rebut les Fulles de Roure de la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro pels seus mèrits excepcionals, i la seva valenta tripulació, continuarà vivint a tots els cors alemanys.

Notes

Referències

Citacions

Bibliografia

Enllaços externs

• «Bibliografia relacionada amb Günther Prien» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.
• «In der kleinen Hafenbar» (en alemany). DER SPIEGEL 39/1958. [Consulta: 16 gener 2012].
• u47.org
• "The Bull of Scapa Flow." Heavily illustrated. Includes video.
• «Günther Prien». Uboat.net. [Consulta: 16 gener 2012].
• «Günther Prien» (en alemany). Geschichtsthemen. Arxivat de l'original el 8 de juny 2011. [Consulta: 16 gener 2012].