Ramon Sugranyes i de Franch
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 octubre 1911  Capellades (Anoia) |
| Mort | 26 febrer 2011 (99 anys) Capellades (Anoia) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Barcelona Universitat de Milà |
| Es coneix per | Auditor laic del Concili del Vaticà II |
| Activitat | |
| Ocupació | intel·lectual |
| Ocupador | Universitat de Friburg |
| Família | |
| Pare | Domènec Sugrañes i Gras |
Premis
| |
Ramon Sugranyes i de Franch (Capellades, 31 d'octubre de 1911 - 26 de febrer de 2011[1]) fou un dirigent catòlic i professor català, auditor laic del Concili del Vaticà II.[2]
Biografia
Fill de Xaviera de Franch i Capdevila, de Cardona, i de Domènech Sugranyes i Gras, arquitecte reusenc i col·laborador de Gaudí.[2] Va néixer a Capellades, en una de les propietats rurals de la seva família materna.[2] Ramon Sugranyes es llicencià en dret i lletres l'any 1933 a la Universitat de Barcelona,[3] on va coincidir amb Miquel Batllori, Jaume Vicens i Vives, Joan Ramon Masoliver, Ramon Aramon i Serra o Jordi Maragall.
Durant la República va participar en la reforma educativa catalana i en moviments estudiantils catòlics,[3] essent vicepresident de la Federació Catalana d'Estudiants Catòlics. També treballà amb Pompeu Fabra com a secretari entre 1933 i 1934 del Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona.[2][3] Escrivia periòdicament al diari catòlic El Matí i fou professor a l'innovador centre d'educació secundària Institut Escola.[2] En 1935-36 va fer el doctorat en dret canònic al Sacro Cuore de Milà, on va conèixer dom Luigi Sturzo i el pensador Carles Cardó.[2]
Durant la guerra civil espanyola hagué de quedar-se fora del país a causa de la seva militància catòlica. Des de París va participar en els Comitès per a la Pau liderats per Jacques Maritain i Salvador de Madariaga.[3] De Milà es traslladà a Ginebra on va poder continuar estudiant gràcies a l'ajuda de Rafael Patxot.[2]
A partir de 1944 fou professor de llengua i literatura hispàniques a la Universitat Catòlica de Friburg (Suïssa), on va iniciar la seva amistat amb el teòleg Charles Journet i on va poder acabar el seu doctorat en dret i realitzar seus estudis sobre Ramon Llull, el precursor del diàleg interreligiós.[3] En aquesta universitat va ocupar la càtedra de literatures ibèriques durant 30 anys.[2]
Com a dirigent catòlic va ser força actiu, com a president de Pax Romana i de la Conferència de les Organitzacions Catòliques Internacionals. Això li va permetre fer amistat amb personatges com el futur Papa Montini, l'italià Vittorino Veronese o Joaquín Ruiz-Giménez.[3] El 1963 Pau VI el nomenà auditor laic del Concili del Vaticà II. Del 1966 al 1974 ha estat consultor del Consell Pontifici per als laics, i del 1979 al 1998 president de l'Institut Internacional Jacques Maritain.
Va publicar les seves memòries Militant per la justícia (1998), on dialoga amb Hilari Raguer i Suñer i la seva filla Margarida. Va morir a Capellades el 26 de febrer de 2011.[1]
Premis i reconeixements
- 1983: Creu de Sant Jordi
- 1999: Premi d'Honor Lluís Carulla de la Fundació Lluís Carulla.
- 2003: Homenatge de 14 entitats, a la Universitat de Barcelona.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 3cat24.cat, Mor als 100 anys el dirigent catòlic i professor de català Ramon Sugranyes
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 La Vanguardia, 5 de març de 2011, La intelectualidad católica. RAMON SUGRANYES DE FRANCH (1911-2011) Auditor laico del Concilio Vaticano II
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 El Punt, 28/02/2011, Ramon Sugranyes de Franch. Intel·lectual catòlic
- ↑ lafura.cat, La Universitat de Barcelona homenatjarà dilluns el capelladí Ramon Sugranyes de Franch[Enllaç no actiu], novembre de 2003
Enllaços externs
- «Ramon Sugranyes i de Franch». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
