Josep Maria de Porcioles i Colomer
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 juliol 1904 Amer (Selva) |
| Mort | 3 setembre 1993 (89 anys) Vilassar de Dalt (Maresme) |
| Causa de mort | Causes naturals (Aturada cardiorespiratòria ) |
 Procurador a Corts | |
| 11 novembre 1971 – 16 juliol 1973 – Enric Masó i Vázquez → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 6 novembre 1967 – 15 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 28 maig 1957 – 14 abril 1958 ← Antoni Maria Simarro i Puig Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes | |
 108è Batlle de Barcelona | |
| 19 març 1957 – 17 maig 1973 ← Antoni Maria Simarro i Puig – Enric Masó i Vázquez → | |
 President de la Diputació de Lleida | |
| 1940 – 1943 ← Conrado Cortada Barri – Adolfo Serra Castells → | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, jurista, notari |
| Membre de | |
Premis
| |
Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 [1] - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) fou un jurista, notari i polític català. Fou l'alcalde de Barcelona que més temps ocupà aquest càrrec, durant el règim franquista.
Biografia
Fill de Joan de Porcioles i Gispert,[2] de Crespià, i Narcisa Colomer Gou [3] de Torroella de Montgrí.[4] Es doctorà en Dret a Barcelona. En la seva joventut fou simpatitzant de la Lliga Catalana. El juliol del 1936 abandonà Espanya i no retornà fins després de la Guerra. Durant el règim franquista fou director general de registres i del notariat i després president de la Diputació de Lleida. Fou jutge d'apel·lacions d'Andorra. El 1957 fou designat alcalde de Barcelona, càrrec que no abandonaria fins al 1973. Va aconseguir una carta municipal (1960) i demanà inversions estatals per tal d'evitar l'escanyament i el col·lapse del sistema urbà. Hom el va fer responsable de la desaparició de la Casa Trinxet de Barcelona, el 1965, "en plena època d'especulació urbanística",[5] a mans de la constructora Núñez i Navarro, però aquesta ho nega.[6]
L'Administració municipal de Porcioles fou en general poc coherent des d'un punt de vista pressupostari i polític. El seu mandant es caracteritzà per un desenvolupament urbà descontrolat i per una notable projecció de la ciutat com a seu de fires i congressos, però també per una escassa sensibilitat cap als problemes reals dels barcelonins.[7] L'increment de les protestes ciutadanes i dels moviments veïnals als barris, especialment actius a partir de 1968, n'aconsellaren la destitució, el 1973.
L'any 1970 va proposar la realització d'una Exposició Universal a Barcelona el 1982, que no prosperà, per impulsar els projectes viaris com les rondes de Barcelona i els túnels del Tibidabo, que majoritàriament es reprendrien per als Jocs Olímpics de 1992.[8]
El 1983, durant l'alcaldia de Pasqual Maragall, li fou concedida la medalla d'or de la ciutat de Barcelona. Entre els seus èxits, el mateix Porcioles s'ufanejava de la influència que havia tingut en aconseguir que s'aprovés la Compilació del dret civil especial de Catalunya el 1960.
L'any 1984, durant la festa major d'Amer i amb motiu del seu 80è aniversari, se li feu un acte d'homenatge on se'l declarà fill predilecte del poble i es penjà una placa commemorativa a la casa on va néixer el 1904.[9]
Durant el seu funeral oficiat a Barcelona fou homenatjat, entre altres autoritats, pel llavors alcalde de Barcelona Pasqual Maragall com una figura catalanista, cosa que comportà diverses crítiques.[10][11]
Llegat
Fons personal
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Josep Maria de Porcioles al llarg de la seva trajectòria. Destaca, especialment, la produïda en funció de la seva activitat professional com a jurista, relacionada amb la notaria de Balaguer, amb la Direcció General de Registres i Notariat, amb l'exercici com a jutge d'apel·lació d'Andorra i amb la notaria de Barcelona (inclou correspondència, estudis jurídics, discursos, etc.). Destaca també la documentació derivada de la seva activitat política, social i acadèmica relacionada amb la Diputació Provincial de Lleida, l'Institut d'Estudis Ilerdencs, l'Ajuntament de Barcelona, l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (la correspondència, les memòries, els dossiers temàtics, els reculls de premsa, els discursos, etc. són les tipologies documentals més interessants d'aquest apartat). Cal assenyalar l'interès de la correspondència rebuda procedent de nombroses entitats socials i culturals així com la procedent de destacades personalitats de l'àmbit polític i cultural del moment. I finalment, l'obra creativa, la documentació personal i familiar, els escrits sobre el productor del fons, i la biblioteca i hemeroteca que conserva el fons constituïda per una col·lecció de monografies sobre Barcelona, a més de diverses obres de caràcter jurídic.[12]
Abecedari Porcioles
El 28 de setembre de 2004 TV3 va emetre el documental Abecedari Porcioles, sobre l'exalcalde franquista de Barcelona, obra dels periodistes Dolors Genovès[13] i Ramon Millà.[14] El documental inclou les diverses reflexions que s'han fet durant tres dècades i, alhora, planteja una mirada més distant sobre la figura i l'obra de l'alcalde.[15]
Referències
- ↑ «[https://arxiu.arxiuadg.org/visor2.php?id=1117#previous-page Llibre de Batejos Parròquia de Santa Maria d'Amer 1899-1918 Pàgina 131]».
- ↑ «"España, registros parroquiales y diocesanos, 1307-1985," database with images, FamilySearch (https://familysearch.org/ark:/61903/3:1:S3HT-63V1-JS?cc=1784529&wc=9PLR-L23%3A141480501%2C149487001%2C146521302%2C149556401 : 8 July 2014), Gerona > Crespiá > Santa Eulalia > Bautismos 1832-1892 > image 249 of 381; paróquias Católicas, Spain (Catholic Church parishes, Spain).».
- ↑ «"España, registros parroquiales y diocesanos, 1307-1985," database with images, FamilySearch (https://familysearch.org/ark:/61903/3:1:S3HY-XXD7-5LM?cc=1784529&wc=9PRL-ZNP%3A141480501%2C165017601%2C146873302%2C142334501 : 23 December 2021), Gerona > Torroella de Montgrí > San Ginés > Bautismos 1871-1878 > image 122 of 263; paróquias Católicas, Spain (Catholic Church parishes, Spain).».
- ↑ Joan Anton Abellan «Joan de Porcioles Gispert, notari i poeta crespianenc». Els Colors del Pla de l'Estany, setembre 2017, pàg. 32.
- ↑ «La casa Trinxet, derribada». La Vanguardia, 18-03-2012. [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ «Núñez i Navarro aclara que no derribó la casa Trinxet». La Vanguardia, 20-03-2012. [Consulta: 8 maig 2016].
- ↑ Alibés, Josep M. ... [et al.]. La Barcelona de Porcioles. 2a ed. Barcelona: Laia, 1975. ISBN 8472228657.
- ↑ Mateu Vico, Neus «La Barcelona d'en Porcioles. La idea de la ciutat de l'alcade Josep Maria Porcioles.». RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya), 2011-10.
- ↑ «Porcioles, ex-alcalde de Barcelona, ja és fill predilecte del seu poble nadiu». El Punt, 1704, 17-08-1984, pàg. 9 [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ Vázquez Montalbán, Manuel. «La limpieza étnica de los señoritos». El País, 14-09-1993. [Consulta: 20 abril 2009].
- ↑ Trallero, Manuel. «San Porcioles». La Vanguardia, 11-10-2004. [Consulta: 20 abril 2009].
- ↑ «Porcioles». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].
- ↑ Busquets, Gemma. ««P» de Porcioles». Vilaweb, 29-09-2004. [Consulta: 14 maig 2016].
- ↑ «Abecedari Porcioles, tv3.cat». Arxivat de l'original el 2009-05-16. [Consulta: 25 desembre 2011].
- ↑ Abecedari Porcioles, Llibres.cat, Vernal Media / Enciclopèdia Catalana
Enllaços externs
- Fons Josep Maria de Porcioles a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
- Porcioles, per Josep Pla (un "Homenot")
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Antoni Maria Simarro i Puig | Alcalde de Barcelona 1957–- 1973 | Succeït per: Enric Massó i Vázquez |
| Precedit per: Conrado Cortada Barri | President de la Diputació de Lleida 1940–- 1943 | Succeït per: Adolfo Serra Castells |
