Rodolfo Martín Villa

Rodolfo Martín Villa

Biografia
Naixement	3 octubre 1934 (89 anys) Lleó (Espanya)
Diputat al Congrés dels Diputats
25 març 1996 – 10 febrer 1997 – José Francisco Herrera Antonaya → Legislatura: sisena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1996
Diputat al Congrés dels Diputats
23 juny 1993 – 9 gener 1996 Legislatura: cinquena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1993
Diputat al Congrés dels Diputats
17 novembre 1989 – 13 abril 1993 Legislatura: quarta legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1989
Diputat al Congrés dels Diputats
12 novembre 1982 – 9 febrer 1983 – Manuel Núñez Pérez → Legislatura: segona legislatura espanyola Circumscripció electoral: Lleó Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982
Vicepresident del Govern d'Espanya
2 setembre 1981 – 30 juliol 1982 ← Manuel Gutiérrez Mellado – Juan Antonio García Díez →
Ministre d'Administració Territorial
9 setembre 1980 – 2 desembre 1981 ← José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo – Rafael Arias-Salgado Montalvo →
Diputat al Congrés dels Diputats
13 març 1979 – 18 novembre 1982 Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Lleó Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979
Ministre de l'Interior d'Espanya
4 juliol 1977 – 5 abril 1979 – Antonio Ibáñez Freire →
Senador al Senat espanyol
1977 – 1979
Ministre de la Governació
5 juliol 1976 – 4 juliol 1977 ← Manuel Fraga Iribarne
Ministre de Relacions Sindicals
12 desembre 1975 – 5 juliol 1976 ← Alejandro Fernández Sordo – Enrique de la Mata Gorostizaga →
Governador civil de Barcelona
31 maig 1974 – 9 gener 1976 ← Tomás Pelayo Ros – Salvador Sánchez-Terán Hernández →
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977 ← Alejandro Fernández Sordo, Manuel Fraga Iribarne – Alejandro Fernández Sordo → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 ← Arturo Espinosa Poveda Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
3 març 1962 – 20 juliol 1966 ← Arturo Espinosa Poveda – Daniel Regalado Aznar, Antonio José Hernández Navarro → Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
3 març 1962 – 6 juny 1964 ← Jesús Aparicio-Bernal Sánchez Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Cap nacional del Sindicat Espanyol Universitari
23 febrer 1962 – 10 setembre 1964 ← Jesús Aparicio-Bernal Sánchez – José Miguel Ortí Bordás →
Dades personals
Nacionalitat	Espanyola
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	enginyer, polític, empresari
Partit	Unió de Centre Democràtic Partit Popular
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (2013–)
Participà en
18 agost 2020	En defensa del regnat de Joan Carles I
9 abril 2003	Democràcia sense ira
Premis (2004)  Medalla d'Or de Galícia (1982)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort (1979)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1974)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1971)  Gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes (1967)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1965)  Victor d'or du SEU (fr) (1963)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros

Rodolfo Martín Villa (Santa María del Páramo, 10 de març de 1934) és un polític i empresari espanyol, que fou diverses vegades ministre en el Govern d'Espanya i una de les figures més destacades de la transició espanyola. Sobre ell hi ha una ordre de captura internacional per crims contra la humanitat comesos durant la massacre del 3 de març de 1976 a Vitòria.^[1][2][3][4]

Biografia

Va néixer el 10 de març de 1934 a la població de Santa María del Páramo, situada a la província de Lleó. Son pare, Emilio Martín Fernández, era empleat de ferrocarrils de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya.^[5] Va estudiar Enginyeria industrial a la Universitat de Madrid i pertany al Cos d'Inspectors de Finances de l'Estat. Vinculat amb el sindicalisme vertical, va ocupar diversos alts càrrecs durant l'època franquista:

• Cap Nacional del Sindicato Español Universitario (1962-1964)^[6]
• President del Sindicato de Papel, Prensa y Artes Gráficas
• Delegat provincial de Sindicats a Barcelona (1965)^[7]
• Director general d'Indústries Tèxtils del Ministeri d'Indústria (1966)
• Secretari general de l'Organización Sindical (novembre de 1969)^[8]
• Governador civil i cap provincial del Movimiento de Barcelona (1974)
• Procurador a les Cortes Espanyoles (legislatures VII, VIII, IX, X)

Va participar en la Conferència Constitucional (1967-1968) que va elaborar la Constitució de Guinea Equatorial de 1968.

Ha estat president de diverses empreses i corporacions industrials, entre les quals destaquen Endesa entre 1997 i 2002, empresa que l'any 2006 el nomenà President d'Honor. Des de 2006 és President de Sogecable.

El mes d'octubre de 2014 la jutgessa argentina María Servini va dictar una ordre internacional de detenció contra l'exministre i 19 persones més per la seva relació amb crims comesos durant la dictadura franquista.^[1]

Activitat política

Nomenat membre a les Corts Espanyoles l'any 1961 com a Conseller Nacional, el maig de 1974 fou nomenat Governador Civil de la província de Barcelona, càrrec que va mantenir fins que sota la presidència de Carlos Arias Navarro va ser Ministre de Relacions Sindicals al desembre de 1975, en el primer govern de la monarquia.

Després de ser nomenat Adolfo Suárez President del Govern al començament de la transició democràtica, el juliol de 1976 va ocupar la cartera de Governació fins a l'abril de 1979, i va ser un dels personatges claus de la transició.

S'integrà com a independent (sector blau o d'exfranquistes) a la Unió de Centre Democràtic (UCD), al mateix temps que era designat senador reial a les Corts Generals de 1977. En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrés en representació de la província de Lleó. Va tornar al govern al setembre de 1980 com a Ministre d'Administració Territorial. Després de la dimissió d'Adolfo Suárez com a president del govern, el nou president Leopoldo Calvo-Sotelo el confirmà en el càrrec. Al desembre del mateix any es va convertir en Vicepresident Primer del Govern, càrrec que va mantenir fins al juliol de 1982.

Amb la dissolució de la UCD, es va incorporar al Partit Demòcrata Popular (PDP) d'Óscar Alzaga per integrar-se l'any 1989 al Partit Popular, de la mà del qual va tornar a obtenir l'acta de diputat en les eleccions generals espanyoles de 1989 en representació de la circumscripció de Madrid, escó que repetí en les eleccions de 1993 i 1996. Allunyat de la primera línia política, fou comissionat del Govern per al desastre del Prestige l'any 2002.

Premis i reconeixements

L'any 1976 li fou concedida la medalla d'or de Barcelona, considerada la màxima condecoració civil de la ciutat. Anys després, el 2017, l'Ajuntament de Barcelona li retirà la concessió del guardó. No obstant això, la mesura fou revocada el 27 de gener de 2022 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.^[9] La sentència estimà el recurs d'apel·lació contra el reglament municipal de 2012 i decidí mantenir les distincions concedides a tota persona i entitat corporativa a l'empara de l'anterior Reglament Municipal de 1950.^[9] El tribunal prengué la decisió amb dos vots contraris^[9] i fonamentà la decisió en la manca de fets nous, com per exemple la massacre del 3 de març de Vitòria, que permetessin deixar sense efectes la distinció de 1976 a l'alt càrrec franquista ja que aquests succeïren amb anterioritat.^[10] Inicialment, l'acord de retirada de medalles d'or es basà en l'article 6 del reglament de 2012, que introduí la possibilitat de revocació de medalles per actes desmereixedors de la seva concessió.^[9] Tot i així, l'endemà, Martín Villa anuncià que desistia de la medalla.^[11]

Referències

Vegeu també

• Querella argentina contra els crims del franquisme

Enllaços externs

• Informació de Rodolfo Martín Villa al Congrés dels Diputats (castellà)
• Informació al Senat espanyol (castellà)
• Informació a cincodias.com (castellà)
  • https://ceaqua.org/wp-content/uploads/2015/02/LOS-MUERTOS-DE-MARTIN-VILLA-hasta-junio-de-1977-por-Alfredo-Grimaldos.pdf
• https://insurgente.org/la-an-sigue-impidiendo-a-la-justicia-argentina-interrogar-al-franquista-rodolfo-martin-villa/ Arxivat 2018-10-26 a Wayback Machine.

Càrrecs públics
Precedit per: Tomás Pelayo Ros	Governador Civil de Barcelona 1974-1975	Succeït per: Salvador Sánchez-Terán Hernández
Precedit per: Alejandro Fernández Sordo	Ministre de Relacions Sindicals 1975- 1976	Succeït per: Enrique de la Mata Gorostizaga
Precedit per: Manuel Fraga Iribarne	Ministre de Governació 1976- 1979	Succeït per: Antonio Ibáñez Freire
Precedit per: José Pedro Pérez-Llorca	Ministre d'Administració Territorial 1980–- 1981	Succeït per: Rafael Arias-Salgado
Precedit per: Manuel Gutiérrez Mellado	Vicepresident Primer del Govern 1981- 1982	Succeït per: Juan Antonio García Díez
Premis i fites
Precedit per: Manuel Fraga Iribarne	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 28 2013-	Succeït per: '