Agustín Muñoz Grandes

Agustín Muñoz Grandes

Biografia
Naixement	27 gener 1896 Carabanchel (Comunitat de Madrid)
Mort	11 juliol 1970 (74 anys) Madrid
Sepultura	Cementerio Sur (en)
Ministre Secretari General del Moviment[1]
9 d'agost de 1939 – 20 de maig del 1940
← Raimundo Fernández-Cuesta y Merelo José Luis Arrese Magra →
Ministre de l'Exèrcit[1]
18 de juliol de 1951 – 25 de febrer de 1957
← Fidel Dávila Arrondo Antonio Barroso y Sánchez Guerra →
Vicepresident del Govern d'Espanya[1]
10 de juliol de 1962 – 22 de juliol de 1967
← nou càrrec Luis Carrero Blanco →
Cap de l'Alt Estat Major
6 de juny de 1958 – 23 de juliol de 1970
← Carlos Asensio Cabanillas Manuel Díez-Alegría Gutiérrez →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, militar, oficial
Activitat	1919-1962
Partit	Falange Espanyola de les JONS
Membre de	Forces Armades d'Espanya
Carrera militar
Lleialtat	Espanya
Branca militar	Exèrcit de Terra Wehrmacht
Rang militar	Capità General Guàrdia d'Assalt IV Brigada Navarra Cos d'Exèrcit d'Urgell Cos d'Exèrcit Marroquí División Azul Guerra del Rif desembarcament d'Alhucemas Revolució d'Astúries de 1934 Guerra Civil espanyola Front del Nord Ofensiva d'Aragó Batalla del Segre Campanya de Catalunya Segona Guerra Mundial Setge de Leningrad
Conflicte	Guerra del Rif, Guerra Civil espanyola i Front oriental de la Segona Guerra Mundial
Altres ocupacions	Ministre de l'Exèrcit
Família
Fills	Agustín Muñoz-Grandes Galilea
Premis Gran Collar del Jou i les Fletxes Palma de Plata de Falange Espanyola Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure Legió del Mèrit
Signatura
Procurador a Corts 6 novembre 1967 – 28 juliol 1970 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 – Luis Carrero Blanco → Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1955 – 14 abril 1958 – Antonio Barroso y Sánchez Guerra → Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes Ministre de l'Exèrcit 20 juliol 1951 – 25 febrer 1957 ← Fidel Dávila Arrondo – Antonio Barroso y Sánchez Guerra → Procurador a Corts 13 maig 1949 – 5 abril 1952 ← Fidel Dávila Arrondo Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 12 maig 1946 – 6 abril 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 març 1943 – 24 abril 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) General in Chief (en) Divisió Blava juliol 1941 – General in Chief (en) II Brigada de Navarra (en) General in Chief (en) Army Corps of Urgel (en) Vicepresident del Govern d'Espanya Cap de l'Alt Estat Major General in Chief (en) 150.ª División (en) Comandant en cap Guàrdia d'Assalt

Agustín Muñoz Grandes (Carabanchel Bajo, 27 de gener de 1896 – Madrid, 11 de juliol de 1970) fou un militar i polític espanyol, vicepresident del Govern i ministre espanyol amb Franco diverses vegades i comandant en grau de general de la Divisió Blava entre 1941 i 1943. Pare del també militar Agustín Muñoz-Grandes Galilea.

Joventut

Neix al aleshores poble madrileny de Carabanchel. És fill d'una família humil. Després de cursar estudis de batxillerat, amb 14 anys va ingressar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo. Després de la Guerra del Marroc, on va destacar organitzant cossos indígenes al servei de l'Exèrcit espanyol, va passar a la península on va ser l'encarregat de l'organització del cos de Guàrdies d'Assalt.

Guerra Civil

L'esclat de la Guerra Civil Espanyola va sorprendre Muñoz Grandes a Madrid. Va aconseguir arribar a la zona controlada pels colpistes del 18 de juliol, després de passar per un hospital i una delegació diplomàtica estrangera.

Una vegada arribat a la zona "nacional" es va incorporar a la IV Brigada de Navarra on va participar en la conquesta de la zona nord, amb el grau de tinent coronel. Un cop liquidat aquest front va passar, ja com a coronel i més tard com a general, al front d'Aragó, al capdavant d'una divisió del cos de l'exèrcit marroquí i del cos d'Urgell. Amb aquest darrer cos va participar en l'ofensiva de Catalunya, iniciada pels volts del Nadal de 1938. Va arribar als Pirineus, on es va quedar fins a la finalització de la guerra, el primer dia d'abril de 1939. Una de les anècdotes que s'expliquen de la campanya de Muñoz Grandes al Pirineu català, es va donar quan va arribar a la frontera amb Andorra i la policia fronterera d'aquest país va sortir de les seves oficines a saludar-lo.

Ministre del Govern el 1939

Va ser nomenat ministre secretari general del Movimiento Nacional, el 9 d'agost de 1939. Va cessar en aquest càrrec uns mesos més tard per a desenvolupar la tasca de governador militar del Camp de Gibraltar.

La Divisió Blava

El mes de juliol de 1941 va ser nomenat comandant en cap de la divisió espanyola de voluntaris, més coneguda com a División Azul. Aquesta divisió, formada bàsicament per falangistes, va ser la número 250 de la Wehrmacht o Exèrcit alemany, sota el comandament directe d'Adolf Hitler. Abans de tornar cap a Espanya, les darreres setmanes de l'any 1942, Hitler va condecorar Muñoz Grandes amb les Fulles de Roure per a la seva Creu de Cavaller de la Creu de Ferro, S'ha especulat que aquesta distinció li va ser atorgada, a part dels mèrits militars, per motius polítics. Segons aquestes veus, Hitler, després de quedar decebut en veure com Franco no entrava a la guerra al costat de l'Eix i perdre la confiança en Serrano Suñer, va promoure militarment i políticament Muñoz Grandes, amb la intenció que en tornar a Espanya, pogués fer ombra al "Generalísimo".

A l'ombra de Franco

A l'any següent, ja de tornada a l'Estat, el "Caudillo" el va nomenar cap de la seva casa militar. Aquest fet va ser interpretat per alguns com un ascens, ja que en temps de la dictadura, treballar a prop del cap de l'Estat era vist com una promoció. Altres en canvi van entendre aquesta promoció com un intent d'apartar Muñoz Grandes del comandament directe sobre militars.

L'any 1945 va ser nomenat capità general de la I Regió Militar. El 1951 va ser nomenat ministre de l'Exèrcit i sis anys més tard va ser ascendit a capità general, màxima categoria dins de l'Exèrcit espanyol. L'any 1962 va ser el primer vicepresident del govern franquista. El seu successor seria Carrero Blanco.

Referències

Bibliografia

• Franco Salgado-Araujo, Francisco. Mis conversaciones privadas con Franco. Barcelona: Planeta, 2007
• Moreno Julià, Xavier. La división azul. Sangre española en Rusia 1941-1945. Barcelona: Crítica, 2006.
• Togores Sánchez, Luis Eugenio. Muñoz Grandes, héroe de Marruecos, general de la División Azul. Madrid: La Esfera de los Libros, 2007.

Càrrecs públics
Precedit per: Raimundo Fernández-Cuesta y Merelo	Ministre Secretari General del Moviment 1939 - 1940	Succeït per: José Luis Arrese Magra
Precedit per: Fidel Dávila Arrondo	Ministre de l'Exèrcit 1951-1957	Succeït per: Antonio Barroso y Sánchez Guerra
Precedit per: -	Vicepresident del Govern d'Espanya 1962–- 1967	Succeït per: Luis Carrero Blanco