Enric de Duran i de Duran
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1840  Barcelona |
| Mort | 1r juny 1894 (53/54 anys) Barcelona |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| Batlle de Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
Enric de Duran i de Duran (Barcelona, 1840 - ibídem, 1 de juny 1894)[1] fou un aristòcrata i polític barceloní, alcalde de Barcelona durant la restauració borbònica.
Fill de Rafael Maria de Duran i de Ponsich (1801-1876) i de Josepa de Duran i de Valcarce, pertanyia a una família de comerciants barcelonins ennoblits. El 1859 es va casar amb Mercè de Brichfeus i de Prat.[2]
Com a representant de l'Agrupació de la Noblesa barcelonina va signar del manifest de la Liga de Orden Social. Fou escollit regidor a l'ajuntament de Barcelona en 1875 i 1877 pel Partit Conservador, partit amb el qual assolí el càrrec d'alcalde de Barcelona de juny de 1879 a març de 1881.
Referències
- Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 153. ISBN 978-84-9850-461-3.
| Precedit per: Albert Faura i Aranyó | Alcalde de Barcelona 1879-1881 | Succeït per: Francesc de Paula Rius i Taulet |
