Fernando Abril Martorell

Fernando Abril Martorell

Biografia
Naixement	31 agost 1936 València
Mort	16 febrer 1998 (61 anys) Madrid
Causa de mort	Causes naturals  (Càncer de pulmó )
Diputat al Congrés dels Diputats
13 març 1979 – 18 novembre 1982 Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: València Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979
Ministre d'Economia
28 febrer 1978 – 9 setembre 1980 ← Enrique Fuentes Quintana – Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo → Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Nomenat per: Adolfo Suárez González
Vicepresident segon del Govern d'Espanya
28 febrer 1978 – 9 setembre 1980 ← Enrique Fuentes Quintana – Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo → Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Nomenat per: Adolfo Suárez González
Vicepresident tercer del Govern d'Espanya
4 juliol 1977 – 28 febrer 1978 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Nomenat per: Adolfo Suárez González
Senador al Senat espanyol
15 juny 1977 – 2 gener 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Nomenat per: Joan Carles I d'Espanya
Ministre d'Agricultura
5 juliol 1976 – 6 juliol 1977 ← Virgilio Oñate Gil – José Enrique Martínez de Genique → Membre del gabinet: Segon Govern preconstitucional d'Espanya Nomenat per: Adolfo Suárez González
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977 Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
30 juny 1969 – 2 abril 1970 ← Miguel Ángel Zamarrón Ruiz – Julio Acosta Gallardo → Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
President de la Diputació Provincial de Segòvia
30 juny 1969 – 2 abril 1970
Dades personals
Formació	Universitat de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	enginyer agrònom, polític
Partit	Unió de Centre Democràtic
Família
Fills	Fernando Abril-Martorell Hernández
Germans	Joaquín Abril Martorell
Premis (1973)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola  Gran Creu de l'Orde de Carles III

Fernando Abril Martorell (València, 31 d'agost de 1936 - Madrid, 16 de febrer de 1998) fou un polític valencià, que fou diverses vegades ministre després de la transició democràtica.

Biografia

Va néixer el 31 d'agost de 1936 a la ciutat de València. Va estudiar enginyeria agrònoma i ciències polítiques a la Universitat de Madrid, obtenint posteriorment el doctorat en ambdues carreres.

Va morir a la ciutat de Madrid el 16 de febrer de 1998 a conseqüència d'un càncer de pulmó.

Activitat política

El 1967 inicià la seva activitat política en ser elegit procurador en cortes en les eleccions del novembre d'aquell any com a representant de les diputacions provincials, sent reescollit el novembre de 1971 com a representant de les famílies.

El 1969 va ser nomenat president de la Diputació Provincial de Segòvia, sent governador civil de la província Adolfo Suárez. Posteriorment va esdevenir director general de Producció Agrària (1972-1974). Home de confiança d'Adolfo Suárez, del qual era amic personal, aquest en accedir a la presidència del govern el va nomenar Ministre d'Agricultura l'any 1976, ocupant el càrrec durant un any, esdevenint el 1977 senador al Senat espanyol per designació reial. En la formació del primer govern democràtic per part d'Adolfo Suárez, Abril Martorell fou nomenat Vicepresident Tercer, sent nomenat l'any 1979 Vicepresident Segon i Ministre d'Economia. El gener de 1978 fou nomenat president de la Comissió Mixta encarregada d'iniciar el traspàs de poder de l'Administració Central a la Generalitat de Catalunya.

Va ser un dels fundadors de la Unió de Centre Democràtic (UCD), força per la qual va ser escollit diputat al Congrés per la província de València en les eleccions generals espanyoles de 1979.

Durant la transició fou un dels ideòlegs de la creació de l'anticatalanisme al País Valencià conegut com a blaverisme. Segons sembla tingueren la idea ell, Juan Ferrando Badía i Gustavo Villapalos reunits a Madrid en conciliàbul.^{[cal citació]} A ell se li atribueix també la frase de que “a Madrid no saben que, després de Catalunya, on més perillós és el nacionalisme és a València”. I també la de "el catalanisme a València és un càncer que cal extirpar". I en darrer terme la de "la teoria dels Països Catalans és una teoria de paranoics polítics". També hauria tingut un paper important en la creació i finançament del Grup d'Acció Valencianista en els seus orígens.^{[cal citació]}

Després de no aconseguir renovar el seu escó en les eleccions generals espanyoles de 1982 va deixar la política i es va dedicar al món empresarial. Va ser president de la Unió Naval de Llevant i vicepresident del Banco Central Hispano (1991). Al juny de 1990 va ser nomenat president, a proposta de Felipe González, de la Comissió d'Anàlisi i Avaluació del Sistema Nacional de Salut, creada pel ministeri de Sanitat, que va produir el denominat Informe Abril per a dissenyar la reforma el sistema sanitari espanyol.

Referències

Enllaços externs

• (castellà) Informació sobre Fernando Abril Martorell al Congrés de Diputats
• (castellà) Informació sobre Fernando Abril Martorell al Senat espanyol Arxivat 2011-11-24 a Wayback Machine.