Miquel Coll i Alentorn
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 maig 1904 Barcelona |
| Mort | 15 desembre 1990 (86 anys) Barcelona |
| Sepultura | cementiri de Montjuïc |
 8è President del Parlament de Catalunya | |
| 17 maig 1984 – 4 abril 1988 ← Heribert Barrera i Costa – Joaquim Xicoy i Bassegoda → | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària) Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Conseller Adjunt a la Presidència | |
| 8 maig 1980 – 17 maig 1984 | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària) Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític, professor d'universitat, enginyer industrial |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Partit | Unió Democràtica de Catalunya (1932–) |
| Membre de | Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1961–) Reial Acadèmia Espanyola Societat Catalana d'Estudis Històrics Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Palestra Societat Catalana d'Estudis Jurídics Econòmics i Socials |
Premis
| |
Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 12 de maig de 1904[1] - Barcelona, 15 de desembre de 1990) va ser un polític català d'Unió Democràtica de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1984 fins al 1988. Se'l considera un referent de la democràcia cristiana catalana durant el franquisme.[2]
Biografia
Miquel Coll i Alentorn nasqué a Barcelona, al número 13 del carrer Fontanella, el dia 12 de maig de 1904, fill de Josep Coll i Bofill i de Josepa Alentorn i Borés, ambdós de Barcelona.[1] El 30 d'abril de 1932 es casà amb Glòria d'Alemany a l'església de Sant Sever.[3]
Trajectòria política
L'any 1932 ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, partit del qual arribaria a ser secretari general, membre del comitè de govern (1932-1935 i 1936-1963) i president del consell nacional (1963[4]-1988[5]).
Durant el franquisme va ser membre del Consell d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat provisional.[6]
Amb la restauració de la Generalitat de Catalunya, va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya l'any 1980. Durant la legislatura de 1980 a 1984, fou nomenat Conseller Adjunt a la Presidència de la Generalitat. La següent legislatura (1984-1988), tornà a ser elegit diputat al Parlament, i fou escollit President del Parlament de Catalunya. A la fi d'aquesta legislatura es retirà de la política, tant a nivell institucional com de partit. L'any 2000 fou guardonat, de forma pòstuma, amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.[7]
L'any 1993, Unió Democràtica de Catalunya va crear la seva pròpia fundació d'estudis polítics i socials, a la qual va donar el nom d'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn en homenatge a un dels seus dirigents històrics més insignes.[8]
Trajectòria professional i cívica
Tot i la seva formació com a enginyer industrial, la major part de la seva activitat professional se centrà en l'estudi de la història de Catalunya, amb el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila.
Inicialment però, va ser professor de matemàtiques i director de l'Escola Municipal d'Arts i Oficis d'Olesa de Montserrat.
La seva activitat va estar estretament lligada a l'Institut d'Estudis Catalans, del qual fou elegit membre, de la Secció Històrico-Arqueològica, el 1961. Fou cofundador de dues de les societats filials de l'IEC: la Societat Catalana d'Estudis Històrics i la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials. També va ser President de la Secció Historico-Arqueològica i delegat de l'IEC a la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics (filial de l'IEC).
Alhora, va esdevenir un dels restauradors dels Estudis Universitaris Catalans, del qual va ser professor d'història, activitat que també exercí a l'Escola de Bibliologia i a la Secció de Filologia Catalana de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, fins a l'any 1977.
També formà part d'altres institucions, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual va ser Acadèmic numerari des de 1971; també fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid.
Principals publicacions
- Edició crítica de la Crònica de Desclot (1949-1951)
- Historiografia de Catalunya en el període primitiu (1951-1952)
- La llegenda de Guillem Ramon de Montcada, (1957)
- Cronicó de Sant Cugat, (1962)
- Crònica de Sant Pere de les Puel·les, (1967)
- Cronicó de Skokloster, (1970)
- Guifré el Pelós en la historiografia i en la llegenda, (1990)
Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona
- El rierol. Bosquetana, (Jocs Florals de Barcelona de 1921)[9]
- Aquí tot és goig. La nostra Pàtria és gran, la nostra Pàtria és bella, (Jocs Florals de Barcelona de 1922)[10]
- Oh Amor Diví, (Jocs Florals de Barcelona de 1922)[11]
- Àmfora, (Jocs Florals de Barcelona de 1922)[12]
- Sou tan bella, (Jocs Florals de Barcelona de 1922)[13]
Fons personal
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i aplegada per Miquel Coll i Alentorn. Destaquen les sèries referides a la documentació familiar i personal (documents de la història de la família i autobiogràfics, agendes i documents patrimonials), la professional (documentació de l'Escola de Bibliotecàries, dels Estudis Universitaris Catalans i de la Universitat de Barcelona), l'obra original (treballs sobre historiografia, llegendes, història de la litúrgia i conferències), la documentació política (d'UDC, dels congressos de la Democràcia-Cristiana Europea, del Moviment Europeu, del Consejo Federal Español del Movimiento Europeo i del Parlament de Catalunya), d'entitats i associacions (Acadèmia de Bones Lletres, Real Academia de la Historia, IEC i Òmnium Cultural), la documentació sobre l'autor (reculls de premsa, homenatges i entrevistes), l'arxiu d'imatge i so i les monografies.[14]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1904, número de registre 5073.
- ↑ Cullell i Farràs, 2001, p. 45.
- ↑ Cullell i Farràs, 2001, p. 47.
- ↑ Balado Ruiz-Gallegos, Manuel; Lerma Blasco, Joan; García-Escudero Márquez, Pío. La España de las autonomías: reflexiones 25 años después (en castellà). Bosch, 2005. ISBN 8497901851.
- ↑ «Miquel Coll i Alentorn». Presidents del Parlament. Parlament de Catalunya. Arxivat de l'original el 2013-07-22. [Consulta: 17 octubre 2013].
- ↑ Acció de govern de la Generalitat de Catalunya. Servei Central de Publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1988, p. 316.
- ↑ «Guardonats 1980». Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 1980.
- ↑ Xifra Triadú, Jordi; Ponsa Herrera, Francesc. Guia de think tanks a Catalunya. Editorial UOC, 2010, p.88-89. ISBN 8493714372.
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2011-04-23 a Wayback Machine.. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1921, Doc.98
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2011-04-23 a Wayback Machine.. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1922, Doc.115
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2011-04-23 a Wayback Machine.. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1922, Doc.116
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2011-04-23 a Wayback Machine.. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1922, Doc.117
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2011-04-23 a Wayback Machine.. Fons 6B, Jocs Florals de Barcelona. Sèrie III, Pliques. Any 1922, Doc.118
- ↑ «Miquel Coll». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].
Bibliografia
- Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001.
Enllaços externs
- Biografia del Parlament de Catalunya Arxivat 2013-07-22 a Wayback Machine.
- Fons Miquell Coll i Alentorn a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Heribert Barrera i Costa | President del Parlament de Catalunya 1984 – 1988 | Succeït per: Joaquim Xicoy i Bassegoda |
| Precedit per: càrrec nou | Conseller adjunt a la Presidència 1980-1984 | Succeït per: President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley |
| Precedit per: Ramon d'Alòs-Moner i de Dou | Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla IX 1971-1990 | Succeït per: Mn. Antoni Pladevall i Font |
