Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón

Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón

Biografia
Naixement	(es) Miguel Herrero Rodríguez de Miñón 18 juny 1940 (83 anys) Madrid
President del Consell d'Estat
13 febrer 2024 – 28 febrer 2024 ← Magdalena Valerio Cordero – Carmen Calvo Poyato →
Conseller d'Estat
22 maig 2009 –
Diputat al Congrés dels Diputats
17 novembre 1989 – 29 juny 1993 Legislatura: quarta legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1989
Diputat al Congrés dels Diputats
7 juliol 1986 – 21 novembre 1989 Legislatura: tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986
Diputat al Congrés dels Diputats
8 novembre 1982 – 15 juliol 1986 Legislatura: segona legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya 21 abril 1980 – 26 abril 1982
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya 22 novembre 1979 – 21 abril 1980
Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1979 – 31 agost 1982 Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979
Regidor de l'Ajuntament de Madrid
1979 – 1982 Electe a: eleccions municipals de 1979 a Madrid
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya 23 gener 1978 – 22 novembre 1979
Diputat al Congrés dels Diputats
29 juny 1977 – 2 gener 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977
Dades personals
Formació	Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, jurista
Partit	Partit Popular (1989–2004) Alianza Popular (1982–1989) Unió de Centre Democràtic (–1982)
Membre de	Tribunal Constitucional d'Andorra (2001–2009) Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (1991–)
Premis (14 novembre 2018)  doctor honoris causa per la Universitat Pontifícia Comillas (2003)  collar de l'Orde del Mèrit Civil (2003)  collar de l'Orde del Mèrit Civil (2000)  Creu de Sant Jordi (2 juny 1999)  Gran Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (1998)  Premi Blanquerna (1978)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica  doctor honoris causa per la Universitat de Buenos Aires

Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (Madrid, 18 de juny de 1940) és un polític i jurista espanyol, que va ser un dels set Pares de l'actual Constitució espanyola. Va ser magistrat del Tribunal Constitucional d'Andorra entre 2001 i 2009 a designació del bisbe d'Urgell.^[1]

Biografia

Va estudiar dret a Madrid, on, segons diu a les Memorias de estío, va passar per "més estudiós que estudiant". Després de llicenciar-se el 1961, es va doctorar el 1965 amb una tesi sobre el dret constitucional sorgit després de la descolonització. Va completar la seva formació a Oxford, a París i a Lovaina, on es va llicenciar en filosofia el 1968. Lletrat del Consell d'Estat d'Espanya des de 1966, molt aviat va començar a col·laborar en la premsa –Ya, Informaciones-, difonent les seves idees sobre el que hauria de ser la transició democràtica a la mort de Francisco Franco.^[2]

Secretari General Tècnic del Ministeri de Justícia, va col·laborar de manera molt activa en la primera amnistia (1976), en la Llei per a la Reforma Política i en la primera normativa electoral de la democràcia. Va participar en l'elaboració de la Constitució de 1978 i va ocupar el càrrec de portaveu en el Congrés dels diputats, tant del partit del Govern (UCD) com de l'oposició (AP). Va ser diputat d'UCD de 1977 a 1981, i d'AP i del PP el 1982, 1986 i 1989. El 1987 va optar a la Presidència d'Aliança Popular, però va ser derrotat per Antonio Hernández Mancha.

La seva dilatada carrera professional inclou els llocs de conseller del Banc Exterior d'Espanya, vicepresident de la Comissió Jurídica, de l'Assemblea Consultiva del Consell d'Europa (1979-1982) i vicepresident de la Comissió Política de l'Assemblea de l'Atlàntic Nord, òrgan del que va formar part de 1983 a 1993. A més, ha estat membre de la Comissió Trilateral. Ha rebut el Premi Blanquerna de la Generalitat de Catalunya i el Premi Sabino Arana de l'any 1998 i el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

En l'actualitat manté certa presència en la vida pública. Assidu col·laborador de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des del 9 d'abril de 1991. Estudiós del dret constitucional i les relacions internacionals, ha publicat nombrosos treballs, col·labora assíduament en premsa i ràdio, i exerceix també com advocat i consultor. Participà, des de 1998 fins a 2009, un cop a la setmana en la Tertulia de sabios junt a Santiago Carrillo, exsecretari general del Partit Comunista d'Espanya i Pere Portabella en el programa La Ventana de la Cadena SER.^[3]

Obres

• El principio monárquico (1971)
• Idea de los derechos históricos (1991)
• Memorias de estío (1993)
• Derechos históricos y Constitución (1998)
• 20 años después. La constitución cara al siglo XXI (1998)

Referències

Enllaços externs

• Notícies sobre Miguel Herrero a El País

Càrrecs públics
Precedit per: Joan Josep López Burniol	Magistrat del Tribunal Constitucional d'Andorra per designació episcopal 2001 — 2009	Succeït per: Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona
Premis i fites
Precedit per: Manuel García-Pelayo	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 4 1991-	Succeït per: '