Federico Mayor Zaragoza

Infotaula de personaFederico Mayor Zaragoza

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 gener 1934 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament Europeu

6 juliol 1987 – 16 desembre 1987
Legislatura: segona legislatura del Parlament Europeu

Circumscripció electoral: Espanya
Diputat al Congrés dels Diputats
5 juliol 1977 – 23 juny 1978 – Julio de Castro Hitos →
Legislatura: legislatura constituent d'Espanya

Circumscripció electoral: Granada

Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 20 desembre 1972 – Juan de Dios López González →
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
24 juliol 1968 – 12 novembre 1971
← Emilio Muñoz Fernández
Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Comissionat de l'ICDB
Ministre d'Educació
Director General de la UNESCO
Rector de la Universitat de Granada
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbioquímic, farmacèutic, escriptor, diplomàtic, polític, professor d'universitat, poeta Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Madrid
Universitat de Granada
Organització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió de Centre Democràtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralMaría Cascales Angosto Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFederico Mayor Menéndez (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2019)  Premi René Cassin../... 32+ Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1937222 Modifica el valor a Wikidata

Federico Mayor Zaragoza (Barcelona, 27 de gener de 1934) és un polític i diplomàtic català que fou Director General de la UNESCO entre 1987 i 1999. Membre honorari del Club de Roma, actualment és Co-President del Grup d'Alt Nivell per a l'Aliança de Civilitzacions. Doctor en Farmàcia i catedràtic de Bioquímica de la Universitat de Granada, aviat va assumir diferents responsabilitats polítiques entre les quals destaquen la de ministre d'Educació i Ciència (1981-1982) i diputat al Parlament Europeu (1987). L'any 1978 es va convertir en director general adjunt de la UNESCO i va assumir la plena direcció de l'organització el 1987. Com a director, la seva gestió es va concentrar a impulsar projectes de promoció de la pau, els drets humans i el diàleg entre cultures. El 1999 va crear la Fundació per una Cultura de Pau, amb la qual ha continuat desenvolupant els objectius que es va proposar al capdavant de la UNESCO. És el president de l'Acadèmia de la Llatinitat.[1]

Biografia

Federico Mayor Zaragoza amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1988).

Va néixer el 27 de gener de 1934 a la ciutat de Barcelona. Va cursar estudis primaris i secundaris a Barcelona a l'escola Virtèlia, i fou membre de la Confraria de la Mare de Déu de Virtèlia de la mateixa escola. Va estudiar farmàcia a la Universitat Complutense de Madrid, on es va llicenciar l'any 1958.

L'any 1988 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i el 2005 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

L'any 1989 va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.[2]

Activitat professional

Va iniciar la seva carrera professional en el món acadèmic i de la docència, arribant a esdevenir catedràtic de bioquímica de la facultat de Farmàcia de la Universitat de Granada l'any 1963 i, posteriorment, fou rector d'aquesta Universitat entre 1968 i 1972. Aquell any fou nomenat catedràtic de bioquímica de la Universitat Autònoma de Madrid, càrrec que ocupà fins al 2004.

Fou nomenat Vicepresident del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) l'any 1971 i ocupà el càrrec de president en funcions entre 1972 i 1973. Fou cofundador l'any 1974 del Centre de Biologia Molecular "Severo Ochoa" (CBM), i director del mateix fins al 1978.

És membre de múltiples organitzacions, acadèmies i associacions nacionals i internacionals, entre altres: Societat Espanyola de Bioquímica (1964) de la qual fou president (1970-1974), Associació Americana per al Foment de la Ciència (1965), Societat de Bioquímica del Regne Unit (1966), Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia (1975), Club de Roma (1981), Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (1994), Acadèmia Xinesa de Ciències (1994), Acadèmia Russa de Ciències (1999), Reial Acadèmia Nacional de Medicina (2002).

Activitat política

Així mateix, va ocupar càrrecs polítics: Sotssecretari d'Educació i Ciència del govern espanyol entre 1974 i 1975. Membre de la Unió de Centre Democràtic (UCD) fou escollit diputat al Parlament d'Espanya en les eleccions generals de 1977 per la circumscripció de Granada, cessant del càrrec el 1978, i ocupant el càrrec de Conseller del president del govern durant les mateixes dates. L'any 1981 fou nomenat Ministre d'Educació durant el segon govern d'Adolfo Suárez, càrrec que ocupà fins al 1982. L'any 1987 fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu en representació del Centre Democràtic i Social (CDS).

L'any 1978 va ser nomenat Director General Adjunt de la UNESCO, càrrec que va ocupar fins al seu retorn a Espanya el 1981. El 1987 la 24a Conferència General de la UNESCO el va escollir com a Director General, càrrec en el qual va romandre fins a l'any 1999.

Actualitat

Des de l'any 2000 presideix la Fundació per a una Cultura de Pau. És President del Consell Científic de la Fundació Ramón Areces des de 1993. El 2005 fou designat Co-President del Grup d'Alt Nivell per a l'Aliança de Civilitzacions, pel Secretari General de les Nacions Unides Kofi Annan.

Referències

  1. «Federico Mayor Zaragoza». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
  2. Federico, Mayor Zaragoza,; Claudi, Cuchillo, «Frederic Mayor Zaragoza : Discurs llegit a la cerimònia d'investidura celebrada a la sala d'actes d'aquest rectorat el dia 25 de maig de l'any 1989.». Doctor honoris causa (Universitat Autònoma de Barcelona), 1989.

Enllaços externs

  • Blog de Federico Mayor Zaragoza (castellà)
  • Informació de Federico Mayor Zaragoza al Congrés dels Diputats (castellà)
  • Informació de Federico Mayor Zaragoza al Parlament Europeu
  • Conferència de Federico Mayor Zaragoza Arxivat 2011-06-21 a Wayback Machine.
  • Fundació per a una Cultura de Pau (castellà)
  • Dia Escolar de la Pau i No violència, entrevista a Global Education Magazine, 30 Gener 2013 (castellà)


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Antonio Ortega
Ministre d'Educació
Escut d'Espanya

1981-1982
Succeït per:
José María Maravall
Precedit per:
Amadou-Mahtar M'Bow
Director General de la UNESCO
UNESCO

1987-1999
Succeït per:
Koïchiro Matsuura
Premis i fites
Precedit per:
Rafael Cardóniga Carro

Acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina
Medalla 35

2002-
Succeït per:
'
Precedit per:
Nicolás Gutiérrez del Alamo y García

Acadèmic de la Reial Acadèmia de Farmàcia
Medalla 6

1976-
Succeït per:
'
  • Vegeu aquesta plantilla
Segon Govern de Leopoldo Calvo Sotelo (1 de desembre de 1981 – 28 de juliol de 1982)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Rodolfo Martín Villa (vicepresident 1r) • Juan Antonio García Díez (vicepresident 2n i economia)
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Santiago Rodríguez-Miranda Gómez (Treball) • Manuel Núñez Pérez (sanitat i consum) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Transports, turisme i comunicacions) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • José Luis Álvarez y Álvarez (Agricultura) • Federico Mayor Zaragoza (Educació i Ciència) • Soledad Becerril Bustamante (Cultura) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Administració territorial) • Jaime Lamo de Espinosa (Adjunt al President)
(← I CALVO SOTELO) Govern anterior •••• Govern següent (← III CALVO SOTELO)
  • Vegeu aquesta plantilla
Tercer Govern de Leopoldo Calvo Sotelo (28 de juliol de 1982 – 3 de desembre de 1982)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Juan Antonio García Díez (vicepresident 1r i economia)
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Santiago Rodríguez-Miranda Gómez (Treball) • Manuel Núñez Pérez (sanitat i consum) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Transports, turisme i comunicacions) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • José Luis Álvarez y Álvarez/José Luis García Ferrero (Agricultura) • Federico Mayor Zaragoza (Educació i Ciència) • Soledad Becerril Bustamante (Cultura) • Luis Manuel Cosculluela Montaner (Administració territorial)
(← II CALVO SOTELO) Govern anterior •••• Govern següent (← I GONZÁLEZ)
  • Vegeu aquesta plantilla
Directors Generals de la UNESCO
Julian Huxley (194648)  · Jaime Torres Bodet (194852)  · John Wilkinson Taylor (Interí 195253)  · Luther Evans (195358)  · Vittorino Veronese (195861)  · René Maheu (196174)  · Amadou-Mahtar M'Bow (19741987)  · Federico Mayor (198799)  · Koichiro Matsuura (199909)  · Irina Bokova (2009-17)  · Audrey Azoulay (2017-actualitat)
  • Vegeu aquesta plantilla
1978: Joan Miró  · 1979: Pau Casals  · 1980: Joan Coromines, Josep Pla, Salvador Espriu, Frederic Mompou, Jordi Rubió i Balaguer  · 1981: Joan Rebull, JV Foix, Josep Lluís Sert, Salvador Dalí  · 1982: Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Apel·les Fenosa  · 1983: Joan Fuster, Francesc de Borja Moll, Antoni Tàpies, Alícia de Larrocha  · 1984: Josep Carreras, Antoni Clavé  · 1985: Joan Antoni Samaranch, Miquel Batllori  · 1986: Frederic Marès  · 1988: Federico Mayor, Raimon Noguera, Joan Sardà, Miquel Coll  · 1990: Ramon Aramon  · 1991: Narcís Jubany  · 1993: Ramon Roca  · 1997: Jaume Aragall, Raimon, Monestir de Montserrat  · 1999: Miquel Martí i Pol, Xavier Montsalvatge  · 2000 : Pierre Vilar, Josep Benet  · 2001: Joan Triadú, Hospital de Sant Pau, Jordi Carbonell  · 2003: Josep M. Castellet, Francesc Candel, Ramon Margalef, Joaquim Molas, Antoni Pladevall  · 2004: Joan Oró  · 2005: Gregorio López, Joan Reventós, Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis  · 2006: Antoni Gutiérrez  · 2007: Jordi Pujol, Pasqual Maragall  · 2008: Moisès Broggi, Montserrat Carulla  · 2009: Poble mexicà, Cos de Bombers de la Generalitat  · 2010: Jordi Solé (pòstum), Institut d'Estudis Catalans, Abadia de Poblet  · 2011: Heribert Barrera (pòstum)  · 2012: Josep Maria Ainaud, Antoni Maria Badia  · 2013: Lluís Martínez, Max Cahner (pòstum), Oriol Bohigas  · 2014: Jordi Savall  · 2015: Neus Català, Josep Maria Espinàs, Joan Rodés  · 2016: Muriel Casals (pòstum)  · 2018: Carme Forcadell, Carles Viver, RCR Arquitectes  · 2019: Anna Cabré, Josep Vallverdú  · 2020: Lluís Llach, Teresa Codina  · 2021: Arcadi Oliveres (pòstum), Josefina Castellví  · 2022: Roser Capdevila, Antoni Vila
  • Vegeu aquesta plantilla
1993: Fernando Lázaro Carreter  · 1994: Adolfo Suárez  · 1995: Federico Mayor Zaragoza  · 1996: Octavio Paz  · 1997: Joaquín Ruiz-Giménez  · 1998: Miguel Herrero de Miñon  · 1999: Residencia de Estudiantes de Madrid  · 2000: José María Martín Patino  · 2001: Javier Tusell  · 2002: Jorge Semprún  · 2004: El poble de Madrid  · 2005: Carmen Cervera  · 2006: Antonio Garrigues Walker  · 2007: Javier Pérez Royo  · 2008: Esther Koplowitz  · 2009: Benita Ferrero-Waldner  · 2010: Iñaki Gabilondo  · 2017: Vicente del Bosque  · Nueva Economía Fórum
  • Vegeu aquesta plantilla
Montserrat Aguer · Luis Arribas · Pilar Aymerich · Joaquim Bonal de Falgàs · Fàtima Bosch · Anna Cabré · Neus Català · Gaspar Espuña · Francesc Ferrer · Elisabeth Galí · Joana Maria Guasp · Ramon Guardans · Manuel Lladonosa · Lluís Marrasé · Federico Mayor Zaragoza · Biel Mesquida · Margarita Nuez · Josep Pernau · Manuel Pertegaz · Josep Prenafeta · Lluís Puig · Rosa Regàs · Maria Rovira · Matilde Salvador · Maria Salvo · Anna Sanmartí · Ángeles Santos · Antoni Serra · Joan Solà · Josep Subirats · Esther Tusquets · Mercedes Vilanova · Associació de pares de minusvàlids del Baix Camp · Centre Excursionista de Lleida · Club Natació Sabadell · Col·legi Públic Sant Jaume · Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya · Dones Juristes · Fundació Patronat de les Escoles La Salle de Cassà de la Selva · Grup Àgata · Institut Químic de Sarrià · Jazz Terrassa · Monestir de Poblet · PEN català · Plataforma en Defensa de l'Ebre · Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú · Llotja de Cereals de Barcelona
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
Registres d'autoritat
Bases d'informació