Josep Cañas i Cañas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 maig 1905  Banyeres del Penedès (Baix Penedès) |
| Mort | 5 gener 2001 (95 anys) el Vendrell (Baix Penedès) |
| Dades personals | |
| Formació professional | Escola d'Arts i Oficis de Vilanova |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor, poeta, dramaturg, sindicalista, pintor, assagista |
| Art | Pintura i escultura |
| Moviment | Contemporani |
Premis
| |
Josep Cañas i Cañas (Banyeres del Penedès, 23 de maig de 1905 - el Vendrell, 5 de gener de 2001)[1] fou un dibuixant i escultor català.
Biografia
El seu aprenentatge fou autodidacte, tot i que va fer alguns cursos a l'Escola d'Arts i Oficis de Vilanova amb Damià Torrents i el seu amic Joaquim Mir. Els seus primers quadres són de temàtica mediterrània i camperola.
Exposà individualment per primer cop a la Sala Parés de Barcelona el 1932. El 1935 va estar a Londres i París amb una beca de la Generalitat. Durant la guerra civil espanyola es va afiliar a la UGT i lluità a la batalla de l'Ebre. Després de la guerra va treballar un temps amb Ignacio Zuloaga i va obtenir alguns premis. Entre el 1947 i el 1955 va marxar a Mèxic, on va fer quadres de tema indigenista.[2] El 1955 li dedicaren una sala a la III Biennal Hispanoamericana, que tingué lloc a Barcelona, on va exposar vint-i-tres escultures de pedra i bronze traslladades des de Mèxic.[3] Durant l'anomenada «Semana del Indio» del Museu d'Art Modern de Madrid, hi exposà la seva obra escultòrica i pictòrica de Mèxic.[2]
Les seves figures, de contorns arrodonits i monumentalitat continguda, es desenvolupen dins volums cúbics i cilíndrics. Té obres seves als museus d'art contemporani de Barcelona, Bilbao i Madrid, i al Museu Antropològic de Mèxic. A més, va oferir un moment per l'Institut de Cultura Hispànica de Califòrnia en memòria de Juníper Serra.[2] Destaca també la sèrie de dibuixos 700 rostres, feta entre els anys 1929 i 1985. El 1942 va obtenir el diploma de primera classe a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona, amb un nu femení,[4] i el 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Obra escultòrica
- Dinamiter (Barcelona, 1936)
- La piràmide (Ciutadella, 1942)
- Al·legoria de la primavera i Al·legoria de l'estiu (Jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, Barcelona, 1945)
- A fra Juníper Serra (Carmel, Monterey, Califòrnia, 1947)
- Als castellers (Vilafranca del Penedès, 1963)
- Font de la Sardana, als Jardins del Retiro, Madrid (1964)
- La sardana (a Montjuïc, Barcelona, 1965)
- Carmen Amaya, als actuals Jardins de Joan Brossa, Montjuïc, Barcelona (1966)
- Quatre de vuit del Vendrell (entre 1965 i 1976)
- Cap de Crist (Sitges, entre 1969 i 1971)
-
Als castellers, a Vilafranca del Penedès (1963) -
Font de la Sardana, als Jardins del Retiro, Madrid (1964) -
Escultura La sardana a Montjuïc, Barcelona (1965) -
Escultura Carmen Amaya als actuals Jardins de Joan Brossa, Montjuïc, Barcelona (1966) -
Cap de Crist, a Sitges (1969-1971)
Obra literària
Poesia
- Montmell. Muntanya del Baix Penedès (1927), poema presentat als Jocs Florals de Barcelona[5]
- Castell de Pilats (1927), poema presentat als Jocs Florals de Barcelona[6]
Teatre
Assaig
- El Vandalismo glorificado (1975)
Referències
- ↑ «Biografia de Josep Cañas». Fundació Josep Cañas. [Consulta: 1r agost 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Carreño, Lluís «L'escultor Josep Cañas i la seva obra». Serra d'Or, 1, octubre 1959, pp. 25 – 27. Arxivat de l'original el 2015-02-21 [Consulta: 7 desembre 2015].
- ↑ «Josep Cañas i Cañas». RE, Fundació Catalunya-Amèrica, 28-10-2001. Arxivat de l'original el 17 de juny 2012. [Consulta: 7 desembre 2015].
- ↑ «Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona, 1942». ABC, 19-07-1942, p. 17.
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1927, document 169
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1927, document 170
Enllaços externs
- Fundació Josep Cañas
- Josep Cañas
