Francisco Fernández Ordóñez

Francisco Fernández Ordóñez

(1988)
Biografia
Naixement	22 juny 1930 Madrid
Mort	7 agost 1992 (62 anys) Madrid
Causa de mort	Causes naturals  (Càncer )
Sepultura	cementiri de Mingorrubio
Ministre d'Afers Exteriors
5 de juliol de 1985 – 24 de juny de 1992
← Fernando Morán López Javier Solana Madariaga k_etiqueta = Circumscripció →
Ministre de Justícia[1]
9 de setembre de 1980 – 1 de setembre de 1981
← Iñigo Cavero Lataillade Pío Cabanillas Gallas →
Ministre d'Hisenda[1]
4 de juliol de 1977 – 5 d'abril de 1979
← Eduardo Carriles Galarraga Jaime García Añoveros →
Dades personals
Formació	Harvard Law School Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	advocat
Partit	UCD - PSOE
Premis (1979)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1972)  Creu d'Honor de Sant Ramon de Penyafort (1971)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil  Orde d'Isabel la Catòlica  Gran Creu de l'Orde El Sol del Perú  Orde del Bany
Diputat al Congrés dels Diputats 10 juliol 1986 – 2 setembre 1989 Legislatura: tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986 Diputat al Congrés dels Diputats 5 novembre 1982 – 3 gener 1983 – Luis Carlos Croissier Batista → Legislatura: segona legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982 Diputat al Congrés dels Diputats 13 març 1979 – 31 agost 1982 Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Saragossa Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979 Diputat al Congrés dels Diputats 29 juny 1977 – 2 gener 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977

Francisco Fernández Ordóñez (Madrid, Espanya 1930 - íd. 7 d'agost de 1992) fou un polític i advocat espanyol, un dels principals actors en la transició política d'Espanya i de la consolidació dels valors democràtics.

Biografia

Va néixer el 1930 a la ciutat de Madrid. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid, i posteriorment amplià els seus estudis a la Universitat Harvard (Estats Units d'Amèrica). Va obtenir per oposició les places de Fiscal i d'Inspector d'Hisenda.

Va morir el 7 d'agost de 1992 a la seva residència de Madrid a conseqüència d'un càncer.

Activitat política

Fou successivament President de la delegació espanyola davant l'OCDE, Secretari General Tècnic del Ministeri d'Hisenda, President de l'Institut Nacional d'Indústria (INI), càrrec del qual va dimitir per raons polítiques, i membre de la "Comissió dels Nou", que va representar a l'oposició democràtica espanyola.

Membre de la Unió de Centre Democràtic, en les eleccions generals de 1977 fou escollit diputat al Congrés per la circumscripció de Madrid, escó que repetí en les eleccions de 1979 per la província de Saragossa.

En el primer govern presidit per Adolfo Suárez fou nomenat Ministre d'Hisenda. En el desenvolupament d'aquest càrrec va impulsar la reforma fiscal de 1977, que va constituir un èxit en la seva vida política, ja que va suposar la modernització de la tributació espanyola conformement al model dominant en la resta del món occidental i li va servir per a guanyar-se la confiança d'Adolfo Suárez, que el va nomenar Ministre de Justícia quan va remodelar el seu segon govern al setembre de 1980. A pesar de la dimissió de Suárez i la seva substitució per Leopoldo Calvo-Sotelo, Fernández Ordóñez va continuar sent Ministre de Justícia i des d'aquest càrrec va impulsar la Llei del divorci i la reforma del dret de família.

En veure la fi del seu propi partit passà al Grup Mixt i fundà el Partit d'Acció Democràtica (PAD), formació que va acabar integrant-se dins el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) aconseguint una nova acta de diputat, de manera que, quan aquest partit va guanyar les eleccions generals de 1982, Francisco Fernández Ordóñez va continuar la seva activitat política presidint el Banc Exterior, cessant del seu escó el gener de 1983 i ocupant aquest càrrec fins al juny de 1985. El 5 de juliol d'aquell any fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors.

Des del Ministeri va poder ser protagonista de la desbordant obertura internacional que va protagonitzar Espanya a la dècada del 1980 sota la presidència de Felipe González. Com cap de la cancelleria espanyola li va tocar iniciar les noves relacions bilaterals amb els Estats Units d'Amèrica, no exemptes de tensió, a l'haver de negociar la reducció de la presència de les bases nord-americanes a Espanya. Així mateix va iniciar l'establiment de relacions diplomàtiques amb Israel i l'entrada a la Unió Europea Occidental (UEO), i en el primer semestre de 1989 es va encarregar de conduir amb èxit la presidència espanyola del Consell de Ministres de la Comunitat Econòmica Europea i va dirigir la integració d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Fou un dels principals impulsors del "nou descobriment" de Llatinoamèrica per part de la CEE, i precisament durant aquells anys Espanya va donar suport activament la celebració de la Cimera de Caps d'Estats i de Govern Iberoamericans. Un dels principals èxits de la seva carrera fou la celebració a Madrid de la Conferència Internacional de Pau entre àrabs i israelians l'any 1991.

Referències

Enllaços externs

• (castellà) Fundació Francisco Fernández Ordóñez Arxivat 2007-10-24 a Wayback Machine.
• (castellà) Informació de Francisco Fernández Ordóñez al Congrés dels Diputats

Càrrecs públics
Precedit per: Eduardo Carriles	Ministre d'Hisenda 1977 – 1979	Succeït per: Jaime García Añoveros
Precedit per: Iñigo Cavero Lataillade	Ministre de Justícia 1980 – 1981	Succeït per: Pío Cabanillas Gallas
Precedit per: Fernando Morán López	Ministre d'Afers Exteriors 1985 – 1992	Succeït per: Javier Solana Madariaga