Marcelino Oreja Aguirre

Marcelino Oreja

(2014)
Nom original	(es) Marcelino Oreja Aguirre
Biografia
Naixement	13 febrer 1935 (89 anys) Madrid
Comissari Europeu de relacions amb el Parlament Europeu, Cultura i política audiovisual
1995 – 1999
← João de Deus Pinheiro Loyola de Palacio i Viviane Reding →
Comissari Europeu de Transport i Energia
1994 – 1995
← Abel Matutes Juan Neil Kinnock →
Ministre d'Afers Exteriors
5 de juliol de 1976 – 9 de setembre de 1980
← José María de Areilza José Pedro Pérez Llorca →
Dades personals
Formació	Universitat de Madrid - dret
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg Brussel·les Madrid
Ocupació	polític (–1999), jurista, diplomàtic, advocat
Partit	UCD / AP / PP
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts Grup Tácito
Participà en
18 agost 2020	En defensa del regnat de Joan Carles I
9 abril 2003	Democràcia sense ira
Altres
Títol	Marquess of Oreja (en)
Fills	Marcelino Oreja Arburúa
Pares	Marcelino Oreja Elósegui   i Purificación Aguirre Isasi (en)
Parents	Jaime Mayor Oreja (nebot) Carlos Mayor Oreja (nebot) Ricardo Oreja (oncle) Benigno Oreja Elosegui (oncle)
Premis (2000)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1994)  doctor honoris causa per la Universitat de Saragossa (1982)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1980)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1977)  Gran Creu de l'Orde El Sol del Perú (1977)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc  doctor honoris causa per la Universitat de Saragossa  doctor honoris causa per la Universitat de Sevilla
Signatura
Comissari Europeu de Transport 1994 – 1995 Membre del gabinet: Comissió Delors III Diputat al Congrés dels Diputats 23 juny 1993 – 27 abril 1994 – Javier Sampedro Sampedro → Legislatura: cinquena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Àlaba Electe a: eleccions generals espanyoles de 1993 Diputat al Parlament Europeu Representa: Partit Popular 25 juliol 1989 – 28 juny 1993 Legislatura: tercera legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Espanya Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 1989 Secretari general del Consell d'Europa 1r octubre 1984 – 1r juny 1989 – Catherine Lalumière → Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa Representa: Espanya 7 maig 1984 – 11 maig 1984 Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa Representa: Espanya 25 abril 1983 – 3 febrer 1984 Diputat al Congrés dels Diputats 10 novembre 1982 – 5 setembre 1984 – Iñigo de Otazu Zulueta → Legislatura: segona legislatura espanyola Circumscripció electoral: Àlaba Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982 Delegat del Govern al País Basc 1980 – 1982 Diputat al Congrés dels Diputats 13 març 1979 – 6 novembre 1980 – Jaime Mayor Oreja → Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Guipúscoa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979 Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació 5 juliol 1976 – 9 setembre 1980 ← José María de Areilza – José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo → Procurador a Corts 11 novembre 1971 – 30 juny 1977 ← José María de Areilza Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes Senador al Senat espanyol

Marcelino Oreja Aguirre (Madrid, 1935) és un jurista, polític i diplomàtic espanyol, que fou Ministre d'Afers Exteriors sota la presidència d'Adolfo Suárez i membre de la Comissió Europea.

Biografia

Va néixer el 13 de febrer de 1935 a la ciutat de Madrid, fill pòstum de Marcelino Oreja Elósegui. Va estudiar dret a la Universitat de Salamanca, doctorarant-se posteriorment a la Universitat de Madrid. Posteriorment amplià els seus estudis a la Universitat de Bonn, la Universitat de Londres i l'Acadèmia de Dret Internacional de La Haia. El 1958 ingressà a l'Escola Diplomàtica, i a partir de la dècada del 1960 inicià la tasca de docent en aquest centre i a partir de 1971 fou professor a la Universitat Complutense de Madrid.

És membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i l'Ateneu de Madrid.

Activitat política

Política nacional

Vinculat als moviments pròxims a la democràcia cristiana i a la dreta representada per la Unió de Centre Democràtic (UCD) i Aliança Popular (AP), l'any 1976 fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors en el segon govern transició, el primer encapçalat per Adolfo Suárez. L'any 1977 no va poder presentar-se a les eleccions segons la normativa vigent, per la qual cosa fou nomenat senador per part del rei Joan Carles I en la Legislatura Constituent, sent confirmat com a Ministre d'Afers Exteriors per Adolfo Suárez, càrrec que va mantenir fins a l'any 1980 i en el qual va aconseguir la signatura de la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides l'any 1976 i l'ingrés d'Espanya al Consell d'Europa el 1977.

En les eleccions generals de 1979 va ser escollit diputat al Congrés per la província de Guipúscoa a les files de la Unió de Centre Democràtic. Després de la desintegració del seu partit en les eleccions generals de 1982, tot i que ell renovat la seva acta de diputat per la província d'Àlaba, fou nomenat Secretari General del Consell d'Europa el 1984.

En les eleccions generals de 1993 fou escollit novament diputat al Congrés per Àlaba dins les files del PP, escó que abandonà l'abril de 1994 per esdevenir comissari europeu.

Política europea

En les eleccions europees de 1989 fou escollit eurodiputat en les llistes del Partit Popular i va col·laborar en la redacció del primer esborrany d'una model de Constitució per a la Unió Europea l'any 1993.

L'any 1994 fou nomenat Comissari Europeu de Transports i Energia per part de Jacques Delors i va participar en l'elaboració del Tractat de Maastricht. Posteriorment participà en la Comissió Santer, sent nomenat Comissari de relacions amb el Parlament Europeu, Cultura i política audiovisual. Acabat el seu mandat l'any 1999 va abandonar l'activitat política per a dedicar-se a l'empresa privada.

Enllaços externs

• (castellà) Informació de Marcelino Oreja al Senat espanyol Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
• (castellà) Informació de Marcelino Oreja al Congrés dels Diputats
• (castellà) Informació de Marcelino Oreja al Parlament Europeu
• (castellà) Informació de Marcelino Orjea a elpais.com

Càrrecs públics
Precedit per: José María de Areilza	Ministre d'Afers Exteriors 1976 – 1980	Succeït per: José Pedro Pérez Llorca
Precedit per: Abel Matutes	Comissari Europeu de Transport 1994-1995	Succeït per: Neil Kinnock
	Comissari Europeu d'Energia 1994-1995	Succeït per: Khristos Paputsís
Precedit per: João de Deus Pinheiro	Comissari Europeu de relacions amb el Parlament Europeu 1995-1999	Succeït per: Loyola de Palacio
	Comissari Europeu de Cultura i política audiovisual 1994-1995	Succeït per: Viviane Reding
Premis i fites
Precedit per: José María de Areilza	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 32 2001-	Succeït per: '