VilaWeb

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

La redacció d'aquest article no és pròpia d'una enciclopèdia. Els errors més freqüents són l'ús de la primera persona verbal o una redacció poc seriosa, informal o subjectiva en lloc de descriptiva. Vegeu Viquipèdia:Punt de vista neutral i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

VilaWeb

URL	http://www.vilaweb.cat
Tipus	diari en línia
Llengua	català
Llicència	Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada
Propietari	Partal Maresma i Associats, S.L.
Creador	Vicent Partal i Montesinos i Assumpció Maresma i Matas
Director	Vicent Partal i Montesinos
Llançament	15 maig 1995
Seu	Barcelona
Estat	Espanya
Premis	(2022)  Premi Martí Gasull i Roig (2020)  Premi Canigó (2010)  Premi Pompeu Fabra de comunicació i noves tecnologies (2010)  premi Òmnium de Comunicació (2004)  Premi Nacional de Periodisme (2002)  Premi d'Honor Lluís Carulla (2000)  Premi Ciutat de Barcelona (2000)  Premi Nacional de Mitjans d'arrel digital

VilaWeb és el portal informatiu més antic dels Països Catalans, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal. És considerat un portal progressista, innovador i de defensa del marc dels Països Catalans.^[1]

Història

Inici

El 15 de maig del 1995 començava a funcionar de manera oficial La Infopista.^[2][3] Des de dues setmanes abans els ordinadors londinencs de Demon allotjaven en període de proves aquell primer experiment de cercador i directori de recursos català, impulsat per Vicent Partal, Assumpció Maresma i Joan Subirats, tot i les complicacions tècniques. La Infopista va ser un dels primers directoris locals del món, i el primer en català. Com a precedent tenia una pàgina de la primera versió a Internet de la revista El Temps, que ja havia estat elaborada per Vicent Partal i que es coneixia amb el nom de The Catalan Highway. En aquella pàgina, creada en juliol del 1994, hi havia recercats les no més de vint webs existents al nostre país (la primera havia estat la de la Universitat Jaume I de Castelló, creada l'estiu del 1994). El Temps tornaria a internet, després de llargues peripècies, l'abril del 1998.^[3]

Partal, Maresma & Associats

La Infopista, en canvi, ja va nàixer amb uns 120 recursos, de la mà de la nova empresa Partal, Maresma & Associats.^[3] Eren recursos molt primigenis. Entre ells hi havia algunes de les webs més veteranes, però amb adreces molt antigues. Per exemple, hi havia Edicions 62 amb una adreça o La Caixa, amb una adreça només numèrica. Pangea agrupava un gruix notable de webs (Pallassos Sense Fronteres, Greenpeace, la Universitat per la Pau de Sant Cugat…). I les primeres webs informatives corresponien a l'Avui (amb una adreça avui.scsinet.upc.es), La Vanguardia (vangu.ese.es) i El Periódico, únic recurs que ja tenia l'adreça actual, tot i que el servidor el tenia instal·lat a Servicom. Aquesta empresa era una de les poques estrictament internautes a existir. Al costat seu, com a servidors només constaven la veterana Abaforum i dues empreses que es deien SI i Sert el. Les universitats hi tenien un paper clau, sobretot la Jaume I de Castelló, la Politècnica de Catalunya i la de les Illes Balears. No sols hi aportaven els continguts propis, sinó que obrien els seus servidors a tota classe d'experiències com els fantàstics "Contes per a Extraterrestres", editats per la colla castellonenca dels Bellver. Aquest butlletí continua sent una referència, malgrat els anys passats.^{[cal citació]}

Tots aquests recursos i alguns més es van agrupar aquell 14 de juny a La Infopista, sota un manifest programàtic que afirmava que «ha arribat l'hora d'alçar barris dins de la xarxa».^{[cal citació]}

El manifest afirmava que Internet, «que va començar com l'exemple més preclar del vilatge mundial, avui ja és una megalòpolis, una enorme conurbació. I, per això, com passa també al món real, els seus habitants comencen a reconèixer-se més als seus barris que a la seua globalitat [...] No és lluny el dia que algú podrà navegar per Internet cercant els recursos que més li interessen i sense abandonar el seu idioma local [...]».^{[cal citació]}

L'altra bandera de la casa, complementària d'aquestes paraules, era un dibuix de Joan Subirats que representava tot d'ordinadors corrent amunt i avall en direcció a Perpinyà, València, Barcelona i Mallorca. Més endavant, aquell dibuix adquirira una connotació emotiva molt especial arran de la mort de Subi, el moment més difícil i dolorós de l'existència de VilaWeb. Ell va dissenyar l'actual anagrama amb el tipus BubbaLove, que tants maldecaps dona als successors i que tan encertadament ha esdevingut una marca tipogràfica absolutament recognoscible en qualsevol circumstància.^{[cal citació]}

La Plaça Internet

La Infopista va créixer de manera molt ràpida. Tant, que abans d'un any ja havia alterat completament el seu propòsit. Iniciatives com La Plaça Internet, per al seguiment de les eleccions del 1994, o la primera edició de les 24 Hores a Internet, van obrir de manera clara les portes del directori cap al periodisme de nou format que a la xarxa començava a prendre forma. També la creació del programa de Catalunya Ràdio L'internauta, de la mà de Jordi Vendrell i amb la presència setmanal de Vicent Partal, va servir per consolidar un espai internàutic de llengua catalana on La Infopista ja començava a ser referència. Vendrell va començar un programa que era el pioner de tots els que després s'emetran sobre la xarxa a la ràdio. I el seu peculiar estil, càlid i pretesament càndid, va engrescar molta gent a fer el salt cap a aquella tecnologia que li explicaven les ones hertzianes. Segurament, Jordi Vendrell ha estat un dels més importants divulgadors d'Internet al nostre país.^{[cal citació]}

Era l'època en què els mòdems eren de 14.400 bits per segon i una connexió et costava de mitjana 1.500 pessetes per tres hores de connexió, o 4.500 per una connexió il·limitada en el temps al servidor. El nombre de webs registrades a La Infopista havia passat de 120 el juny del 1995 a 400 el gener del 1996. I en un salt espectacular es van enfilar fins a les 1.500 aquell mateix mes de juny.^[3]

VilaWeb

Amb tot això, un mes abans, el maig del 1996, La Infopista havia desaparegut per donar pas a VilaWeb.^[3] Telefónica havia posat en marxa aquell gener Infovía, un nom que generava confusions poc interessants. I, a més, la doctrina de la comunitat virtual prenia forma. Es va cercar crear una imatge més propera i amable, més de població virtual acudint al prefix Vila, seguit de l'inevitable Web. El canvi va anar acompanyat de la instal·lació del servidor a Barcelona, amb ID-Grup i de la compra d'una màquina Sun. Aleshores ja hi havia dies en què es tocava amb els dits la possibilitat que es connectaren 1.000 persones.^{[cal citació]}

VilaWeb en aquella època incorporava ja de manera estable seccions informatives com els xats (el primer dels xats d'actualitat, de fet, es faria aquell 11 de setembre tenint de convidat l'Àngel Colom, aleshores secretari general d'ERC), els fòrums,^[3] un projecte massa incipient de mercat i la biblioteca. Però, sobretot, aquella estructura permetia ja l'aparició d'una portada que destacava en una columna les webs més interessants del dia i, a l'altra, es feia ressò de tot el que passava a VilaWeb.^{[cal citació]}

Fruit de totes aquestes innovacions va ser la consolidació d'un discurs propi sobre el model periodístic a aplicar a VilaWeb i que es considera que va retornar el discurs periodístic construït entorn l'imaginari territorial i lingüístic dels Països Catalans.^[4] Aquest discurs, aquests conceptes, es van anar estenent i han estat sovint referència en congressos i debats. Al III Congrés dels Periodistes Catalans la intervenció de Vicent Partal, Luis Ángel Fernández-Hermana, Lluís Reales i Antoni Esteve va ser saludada per La Vanguardia amb un «Los apóstoles de Internet toman el congreso de periodistas». En l'àmbit internacional, l'experiència de VilaWeb ha estat examinada amb atenció en una dotzena de congressos a Europa i Amèrica, entre els quals el Congrés de la Federació Mundial de Periodistes, fet a Recife el 1998 i on VilaWeb era un dels quatre mitjans de tot el món convidats a exposar la seva experiència.^[5]

Creació d'edicions locals

Després d'un llarg any de definició, doncs, i seguint amb una certa tradició, el juny del 1997 hi va tornar a haver canvis. Es va refer la maquetació de la portada i, sobretot, es van introduir les edicions locals.^[3] Aquestes edicions van ser creades a petició de persones i grups de diverses poblacions que volien reproduir el fenomen VilaWeb a escala local. Especialment, va ser l'impuls donat per Montcada i Reixac i per Cornellà el que afermaria el projecte. Finalment, Cornellà va quedar-ne fora a causa del caràcter institucional dels seus promotors, i tretze poblacions (Sabadell, Sa Pobla, Arenys de Mar, Figueres, Nova York, Girona, Granollers, Terrassa, el Vendrell, Vilafranca i Calafell) es van sumar a Montcada i Reixac en la primera tongada d'edicions locals. Al setembre es va obrir Andorra, a l'octubre Alacant i, al febrer 1998, Perpinyà -ara: VilaWeb Catalunya Nord-. El 31 d'octubre arrencava Palma ja amb 32 edicions consolidades, entre les quals tres als Estats Units. L'arribada de les edicions de Mequinensa i l'Alguer completaria el desplegament pel mapa lingüístic, que ara ja abasta amb normalitat i pluralitat tot el territori, amb més de 90 edicions locals.^{[cal citació]}

L'octubre del 1998 VilaWeb va fer un pas endavant. Al maig es va posar en marxa un procés de canvis que assumien el gran creixement del diari i la seva consolidació (reflectida en les dades estadístiques de l'OJD i l'EGM). VilaWeb ara és un dels competidors importants al web del nostre país.^{[cal citació]}

VilaWeb fou el primer mitjà digital català en incorporar una plataforma de blogs personals fàcilment gestionable pels mateixos usuaris.^[1] El 2004 oferí als lectors i col·laboradors la possibilitat de crear els seus propis blogs, que aconseguiren cert protagonisme i activitat els anys següents.^[1] Entre altres, destacaren com a bloguers els escriptors Biel Mesquida i Oriol Izquierdo i el crític literari Joan Josep Isern.^[1]

Naixement de VilaWeb TV

VilaWeb TV va començar les seves emissions a principi de l'any 2006 i va ser el primer canal de televisió IP en català, via Internet, creat a Catalunya amb voluntat de seguir l'actualitat i d'oferir una mirada pròpia en la línia que manté el mitjà. La seva posada en marxa oficial, però, es va produir el gener del 2007 de la mà de Vicent Partal i Andreu Barnils.^[6] Posteriorment, s'hi afegiren Roger Cassany i Anna Boluda.^[6] Des de VilaWeb s'afirmà que mentre la TDT representa el model de la televisió «industrial», la televisió IP és la televisió de la «creativitat». VilaWeb TV combinava continguts de producció pròpia vinculats a les apostes editorials, sobretot entrevistes i reportatges, amb vídeos d'actualitat.^[6]

Conflicte amb l'Ajuntament de Barcelona

El dia 29 de març de 2011 VilaWeb havia de ser portat a judici per l'Ajuntament de Barcelona, que els acusava d'injúries^[7] pels esforços informatius que van fer per aclarir què va passar en el cas Vilaró. Cinc dies abans, però, dia 24 de març, amb la mediació del Col·legi de Periodistes de Catalunya, els demandants retiren la querella^[8] i, a canvi, tot i que VilaWeb no rectificarà pel tractament informatiu que va fer del cas, el Consell de la Informació del CPC dictaminarà si hi va haver mala praxi informativa.

Versió en anglès

El 2 de gener de 2014 es va fer pública una nova edició en anglès del portal, que duu el nom de VilaWeb-News from Catalonia. Aquesta edició fou coordinada inicialment per Liz Castro, editora estatunidenca establerta a Barcelona. La intenció de l'edició en anglès no és ser una còpia literal de la catalana, sinó desenvolupar continguts propis pensats per a una audiència global.^[9]

El 2014 pugna amb Nació Digital i el diari Ara per les primeres places dels mitjans de comunicació en català més llegits en línia.^[10]

VilaWeb Paper

El juny de 2017 VilaWeb va posar en marxa, una edició en PDF que arriba cada nit a les deu als subscriptors del diari i que té una edició de cap de setmana els divendres, en obert per a tots els lectors. Aquesta edició presenta els millors temes propis de l'endemà maquetats de manera que es poden llegir com un diari interactiu en aparells com les tauletes o que es poden imprimir en paper amb les impressores domèstiques en format A4.^[11]

Premis

• Premi Nacional de Periodisme 2004 concedit per la Generalitat de Catalunya, fent menció al portal i als seus creadors, Vicent Partal i Assumpció Maresma, pel caràcter fundacional del seu treball en el camp del periodisme digital, que combina rigor, immediatesa, anàlisi i diversitat.^[12]

Referències

Bibliografia

• Gordillo, Saül. Sobirania.cat. Creat, 2014. 
• Partal, Vicent: Periodisme quàntic: fent periodisme a Internet: l'experiència dels primers deu anys de VilaWeb. Universitat Illes Balears, 2007.

Enllaços externs

• VilaWeb - Lloc web oficial