Fernando Abril Martorell

Infotaula de personaFernando Abril Martorell

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 agost 1936 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort16 febrer 1998 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata)
Diputat al Congrés dels Diputats
13 març 1979 – 18 novembre 1982
Legislatura: primera legislatura espanyola

Circumscripció electoral: València

Ministre d'Economia
28 febrer 1978 – 9 setembre 1980
← Enrique Fuentes Quintana – Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo →
Legislatura: legislatura constituent d'Espanya

Vicepresident segon del Govern d'Espanya
28 febrer 1978 – 9 setembre 1980
← Enrique Fuentes Quintana – Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo →
Legislatura: legislatura constituent d'Espanya

Vicepresident tercer del Govern d'Espanya
4 juliol 1977 – 28 febrer 1978
Legislatura: legislatura constituent d'Espanya

Senador al Senat espanyol
15 juny 1977 – 2 gener 1979
Legislatura: legislatura constituent d'Espanya

Ministre d'Agricultura
5 juliol 1976 – 6 juliol 1977
← Virgilio Oñate GilJosé Enrique Martínez de Genique →

Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
30 juny 1969 – 2 abril 1970
← Miguel Ángel Zamarrón RuizJulio Acosta Gallardo →
Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
President de la Diputació Provincial de Segòvia
30 juny 1969 – 2 abril 1970 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióenginyer agrònom, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió de Centre Democràtic Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFernando Abril-Martorell Hernández Modifica el valor a Wikidata
GermansJoaquín Abril Martorell Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1973)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola
  •  Gran Creu de l'Orde de Carles III Modifica el valor a Wikidata

Fernando Abril Martorell (València, 31 d'agost de 1936 - Madrid, 16 de febrer de 1998) fou un polític valencià, que fou diverses vegades ministre després de la transició democràtica.

Biografia

Va néixer el 31 d'agost de 1936 a la ciutat de València. Va estudiar enginyeria agrònoma i ciències polítiques a la Universitat de Madrid, obtenint posteriorment el doctorat en ambdues carreres.

Va morir a la ciutat de Madrid el 16 de febrer de 1998 a conseqüència d'un càncer de pulmó.

Activitat política

El 1967 inicià la seva activitat política en ser elegit procurador en cortes en les eleccions del novembre d'aquell any com a representant de les diputacions provincials, sent reescollit el novembre de 1971 com a representant de les famílies.

El 1969 va ser nomenat president de la Diputació Provincial de Segòvia, sent governador civil de la província Adolfo Suárez. Posteriorment va esdevenir director general de Producció Agrària (1972-1974). Home de confiança d'Adolfo Suárez, del qual era amic personal, aquest en accedir a la presidència del govern el va nomenar Ministre d'Agricultura l'any 1976, ocupant el càrrec durant un any, esdevenint el 1977 senador al Senat espanyol per designació reial. En la formació del primer govern democràtic per part d'Adolfo Suárez, Abril Martorell fou nomenat Vicepresident Tercer, sent nomenat l'any 1979 Vicepresident Segon i Ministre d'Economia. El gener de 1978 fou nomenat president de la Comissió Mixta encarregada d'iniciar el traspàs de poder de l'Administració Central a la Generalitat de Catalunya.

Va ser un dels fundadors de la Unió de Centre Democràtic (UCD), força per la qual va ser escollit diputat al Congrés per la província de València en les eleccions generals espanyoles de 1979.

Durant la transició fou un dels ideòlegs de la creació de l'anticatalanisme al País Valencià conegut com a blaverisme. Segons sembla tingueren la idea ell, Juan Ferrando Badía i Gustavo Villapalos reunits a Madrid en conciliàbul.[cal citació] A ell se li atribueix també la frase de que “a Madrid no saben que, després de Catalunya, on més perillós és el nacionalisme és a València”. I també la de "el catalanisme a València és un càncer que cal extirpar". I en darrer terme la de "la teoria dels Països Catalans és una teoria de paranoics polítics". També hauria tingut un paper important en la creació i finançament del Grup d'Acció Valencianista en els seus orígens.[cal citació]

Després de no aconseguir renovar el seu escó en les eleccions generals espanyoles de 1982 va deixar la política i es va dedicar al món empresarial. Va ser president de la Unió Naval de Llevant i vicepresident del Banco Central Hispano (1991). Al juny de 1990 va ser nomenat president, a proposta de Felipe González, de la Comissió d'Anàlisi i Avaluació del Sistema Nacional de Salut, creada pel ministeri de Sanitat, que va produir el denominat Informe Abril per a dissenyar la reforma el sistema sanitari espanyol.

Referències

Enllaços externs

  • (castellà) Informació sobre Fernando Abril Martorell al Congrés de Diputats
  • (castellà) Informació sobre Fernando Abril Martorell al Senat espanyol Arxivat 2011-11-24 a Wayback Machine.
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats valencians de la Primera Legislatura (1979 - 1982)
Alacant
Castelló
València
← Legislatura Constituent •••• II Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Govern preconstitucional d'Adolfo Suárez González (5 de juliol de 1976 – 4 de juliol de 1977)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Ministres
Rodolfo Martín Villa (Governació) • Eduardo Carriles Galarraga (Hisenda) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Félix Álvarez-Arenas y Pacheco (Exèrcit) • Carlos Franco Iribarnegaray (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz/Pascual Pery Junquera (Marina) • Carlos Pérez de Bricio Olariaga (Indústria) • José Lladó Fernández-Urrutia (Comerç) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo/Luis Ortiz González (Obres Públiques) • Fernando Abril Martorell (Agricultura) • Francisco Lozano Vicente (Habitatge) • Aurelio Menéndez Menéndez (Educació) • Andrés Reguera Guajardo (Informació i Turisme) • Ignacio García López (Secr. Gral. del Movimiento) • Álvaro Rengifo Calderón (Treball) • Enrique de la Mata Gorostizaga (Relacions Sindicals)
(← I PRECONSTITUCIONAL) Govern anterior •••• Govern següent (← I CONSTITUENT)
  • Vegeu aquesta plantilla
I Govern Constituent d'Adolfo Suárez González (4 de juliol de 1977 – 25 de febrer de 1978)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Manuel Gutiérrez Mellado (Defensa) • Enrique Fuentes Quintana (Afers econòmics) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres
Rodolfo Martín Villa (Interior) • José Manuel Otero Novas (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Francisco Fernández Ordóñez (Hisenda) • Manuel Jiménez de Parga Cabrera (Treball) • Enrique Sánchez de León Pérez (Sanitat i Seguretat Social) • Alberto Oliart Saussol (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • José Lladó Fernández-Urrutia (Transports) • Joaquín Garrigues Walker (Obres Públiques) • José Enrique Martínez de Genique (Agricultura) • Íñigo Cavero Lataillade (Educació) • Pío Cabanillas Gallas (Cultura) • Manuel Clavero Arévalo (Regions) • Ignacio Camuñas Solís (Relacions amb les Corts)
(← XI EXILI)
(← II PRECONSTITUCIONAL) Govern anterior •••• Govern següent (← II CONSTITUENT)
  • Vegeu aquesta plantilla
II Govern Constituent d'Adolfo Suárez González (25 de febrer de 1978 – 6 d'abril de 1979)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Manuel Gutiérrez Mellado (Defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres
Rodolfo Martín Villa (Interior) • José Manuel Otero Novas (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Francisco Fernández Ordóñez (Hisenda) • Rafael Calvo Ortega (Treball) • Enrique Sánchez de León Pérez (Sanitat i Seguretat Social) • Agustín Rodríguez Sahagún (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Transports) • Joaquín Garrigues Walker (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Íñigo Cavero Lataillade (Educació) • Pío Cabanillas Gallas (Cultura) • Manuel Clavero Arévalo (Regions) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE)
(← I CONSTITUENT) Govern anterior •••• Govern següent (← I SUAREZ)
  • Vegeu aquesta plantilla
Primer Govern d'Adolfo Suárez González (6 d'abril de 1979 - 2 de maig de 1980)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres
Antonio Ibáñez Freire (Interior) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Rafael Calvo Ortega (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Carlos Bustelo y García del Real (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Manuel Clavero Arévalo/Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Relacions amb les Corts) • Joaquín Garrigues Walker (adjunt al president)
(← II CONSTITUENT) Govern anterior •••• Govern següent (← II SUAREZ)
  • Vegeu aquesta plantilla
Segon Govern d'Adolfo Suárez González (2 de maig de 1980 – 8 de setembre de 1980)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Comerç) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (adjunt a coordinació legislativa)
(← I SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← III SUAREZ)
Registres d'autoritat
Bases d'informació