Comunitat cistercenca de Santa Maria de Vallbona de les Monges

S'ha proposat fusionar aquest article a «Santa Maria de Vallbona de les Monges». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2023
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula d'organitzacióComunitat cistercenca de Santa Maria de Vallbona de les Monges
Dades
Tipuscomunitat religiosa Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deMonges Cistercenques Modifica el valor a Wikidata

La Comunitat cistercenca de Santa Maria de Vallbona de les Monges és una comunitat religiosa de la branca femenina més important de l'Orde del Cister, establerta al monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges el 1172 procedents de Tulebras (Navarra) a instigació de Ramon de Vallbona. Aviat van rebre la protecció i el favor de la Corona d'Aragó, que es va traduir en terres i altres béns. El 1275 s'hi enterrà al monestir la reina Violant d'Hongria i el 1380 s'hi establí una baronia.

El monestir va decaure des del segle xvii, decadència que culminà durant les exclaustracions motivades per la guerra del Francès (1809-1810) i la desamortització de Mendizábal (1835). Poc després, però, se'ls va permetre de tornar al monestir, on s'han mantingut. La guerra civil espanyola va destruir bona part del seu patrimoni històric. Des del 1989 el monestir forma part de la ruta turística del Cister i ha revifat la comunitat, que el 1994 va rebre el Premi d'Honor Lluís Carulla.

Enllaços externs

  • Web oficial del Monestir de Vallbona de les Monges[Enllaç no actiu]
  • Monestir de Santa Maria
  • Vegeu aquesta plantilla
1977: Josep Trueta  · 1978: Ventura Gassol, Institut d'Estudis Catalans  · 1979: Josep M. de Casacuberta, Obra Cultural Balear  · 1980: Andreu Alfaro, Abadia de Montserrat  · 1981: Joan Coromines, Centre Excursionista de Catalunya  · 1982: Joan Triadú, Centre de Lectura de Reus  · 1983: Oriol Martorell, Acció Cultural del País Valencià  · 1984: Miquel Coll, Orfeó Lleidatà  · 1985: Josep Benet, Teatre Lliure  · 1987: Raimon, La Bressola  · 1988: Pilar Malla, Serra d'Or  · 1989: Eliseu Climent, Federació Catalana d'Escoltisme  · 1990: Ramon Folch, Orfeó Català  · 1991: Joan Fuster, Arrels  · 1992: Enric Casassas, Òmnium Cultural  · 1993: Pere Casaldàliga, Universitat Catalana d'Estiu  · 1994: Joan Ainaud, Josep M. Ainaud, Comunitat cistercenca de Santa Maria de Vallbona de les Monges  · 1995: Antoni M. Badia, Dagoll Dagom  · 1996: Josep Laporte, El Temps  · 1997: Francesc Candel, Escola Valenciana  · 1998: Josep Amat, Col·lecció Clàssics del Cristianisme  · 1999: Ramon Sugranyes, Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona  · 2000: Jordi Savall, Festival Internacional de Música de Cantonigròs  · 2001: Universitat de València  · 2002: VilaWeb  · 2003: Josep Maria Àlvarez  · 2004: Antoni Bassas  · 2005: Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya  · 2006: Carme Ruscalleda  · 2007: Federació Llull  · 2008: Joan Font  · 2009: Fundació Joan Maragall Cristianisme i Cultura  · 2010: Fundació puntCat  · 2011: Isona Passola i Vidal  · 2012: Joan Massagué i Solé  · 2013: Paul Preston