Orfeó Lleidatà

Infotaula d'organitzacióOrfeó Lleidatà
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusassociació cultural Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació31 març 1861
Format per
Cor de l'Orfeó Lleidatà Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis

Lloc weborfeolleidata.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: orfeolleidata Twitter (X): orfeolleidata Modifica el valor a Wikidata

Orfeó Lleidatà (en castellá, Orfeón Ilerdense) és va fundar el 31 de març de 1861, quan realitza la societat coral va fer el seu primer concert a Lleida.[1] El 23 de març de 1862, l'alcalde de Lleida, Manuel Fuster i Arnaldo, va fer donació de la senyera a l'Orfeón leridano. El 1895 es fundà al Societat Coral La Violeta que el 1915 es fusionà amb l'Orfeó Lleidatà.[2]

Al 1903 obriren un concurs per dissenyar una senyera que va guanyar Rafael Masó, no obstant, és possible que el projecte no s'arribés a realitzar mai en tant que aquesta informació surt de Catalunya: Revista Literària Quinzenal[3] juntament amb diversos croquis preparatoris i fotografies d'època dels dibuixos presentats a concurs constitueixen les úniques referències materials trobades.[4]

La vida de l'orfeó, però, es va esmorteir intermitentment per culpa de la dictadura de Miguel Primo de Rivera i després la guerra civil espanyola. El 1951 es reorganitzà de la mà de Lluís Virgili i Farrà, que el 1958 va crear una secció infantil. El 1968 organitzà a Tírvia (Pallars Sobirà) unes colònies musicals anomenades Cantarelles d'estiu. El 1994 creà també una Escola de Música, que actualment té 22 professors i 400 alumnes.

El 1981 va rebre Premi d'Honor de l'Obra del Ballet Popular,[1] el 1984 el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I i el 1986 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

El 2014 es va inaugurar «L'Espai Orfeó», una sala-auditori amb capacitat per a 180 persones. És una sala multifuncional que pot servir d'espai escènic, conferències, projeccions, tallers, etc.[5][6]

Referències

  1. 1,0 1,1 «31 de març: Fundaven l'Orfeó Lleidatà». Efemèrides. Catalunya m'agrada, 31-03-2022. [Consulta: 27 maig 2022].
  2. «Segle i mig fomentant el cant i fent país». El Punt Avui, 18-08-2014.
  3. «Actualitats». Catalunya: Revista Literària Quinzenal, VIII, núm. 30, 1903.
  4. Tarrús, Joan; Comadira, Narcís. Rafael Masó arquitecte noucentista. Barcelona: Lunwerg, 1996, p. 439. ISBN 9788477823971. 
  5. «Espai Orfeó». Turisme de Lleida, 2014. [Consulta: 27 maig 2022].
  6. Martínez i Minguell, Gerard «L’Orfeó Lleidatà recupera els seus espais». ARA, 27-10-2021.

Enllaços externs

  • Orfeó Lleidatà - Lloc web oficial
  • «150 Anys Orfeó Lleidatà (1861-2011)» (pdf). Paeria de Lleida, 2011.
  • Vegeu aquesta plantilla
1977: Josep Trueta  · 1978: Ventura Gassol, Institut d'Estudis Catalans  · 1979: Josep M. de Casacuberta, Obra Cultural Balear  · 1980: Andreu Alfaro, Abadia de Montserrat  · 1981: Joan Coromines, Centre Excursionista de Catalunya  · 1982: Joan Triadú, Centre de Lectura de Reus  · 1983: Oriol Martorell, Acció Cultural del País Valencià  · 1984: Miquel Coll, Orfeó Lleidatà  · 1985: Josep Benet, Teatre Lliure  · 1987: Raimon, La Bressola  · 1988: Pilar Malla, Serra d'Or  · 1989: Eliseu Climent, Federació Catalana d'Escoltisme  · 1990: Ramon Folch, Orfeó Català  · 1991: Joan Fuster, Arrels  · 1992: Enric Casassas, Òmnium Cultural  · 1993: Pere Casaldàliga, Universitat Catalana d'Estiu  · 1994: Joan Ainaud, Josep M. Ainaud, Comunitat cistercenca de Santa Maria de Vallbona de les Monges  · 1995: Antoni M. Badia, Dagoll Dagom  · 1996: Josep Laporte, El Temps  · 1997: Francesc Candel, Escola Valenciana  · 1998: Josep Amat, Col·lecció Clàssics del Cristianisme  · 1999: Ramon Sugranyes, Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona  · 2000: Jordi Savall, Festival Internacional de Música de Cantonigròs  · 2001: Universitat de València  · 2002: VilaWeb  · 2003: Josep Maria Àlvarez  · 2004: Antoni Bassas  · 2005: Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya  · 2006: Carme Ruscalleda  · 2007: Federació Llull  · 2008: Joan Font  · 2009: Fundació Joan Maragall Cristianisme i Cultura  · 2010: Fundació puntCat  · 2011: Isona Passola i Vidal  · 2012: Joan Massagué i Solé  · 2013: Paul Preston
  • Vegeu aquesta plantilla
Ferran Arasa · Víctor Manuel Arbeloa · Antoni Maria Badia · Josep Cañas · Manuel Capdevila · Joan Casablancas · Jordi Pere Cerdà · Camilo José Cela · Àngel Cortès · Bartomeu Costa i Amic · Lluís Ferran de Pol · Ramon Folch · Miquel de Garganta · Ricard Giralt · Joaquim Homs · Josep M. Lladó · Mercè Llimona · Josep Manyé · Joan-Antoni Maragall · Salvador Millet · Ambler Hodges · Marçal Olivar · Antoni Puigvert · Carles Sala · Ireneu Segarra · Carles Sentís · Rafael Solanic · Gaston Thorn · Francesc Vallverdú · Francesc Viadiu · Joaquim Vilarrúbia · Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona · Institut Barraquer d'Oftalmologia · Llibreria Ona · Fundació Puigvert · Llibreria Símbol · Cobla els Lluïsos de Taradell · Oficina Olímpica de Barcelona · Orfeó Català de Mèxic · Orfeó Gracienc · Orfeó Lleidatà · Societat Castellonenca de Cultura
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
Registres d'autoritat
Bases d'informació