Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona

Infotaula de personaJuan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 desembre 1939 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Secretari general Unió de Centre Democràtic
12 desembre 1982 – 18 febrer 1983
← Íñigo Cavero LatailladeSupressió del càrrec →
Ministre d'Educació
8 setembre 1980 – 26 febrer 1981
← José Manuel Otero Novas – Federico Mayor Zaragoza →
Ministre adjunt al President i encarregat de la coordinació legislativa
3 maig 1980 – 9 setembre 1980
← Rafael Arias-Salgado Montalvo – Pío Cabanillas Gallas →
Membre del gabinet: tercer govern Suárez
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, advocat defensor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRepsol (1995–2002)
Universitat Carlos III de Madrid (1990–1993)
Universitat Complutense de Madrid (1970–1974)
Universitat Pontifícia de Comillas (1967–)
Universitat CEU San Pablo (1964–)
Universitat de Madrid (1962–1970)
Naturgy Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió de Centre Democràtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
18 agost 2020En defensa del regnat de Joan Carles I Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1999)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
  • (1994)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi
  • (1981)  Gran Creu de l'Orde de Carles III Modifica el valor a Wikidata

Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Madrid, 11 de desembre de 1939)[1] és un polític i advocat espanyol. Des de novembre del 2009 desenvolupa la tasca de magistrat del Tribunal Constitucional d'Andorra per designació del bisbe d'Urgell. Fou ministre d'Espanya sota les presidències d'Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo-Sotelo.

Biografia

Va néxier el 1939 a la ciutat de Madrid. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid, on també estudià filosofia i lletres, esdevenint posteriorment lletrat del Consell d'Estat.

Com a advocat ha estat director d'assumptes institucionals i corporatius de Repsol (1995-2002), i conseller d'empreses com Gas Natural, Campsa, Societat Catalana de Capital de Risc i la Compañía Logística de Hidrocaburos (CLH).

Activitat política

Membre d'Unió de Centre Democràtic (UCD), l'any 1977 fou nomenat secretari general tècnic del Ministeri de Justícia, el 1978 sotsecretari d'aquest mateix ministeri i finalment, després de les eleccions generals de 1979 Secretari d'Estat per al Desenvolupament Constitucional a la Presidència del Govern.

El maig de 1980, en una remodelació del seu govern, Adolfo Suárez el nomenà Ministre Adjunt al President i Encarregat de la Coordinació Legislativa, sent nomenat el setembre del mateix any Ministre d'Educació, càrrec en el qual fou ratificat per Leopoldo Calvo-Sotelo el gener de 1981. Finalment, però, fou destituït el desembre d'aquell mateix any.

L'any 1982 fou nomenat Secretari General del seu partit, càrrec des del qual hagué de signar la dissolució de la UCD el 18 de febrer de 1983.

Referències

  1. «Cien años de educación en España», Ministeri d'Educació, Cultura i Esports d'Espanya, 2001 (castellà)

Enllaços externs

  • (castellà) Entrevista amb Juan Antonio Ortega (1998)
  • (castellà) Entrevista amb Juan Antonio Ortega (2000)



Càrrecs públics
Precedit per:
Rafael Arias Salgado
Ministre Adjunt al President i
Encarregat de la Coordinació Legislativa
Escut d'Espanya

1980
Succeït per:
Pío Cabanillas Gallas
Precedit per:
José Manuel Otero Novas
i Luis González Seara
com a Ministre d'Universitats
Ministre d'Educació
Escut d'Espanya

19801981
Succeït per:
Federico Mayor Zaragoza
Precedit per:
Íñigo Cavero Lataillade
Secretari General de la UCD

19821983
Succeït per:
desaparició del partit
Precedit per:
Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón
Magistrat del Tribunal Constitucional d'Andorra
per designació episcopal

20092017
Succeït per:
Segueix en el càrrec
  • Vegeu aquesta plantilla
Segon Govern d'Adolfo Suárez González (2 de maig de 1980 – 8 de setembre de 1980)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Comerç) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (adjunt a coordinació legislativa)
(← I SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← III SUAREZ)
  • Vegeu aquesta plantilla
Tercer Govern d'Adolfo Suárez González (8 de setembre de 1980 – 26 de febrer de 1981)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Afers econòmics)
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Francisco Fernández Ordóñez (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Juan Antonio García Díez (Economia i Comerç) • Félix Manuel Pérez Miyares (Treball) • Alberto Oliart Saussol (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Íñigo Cavero Lataillade (Cultura) • Rodolfo Martín Villa (Administració territorial) • Eduard Punset i Casals (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques)
(← II SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← I CALVO SOTELO)
  • Vegeu aquesta plantilla
Primer Govern de Leopoldo Calvo Sotelo (26 de febrer de 1981 – 1 de desembre de 1981)
Cap de l'Estat
President del Govern
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Pío Cabanillas Gallas/Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Francisco Fernández Ordóñez/Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Juan Antonio García Díez (Economia i Comerç) • Jesús Sancho Rof (Treball) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Educació i Universitats) • Íñigo Cavero Lataillade (Cultura) • Rodolfo Martín Villa (Administració territorial)
(← III SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← II CALVO SOTELO)
  • Vegeu aquesta plantilla
Registres d'autoritat
Bases d'informació