Fernando María Castiella

Fernando María Castiella y Maíz

Nom original	(es) Fernando María de Castiella Maíz
Biografia
Naixement	9 desembre 1907 Bilbao (Biscaia)
Mort	25 novembre 1976 (68 anys) Madrid
Ministre d'Afers Exteriors[1]
25 de febrer de 1957 – 29 d'octubre de 1969
← Alberto Martín Artajo Gregorio López-Bravo de Castro →
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu
1951 – 1956
← Joaquín Ruiz-Giménez Cortés Francisco Gómez de Llano[2] →
Dades personals
Formació	Universitat de Cambridge Universitat de Ginebra Universitat de París Universitat Central
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, jurista, polític, professor d'universitat, advocat
Ocupador	Universitat de Madrid
Partit	FE de las JONS [cal citació]
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (1976–1976) Consejo de la Hispanidad (1941–1945) Asociación Católica de Propagandistas
Carrera militar
Conflicte	Front oriental de la Segona Guerra Mundial
Família
Parents	Ángel Sanz-Briz (concunyat)
Premis Orde d'Isabel la Catòlica
Signatura
Procurador a Corts 6 novembre 1967 – 10 novembre 1969 – Gregorio López-Bravo de Castro → Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 26 abril 1957 – 14 abril 1958 ← Alberto Martín Artajo Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació 25 febrer 1957 – 29 octubre 1969 ← Alberto Martín Artajo – Gregorio López-Bravo de Castro → Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu 1951 – 1957 ← Joaquín Ruiz-Giménez Cortés – Antonio Garrigues Díaz-Cañabate → Ambaixador d'Espanya al Perú 1948 – 1951 Procurador a Corts 12 maig 1946 – 13 juliol 1948 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 març 1943 – 24 abril 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) Director de l'Institut d'Estudis Polítics Catedràtic d'universitat

Fernando María Castiella y Maíz (Bilbao, Espanya, 1907 - Madrid, Espanya, 25 de novembre de 1976) va ser un diplomàtic i polític espanyol durant la dictadura franquista. Va ser també catedràtic de Dret Internacional Privat, ambaixador d'Espanya i ministre d'Afers exteriors entre 1957 i 1969.

Biografia

Carrera política

Va fer el doctorat en Lleis en la Universitat de Madrid i després es va traslladar a París, Cambridge i Ginebra per ampliar els seus estudis.

Va ser vicepresident de la Confederació Nacional d'Estudiants Catòlics. Més tard, va treballar en el diari de l'Asociación Católica Nacional de Propagandistas El Debate, on va dirigir la secció de política exterior. Va ser nomenat el 1935 catedràtic de Dret Internacional Públic i Privat, i membre del Tribunal Permantent d'Arbitratge Internacional de la Haia (1939 fins a la seva mort). Va ser també voluntari en la Divisió Blava. Posteriorment va ser nomenat el 1943 director de l'Institut d'Estudis Polítics fins a 1948 i primer degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques de Madrid. Nomenat ambaixador en el Perú i davant el Vaticà (1951-56), va ser ministre d'Afers exteriors espanyol entre 1957 i 1969. Posteriorment va continuar fent classes de doctorat a la Universitat Complutense de Madrid sobre Dret Internacional fins a la seva defunció el 1976.

Ministre d'Exteriors

Com a Ministre d'Exteriors es va distingir pels seus esforços de negociació amb el Regne Unit, sobre la qüestió de Gibraltar, en el marc del procés de descolonització dut a terme en les Nacions Unides, una constant en la seva gestió, amb resultats infructuosos, així com per la voluntat d'acabar amb l'aïllament internacional de la dictadura franquista. En aquesta línia, va aconseguir la integració d'Espanya en l'OCDE i en el Fons Monetari Internacional. El 9 de febrer de 1962 va fer la sol·licitud d'Espanya d'ingrés en la Comunitat Econòmica Europea per primera vegada, presentada al president del Consell Maurice Couve de Murville. Però atès que era un requisit necessari tenir un règim democràtic va ser denegat,^[3] quedant la Comunitat Econòmica Europea com a meta inassolible. Va participar en la Conferència Constitucional (1967-1968) que va elaborar la Constitució de Guinea Equatorial de 1968.

Escriptor

El 1941 va compartir el Premi Nacional de Literatura amb José María de Areilza per la seva obra Reivindicaciones de España. Publicà el 1976 "Una batalla diplomática " (Ed. Planeta). Celebrant el centenari del seu naixement, la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques li ha dedicat un llibre, Entre la Historia y la Memoria, coordinat per Marcelino Oreja Aguirre, José Joaquín Puig de la Bellacasa, i Rafael Sánchez Mantero.

Referències

Bibliografia

• Oreja Aguirre, Marcelino y Sánchez Mantero, Rafael, Entre la historia y la memoria: Fernando María Castiella y la política exterior de España (1957-1969), Madrid, Real Academia de Ciencias Morales y Políticas, 2007, 1ª, 447 pp.

Càrrecs públics
Precedit per: Alberto Martín Artajo	Ministre d'Afers Exteriors 1957 - 1969	Succeït per: Gregorio López-Bravo de Castro
Premis i fites
Precedit per: José María Yanguas y Messía	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 20 1974-1976	Succeït per: Juan Velarde Fuertes