Joan Font i Fabregó

Infotaula de personaJoan Font i Fabregó
Biografia
Naixement13 febrer 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Torelló (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Director general Grup Bon Preu
1974 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Rocaprevera Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsAnna Font Tanyà, Adrià Font Tanyà Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joan Font i Fabregó (Torelló, 13 de febrer 1951) és un empresari català.[1] És el director general del Grup Bon Preu, grup d'empreses domiciliades a les Masies de Voltregà del sector de l'alimentació i l'energia.

Biografia

Fill d'un bacallaner i una botiguera de Torelló, és el primer noi en una família de quatre germans. Té un germà i dues germanes. De nen va estudiar a l'Escola Rocaprevera de Torelló i va formar part del grups escoltes,[1] i de jove va començar a treballar amb el seus pares, mentre estudiava de nit peritatge mercantil en una acadèmia de Manlleu,[2][3][4] i més endavant va estudiar professorat mercantil, examinant-se a Sabadell i després a la Facultat d'Estudis Empresarials.[1]

Després d'un viatge d'oci per Europa on va descobrir com funcionaven els autoserveis (supermercats) va proposar-li al seu pare d'obrir-ne un, i van llogar un local al carrer Rosell de Manlleu on van obrir el seu primer supermercat.[1] Està casat amb una mestra i tenen dos fills, Anna i Adrià Font.[1][5]

El 1974 va crear l'empresa Bonpreu amb el seu germà Josep a Manlleu.[6] Amb els anys el Grup va créixer i el 1988 obriren el primer hipermercat a Vilafranca del Penedès. Posteriorment van ampliar el seu ventall d'activitats, oferint carburants i energia.

Font també és president d'Ausa Futur i membre del Consell Assessor de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Pompeu Fabra.

A inicis de la dècada de 2010 va donar suport al procés independentista i Artur Mas l'escollí per formar part del seu Consell Assessor per a la Transició Nacional.[7]

Durant la segona meitat de la dècada de 2010 va litigar amb el seu germà Josep Font i Fabregó per la distribució de la propietat del Grup. Finalment van tancar un acord l’estiu de 2019 on Joan Font va acordar pagar prop de 350 milions d’euros progressivament al seu germà petit per les seves accions del grup.[8]

Premis i reconeixements

El 2001 va rebre el Premi d'Òmnium de la Festa de Santa Llúcia[9] i el 2008 va rebre el Premi d'Honor Lluís Carulla per haver desenvolupat un model econòmic pensat i dirigit des del territori i arrelat al país.[10] El 2017 va rebre el premi Aster 2017 atorgat per l'ESIC a la millor trajectòria professional.[9]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Joan Font i Fabregó (Bonpreu & Esclat)». El Cosidor Digital de Torelló. [Consulta: 21 agost 2023].
  2. Capdevila, Carles. «Joan Font: "Als 9 anys el pare ja em duia a les 5 del matí a muntar la parada al mercat"», 04-03-2012. [Consulta: 21 agost 2023].
  3. Osona.com. «Joan Font explica com es va gestar l'imperi de Bon Preu». [Consulta: 21 agost 2023].
  4. Vera, Esther. «Joan Font: "He après més anant al mercat que no pas fent la carrera"», 08-04-2023. [Consulta: 21 agost 2023].
  5. «Largas colas en el Gran Bazar de las divisas de Estambul» (en castellà), 21-08-2023. [Consulta: 21 agost 2023].
  6. Josep Font pide a su hermano Joan que le compre el 50% de Bon Preu, La Vanguardia, 15 de desembre de 2017
  7. "Por favor, háblame en catalán": el dueño del grupo Bon Preu, otro rabioso separatista, periodistadigital.com, 11 de setembre de 2017
  8. «Les inversions dels germans Joan i Josep Font després de partir peres a Bon Preu», 20-01-2023. [Consulta: 21 agost 2023].
  9. 9,0 9,1 Osona.com. «Bon Preu: comerç i independència». [Consulta: 21 agost 2023].
  10. «Guanyadors dels Premis Lluís Carulla». Arxivat de l'original el 2018-02-20. [Consulta: 19 febrer 2018].


  • Vegeu aquesta plantilla
1977: Josep Trueta  · 1978: Ventura Gassol, Institut d'Estudis Catalans  · 1979: Josep M. de Casacuberta, Obra Cultural Balear  · 1980: Andreu Alfaro, Abadia de Montserrat  · 1981: Joan Coromines, Centre Excursionista de Catalunya  · 1982: Joan Triadú, Centre de Lectura de Reus  · 1983: Oriol Martorell, Acció Cultural del País Valencià  · 1984: Miquel Coll, Orfeó Lleidatà  · 1985: Josep Benet, Teatre Lliure  · 1987: Raimon, La Bressola  · 1988: Pilar Malla, Serra d'Or  · 1989: Eliseu Climent, Federació Catalana d'Escoltisme  · 1990: Ramon Folch, Orfeó Català  · 1991: Joan Fuster, Arrels  · 1992: Enric Casassas, Òmnium Cultural  · 1993: Pere Casaldàliga, Universitat Catalana d'Estiu  · 1994: Joan Ainaud, Josep M. Ainaud, Comunitat cistercenca de Santa Maria de Vallbona de les Monges  · 1995: Antoni M. Badia, Dagoll Dagom  · 1996: Josep Laporte, El Temps  · 1997: Francesc Candel, Escola Valenciana  · 1998: Josep Amat, Col·lecció Clàssics del Cristianisme  · 1999: Ramon Sugranyes, Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona  · 2000: Jordi Savall, Festival Internacional de Música de Cantonigròs  · 2001: Universitat de València  · 2002: VilaWeb  · 2003: Josep Maria Àlvarez  · 2004: Antoni Bassas  · 2005: Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya  · 2006: Carme Ruscalleda  · 2007: Federació Llull  · 2008: Joan Font  · 2009: Fundació Joan Maragall Cristianisme i Cultura  · 2010: Fundació puntCat  · 2011: Isona Passola i Vidal  · 2012: Joan Massagué i Solé  · 2013: Paul Preston