Narcís Serra i Serra

Narcís Serra i Serra

Biografia
Naixement	30 maig 1943 (80 anys) Barcelona
Vicepresident del Govern d'Espanya
12 de març de 1991 – 2 de juliol de 1995
← Alfonso Guerra González Francisco Álvarez-Cascos →
Diputat al Congrés dels Diputats
9 de juliol de 1986 – 2 d'abril de 2004
Ministre de Defensa
2 de desembre de 1982 – 12 de març de 1991
← Alberto Oliart Saussol Julián García Vargas →
114è Alcalde de Barcelona
19 d'abril de 1979 – 2 de desembre de 1982
← Manuel Font i Altaba Pasqual Maragall i Mira →
Conseller de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya
1977 – 1979
Lluís Armet →
Primer secretari del PSC
3 de juny de 1996 – 18 de juny de 2000
← Raimon Obiols José Montilla →
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Madrid Barcelona
Ocupació	polític, economista
Ocupador	Universitat Autònoma de Barcelona
Partit	PSC
Premis (20 febrer 2014)  comanador de l'Orde de l'Estrella d'Itàlia (2006)  Creu de Sant Jordi (1999)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc (1996)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (22 setembre 1984)  Gran Creu de l'Orde de l'Infant Dom Enrique
Diputat al Congrés dels Diputats 29 març 2000 – 2 abril 2004 Legislatura: setena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 2000 3r Primer secretari del PSC 3 juny 1996 – 18 juny 2000 ← Raimon Obiols i Germà – José Montilla i Aguilera → Diputat al Congrés dels Diputats 21 març 1996 – 5 abril 2000 Legislatura: sisena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1996 Diputat al Congrés dels Diputats 22 juny 1993 – 27 març 1996 Legislatura: cinquena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1993 Diputat al Congrés dels Diputats 17 novembre 1989 – 13 abril 1993 Legislatura: quarta legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1989 Diputat al Congrés dels Diputats 9 juliol 1986 – 2 setembre 1989 Legislatura: tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986 4t Ministre de Defensa 2 desembre 1982 – 12 març 1991 ← Alberto Oliart Saussol – Julián García Vargas → 113è Batlle de Barcelona 19 abril 1979 – 2 desembre 1982 ← Narcís Serra i Serra – Joan Clos i Matheu → 1r Conseller de Política Territorial i Obres Públiques 5 desembre 1977 – 22 març 1979 – Lluís Armet i Coma → Regidor de l'Ajuntament de Barcelona

Narcís Serra i Serra (Barcelona, 30 de maig de 1943) és un polític i economista català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya. Fou alcalde de Barcelona, Ministre de Defensa i Vicepresident del Govern espanyol. Ha estat president de Caixa Catalunya.

Biografia

Va néixer el 30 de maig de 1943 a la ciutat de Barcelona, fill de Josep Serra Forn, de la Bisbal d'Empordà, i Pilar Serra Güell, de Vilassar de Dalt. La seva tia Dolors estava casada amb Narcís de Carreras i Guiteras, que li era padrí, estret col·laborador de Cambó, president de la Caixa de Pensions i del FC Barcelona i pare del jurista Francesc de Carreras. Una altra tia, Assumpció, estava casada amb Salvador Millet i Bel, que també va ser president de la Caixa.^[1][2]

Va estudiar a l'Escola Pia de Balmes. Va ser membre de l'escoltisme^[3] a l'A.E. Sant Josep de Calassanç, de la mateixa escola i va col·laborar amb els equips pedagògics de la DDE.^[4][5] En la seva etapa universitària prendrà contacte amb el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. Serà militant del Front Obrer de Catalunya^[6] des de l'any 1962. Va estudiar la llicenciatura en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona (1960-1965), va fer una estada a Londres com " Research Fellow" a la "London School of Economics and Political Science" (1970-1972). Va obtenir el doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1974. Posteriorment serà director de la secció d'estadística de la Cambra de Comerç de Barcelona l'any 1975.

Al costat de Miquel Roca i Junyent va crear un gabinet d'estudis al qual Pere Duran i Farell va encarregar el Pla de la Ribera, origen del projecte de remodelació d'aquest barri a la dècada del 1990.

Està casat amb Conxa Villalba Ibáñez.^[7]

Activitat política

L'any 1974 entrarà a Convergència Socialista de Catalunya (CSC), després al PSC (Congrés) i participarà en el procés de creació del Partit dels Socialistes de Catalunya. Després d'una etapa com a professor de Teoria Econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-77) en la que participà en les lluites del Professorat No Numerari,^[8] ocupà la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya provisional (1977-79) del president Josep Tarradellas.^[7] Aquest darrer any fou elegit alcalde de Barcelona amb els vots dels components del "Pacte del progrés", una coalició formada pel PSC, PSUC, CiU i ERC. Càrrec que deixà l'any 1982 en ser nomenat ministre espanyol de Defensa. Fou substituït per Pasqual Maragall.

Entre els anys 1982 i 1991 fou ministre de Defensa del govern presidit per Felipe González, i promogué la racionalització i la modernització de les forces armades, després de l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Així mateix va modificar la política del seu partit en relació amb l'entrada d'Espanya a l'OTAN, postura a la qual el PSOE s'hi havia mostrat contrari durant el govern de Leopoldo Calvo-Sotelo. Escollit diputat al Congrés per la província de Barcelona en les eleccions generals de 1986, el seu govern organitzà el 12 de març d'aquell any un referèndum mitjançant el qual s'aprovà la permanència d'Espanya a l'OTAN. Repetiria com a diputat del PSOE en les legislatures de 1989, 1993, 1996 i de l'any 2000.^[7]

El 1991 abandonà el Ministeri de Defensa per esdevenir Vicepresident del Govern espanyol després de la dimissió d'Alfonso Guerra, càrrec que ocupà fins al 1995, quan esclatà l'escàndol sobre l'espionatge del CESID a polítics, empresaris, periodistes, així com a Joan Carles I i amics seus.^[2]

L'any 1996 substituí a Raimon Obiols com a Primer Secretari del PSC, càrrec que ocupà fins a l'any 2000, donant el relleu a José Montilla. Anteriorment també va ser membre de la Comissió Executiva del PSOE.

Va ser diputat al Congrés per la circumscripció de Barcelona entre 1986 i 2004.

Caixa Catalunya

El març de 2005 fou nomenat president de Caixa Catalunya en representació de la Diputació de Barcelona^[9][10] i abandonà el càrrec el novembre del 2010 quan l'entitat finalitzà el procés de fusió amb Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa. D'aquesta fusió sorgí CatalunyaCaixa.^[11] A causa de l'acumulació d'actius tòxics provinents del sector immobiliari durant la seva presidència l'entitat va haver d'exigir la intervenció pel Banc d'Espanya, que va passar a controlar-la en un 90%. El setembre de 2013 Serra va ser denunciat pels fiscals anticorrupció de Barcelona, qui va demanar la imputació de l'expresident de Caixa Catalunya Narcís Serra i de l'ex director general Adolf Todó.^[12]

El març de 2017 la Fiscalia Anticorrupció va presentar una denúncia en contra seva i d'altres ex-directius de la Caixa, acusant-los d'haver creat un forat milionari amb diverses operacions immobiliàries, presumptament plenes d'irregularitats, realitzades a Espanya, Portugal i Polònia mitjançant la seva filial Procam.^[13]

El 12 de febrer de 2019, Narcís Serra i els altres 40 encausats pel "cas Catalunya Caixa" varen ser absolts de tots els delictes que eren acusats. Els principals càrrecs eren administració deslleial i apropiació indeguda, fent-se èmfasi en els sobresous acordats i percebuts l'any 2010. Entre els anys 2010 i 2012 l'estat va injectar un total de 12.052 milions d'euros per la mala situació financera que passava l'entitat.^[15][16]

Altres càrrecs

Després d'abandonar la primera línia política, Serra fou president de la Fundació CIDOB entre el 2000 i el 2012 i de la qual encara (2016) és membre del patronat.

L'any 2004 va impulsar la creació de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI),^[17] i n'ha exercit la presidència des de la seva creació, compaginant-la amb la labor docent.

Fou president del Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya. entre el 2004 i el 2011.^[18][19] des d'on impulsà la renovació del Museu i la incorporació de nous patrons institucionals.

És vicepresident de Telefónica Chile^[20] i Conseller de Telecomunicaciones de Sao Paulo S/A – TELESP.

Obres seleccionades

• Alicia Bárcena i Narcís Serra, eds. Educación, desarrollo y ciudadanía en América Latina, Barcelona i Santiago de Xile: Fundació CIDOB – CEPAL, 2011.
• Alicia Bárcena i Narcís Serra, eds. Clases medias y desarrollo en América Latina,Barcelona i Santiago de Xile: Fundació CIDOB – CEPAL, 2010.
• Narcís Serra.The Military Transition. Democratic Reform of the Armed Forces,Cambridge: Cambridge University Press, 2010. (traduït al turc per Iletisim, 2011).
• Narcís Serra i Jordi Vaquer, eds. Democracia en América Latina: La sombra de la desigualdad, Barcelona: CIDOB Edicions, Documentos CIDOB, Serie América Latina, n. 31, 2009.
• Alicia Bárcena i Narcís Serra, eds. Reformas de cohesión social en América Latina. Panorama antes de la crisis, Barcelona i Santiago de Xile: Fundació CIDOB – CEPAL,2009.
• Narcís Serra. La transición militar. Reflexiones en torno a la reforma democrática de las fuerzas armadas, Barcelona: Random House Mondadori, Debate, 2008.
• Narcís Serra i Joseph E. Stiglitz, eds. The Washington Consensus Reconsidered. Towards a New Global Governance, Oxford: Oxford University Press, 2008.
• José Luis Machinea i Narcís Serra, eds. Hacia un nuevo pacto social. Políticas económicas para un desarrollo integral en América Latina, Barcelona i Santiago de Xile: Fundació CIDOB – CEPAL, 2008.
• José Luis Machinea i Narcís Serra, eds. Visiones sobre el Desarrollo en América Latina. Barcelona i Santiago de Xile: Fundació CIDOB – CEPAL, 2007.
• Manuel Castells i Narcís Serra, eds., Europa en construcción. Integración, identidades y seguridad,Barcelona: Fundació CIDOB, 2004.
• Manuel Castells i Narcís Serra, eds.Guerra y paz en el siglo XXI. Una perspectiva europea. Barcelona: Kriterios Tusquets Editores, 2003.

Premis i reconeixements

• El 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
• L'any 1986 el Col·legi d'Economistes de Catalunya el va distingir com a col·legiat de mèrit.
• És Honorary Fellow de la London School of Economics and Political Science.

Orde Olímpic d'or

Referències

Enllaços externs

• Informació de Narcís Serra a "El Mundo" (castellà)

Càrrecs públics
Precedit per: Govern Provisional Martí Barrera i Maresma	Conseller de Política Territorial i Obres Públiques 1977 – 1979	Succeït per: Lluís Armet i Coma
Precedit per: Manuel Font i Altaba	Alcalde de Barcelona 1979 – 1982	Succeït per: Pasqual Maragall i Mira
Precedit per: Alberto Oliart Saussol	Ministre de Defensa 1982 – 1991	Succeït per: Julián García Vargas
Precedit per: Alfonso Guerra	Vicepresident del Govern 1991 – 1995	Succeït per: Francisco Álvarez-Cascos
Precedit per: Raimon Obiols i Germà	Primer Secretari del PSC 1996 – 2000	Succeït per: José Montilla Aguilera
Precedit per: ???	President del CIDOB 2000 – 2012	Succeït per: Carles Gasòliba i Böhm