Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula de personaLeopoldo Calvo-Sotelo Bustelo

(1976) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 abril 1926 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort3 maig 2008 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Pozuelo de Alarcón (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAturada cardiorespiratòria Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri municipal de Ribadeo Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament Europeu
1r gener 1986 – 10 juny 1987
Nomenat per: Corts Generals
Diputat al Parlament Europeu

1r gener 1986 – 5 juliol 1987
Legislatura: segona legislatura del Parlament Europeu

Circumscripció electoral: Espanya
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

30 gener 1984 – 3 octubre 1985
Diputat al Congrés dels Diputats
19 setembre 1983 – 23 abril 1986
← Landelino Lavilla Alsina
Legislatura: segona legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Madrid

President del Govern d'Espanya
25 febrer 1981 – 2 desembre 1982
← Adolfo Suárez GonzálezFelipe González Márquez →
Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1979 – 31 agost 1982
Legislatura: primera legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Madrid

Diputat al Congrés dels Diputats
29 juny 1977 – 2 gener 1979
Legislatura: legislatura constituent d'Espanya

Circumscripció electoral: Madrid

Procurador a Corts
8 juliol 1976 – 10 maig 1977
← Antonio Valdés González-Roldán
Ministre d'Obres Públiques
6 juliol 1976 – abril 1977
← Antonio Valdés González-RoldánLuis Ortiz González →
Procurador a Corts
23 desembre 1975 – 8 juliol 1976
← José Luis Cerón AyusoJosé Lladó Fernández-Urrutia →
Ministre de Comerç d'Espanya
13 desembre 1975 – 6 juliol 1976
← José Luis Cerón AyusoJosé Lladó Fernández-Urrutia →
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 2 juny 1976 – Diego de Pedroso y Frost →
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 10 maig 1977
← José Luis Cerón Ayuso, Antonio Valdés González-RoldánDiego de Pedroso y Frost, José Lladó Fernández-Urrutia →
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Politècnica de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, enginyer Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió de Centre Democràtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
9 abril 2003Democràcia sense ira Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePilar Ibáñez-Martín Mellado (1954–2008) Modifica el valor a Wikidata
FillsVíctor Calvo-Sotelo, Pedro Calvo-Sotelo Ibáñez-Martín Modifica el valor a Wikidata
GermansAna María Calvo-Sotelo Bustelo Modifica el valor a Wikidata
ParentsJosé Ibáñez Martín (sogre)
Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo (neboda)
Rafael del Pino y Moreno (espòs de la germana)
Rafael del Pino Calvo-Sotelo (fill de la germana)
Eva Piera Rojo (nora)
Ramón Bustelo González (avi matern)
Carlota Bustelo (cosí)
Carlos Bustelo y García del Real (cosí)
Francisco Bustelo (cosí)
José Calvo Sotelo (oncle) Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2008)  collar de l'Orde de Carles III
  • (2001)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
  • (1982)  Gran Creu de l'Orde El Sol del Perú
  • (1982)  collar de l'Orde del Mèrit Civil
  • (1969)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 26591600 Modifica el valor a Wikidata

Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Madrid, 14 d'abril de 1926 - Pozuelo de Alarcón, 3 de maig de 2008) va ser un polític espanyol, que ocupà diverses carteres ministerials sota els governs d'Adolfo Suárez i que finalment fou President del Govern d'Espanya entre 1981 i 1982.

Biografia

Va néixer el 14 d'abril de 1926 a la ciutat de Madrid. Va estudiar enginyeria de camins a la Universitat de Madrid, en la qual es va llicenciar el 1951. L'any 1967 fou nomenat president de RENFE i tres anys més tard va esdevenir conseller delegat de la Unión Explosivos Riotinto, SA.

L'any 2002 el rei Joan Carles I li va concedir el títol de marquès de la Ria de Ribadeo amb Grandesa d'Espanya.

Era oncle de Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo, ministra d'Educació en la VIII Legislatura d'Espanya (primera de José Luis Rodríguez Zapatero) i nebot de José Calvo Sotelo, ministre d'Hisenda durant la Dictadura de Primo de Rivera i fundador del Bloc Nacional durant la Segona República Espanyola.

Va morir, a l'edat de 82 anys, el 3 de maig de 2008 a la seva residència de Pozuelo de Alarcón.

Activitat política

Membre del Govern

Va començar la seva carrera política com a procurador a les Corts franquistes pel terç sindical i va col·laborar en els plans de Desenvolupament. L'any 1976 fou designat Ministre d'Obres Públiques en el govern monàrquic presidit per Carlos Arias Navarro.

Va participar activament en la creació de la Unió de Centre Democràtic (UCD), esdevenint l'organitzador de la campanya d'aquest partit a les eleccions generals espanyoles de 1977, esdevenint diputat al Congrés per la circumscripció de Madrid. Breu portaveu parlamentari del seu grup polític fou membre del govern presidit per Adolfo Suárez, en el qual va ocupar les carteres de Relacions amb la Comunitat Econòmica Europea (1978-1980) i vicepresident segon per a Assumptes Econòmics (1980-1981).

President del Govern

Després de la dimissió de Suárez va ser nomenat President del Govern. Durant la sessió de la seva investidura, realitzada el 23 de febrer de 1981, es va produir un intent de cop d'Estat amb l'entrada al Congrés dels Diputats d'un grup de guàrdies civils dirigits pel Tinent Coronel Antonio Tejero Molina.

Els trets més característics del seu govern van ser l'adhesió d'Espanya a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) i la creació de la Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA), aprovada amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). L'impuls de la Llei sobre el divorci va suposar el principi de la descomposició de l'UCD en produir-se el primer cas d'indisciplina parlamentària. Tot això, unit a la profunda crisi econòmica, va fer que dissolgués les Corts i convoqués eleccions anticipades.

La victòria del PSOE a les eleccions generals espanyoles de 1982, no tan sols va desplaçar la UCD del poder i a ell de la direcció del Govern, sinó que va suposar la pràctica desaparició d'aquest partit. Tot i la seva reelecció com a diputat al Congrés aquell mateix any va dimitir com a president de la seva formació política.

Política europea

En produir-se l'any 1986 l'ingrés d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), va obtenir l'acta d'eurodiputat al Parlament Europeu, càrrec que va desenvolupar fins al 1987.

Vegeu també

  • Consell de Ministres d'Espanya (I Legislatura)

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
Viquidites
  • Informació de Leopoldo Calvo-Sotelo al Congrés dels Diputats (castellà)
  • Informació de Lopoldo Calvo-Sotelo al Parlament Europeu (castellà)
  • Informació de Lepoldo Calvo-Sotelo a elpais.com (castellà)


Càrrecs públics
Precedit per:
Carlos Mendoza Gimeno
President de RENFE

1967-1968
Succeït per:
Alfonso Osorio
Precedit per:
Julio Cerón Ayuso
Ministre de Comerç
Escut de l'estat espanyol

1976-1977
Succeït per:
José Lladó Fernández-Urrutia
Precedit per:
Antonio Valdés González-Roldán
Ministre d'Obres Públiques
Escut de l'estat espanyol

1976
Succeït per:
Luis Ortiz González
Precedit per:
càrrec nou
Ministre per a les Relacions amb les Comunitats Europees

19781980
Succeït per:
Eduard Punset Casals
Precedit per:
Fernando Abril Martorell
Vicepresident Segon

19801981
Succeït per:
Juan Antonio García Díez
Precedit per:
Adolfo Suárez González
President del govern d'Espanya
Espanya

19811982
Succeït per:
Felipe González Márquez
Premis i fites
Precedit per:
Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 36

2004-2008
Succeït per:
Ricardo Sanmartín Arce
  • Vegeu aquesta plantilla
Govern preconstitucional de Carlos Arias Navarro (15 de desembre de 1975 – 5 de juliol de 1976)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Ministres
Alfonso Osorio (Presidència) • José María de Areilza (Afers Exteriors) • Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate (Justícia) • Félix Álvarez-Arenas y Pacheco (Exèrcit) • Carlos Franco Iribarnegaray (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Carlos Pérez de Bricio Olariaga (Indústria) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Virgilio Oñate Gil (Agricultura) • Francisco Lozano Vicente (Habitatge) • Carlos Robles Piquer (Educació) • Adolfo Martín Gamero (Informació i Turisme) • Adolfo Suárez González (Secr. Gral. del Movimiento) • José Solís Ruiz (Treball) • Rodolfo Martín Villa (Relacions Sindicals)
(← XV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← II PRECONSTITUCIONAL)
  • Vegeu aquesta plantilla
Govern preconstitucional d'Adolfo Suárez González (5 de juliol de 1976 – 4 de juliol de 1977)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Ministres
Rodolfo Martín Villa (Governació) • Eduardo Carriles Galarraga (Hisenda) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Félix Álvarez-Arenas y Pacheco (Exèrcit) • Carlos Franco Iribarnegaray (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz/Pascual Pery Junquera (Marina) • Carlos Pérez de Bricio Olariaga (Indústria) • José Lladó Fernández-Urrutia (Comerç) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo/Luis Ortiz González (Obres Públiques) • Fernando Abril Martorell (Agricultura) • Francisco Lozano Vicente (Habitatge) • Aurelio Menéndez Menéndez (Educació) • Andrés Reguera Guajardo (Informació i Turisme) • Ignacio García López (Secr. Gral. del Movimiento) • Álvaro Rengifo Calderón (Treball) • Enrique de la Mata Gorostizaga (Relacions Sindicals)
(← I PRECONSTITUCIONAL) Govern anterior •••• Govern següent (← I CONSTITUENT)
  • Vegeu aquesta plantilla
II Govern Constituent d'Adolfo Suárez González (25 de febrer de 1978 – 6 d'abril de 1979)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Manuel Gutiérrez Mellado (Defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres
Rodolfo Martín Villa (Interior) • José Manuel Otero Novas (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Francisco Fernández Ordóñez (Hisenda) • Rafael Calvo Ortega (Treball) • Enrique Sánchez de León Pérez (Sanitat i Seguretat Social) • Agustín Rodríguez Sahagún (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Transports) • Joaquín Garrigues Walker (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Íñigo Cavero Lataillade (Educació) • Pío Cabanillas Gallas (Cultura) • Manuel Clavero Arévalo (Regions) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE)
(← I CONSTITUENT) Govern anterior •••• Govern següent (← I SUAREZ)
  • Vegeu aquesta plantilla
Primer Govern d'Adolfo Suárez González (6 d'abril de 1979 - 2 de maig de 1980)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres
Antonio Ibáñez Freire (Interior) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Rafael Calvo Ortega (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Carlos Bustelo y García del Real (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Manuel Clavero Arévalo/Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Relacions amb les Corts) • Joaquín Garrigues Walker (adjunt al president)
(← II CONSTITUENT) Govern anterior •••• Govern següent (← II SUAREZ)
  • Vegeu aquesta plantilla
Segon Govern d'Adolfo Suárez González (2 de maig de 1980 – 8 de setembre de 1980)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Comerç) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (adjunt a coordinació legislativa)
(← I SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← III SUAREZ)
  • Vegeu aquesta plantilla
Tercer Govern d'Adolfo Suárez González (8 de setembre de 1980 – 26 de febrer de 1981)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Afers econòmics)
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Francisco Fernández Ordóñez (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Juan Antonio García Díez (Economia i Comerç) • Félix Manuel Pérez Miyares (Treball) • Alberto Oliart Saussol (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Íñigo Cavero Lataillade (Cultura) • Rodolfo Martín Villa (Administració territorial) • Eduard Punset i Casals (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques)
(← II SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← I CALVO SOTELO)
  • Vegeu aquesta plantilla
Primer Govern de Leopoldo Calvo Sotelo (26 de febrer de 1981 – 1 de desembre de 1981)
Cap de l'Estat
President del Govern
Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Pío Cabanillas Gallas/Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Francisco Fernández Ordóñez/Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Juan Antonio García Díez (Economia i Comerç) • Jesús Sancho Rof (Treball) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Educació i Universitats) • Íñigo Cavero Lataillade (Cultura) • Rodolfo Martín Villa (Administració territorial)
(← III SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← II CALVO SOTELO)
  • Vegeu aquesta plantilla
Segon Govern de Leopoldo Calvo Sotelo (1 de desembre de 1981 – 28 de juliol de 1982)
Cap de l'Estat
President del Govern
Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo
Vicepresidents de govern
Rodolfo Martín Villa (vicepresident 1r) • Juan Antonio García Díez (vicepresident 2n i economia)
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Santiago Rodríguez-Miranda Gómez (Treball) • Manuel Núñez Pérez (sanitat i consum) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Transports, turisme i comunicacions) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • José Luis Álvarez y Álvarez (Agricultura) • Federico Mayor Zaragoza (Educació i Ciència) • Soledad Becerril Bustamante (Cultura) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Administració territorial) • Jaime Lamo de Espinosa (Adjunt al President)
(← I CALVO SOTELO) Govern anterior •••• Govern següent (← III CALVO SOTELO)
  • Vegeu aquesta plantilla
Tercer Govern de Leopoldo Calvo Sotelo (28 de juliol de 1982 – 3 de desembre de 1982)
Cap de l'Estat
President del Govern
Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo
Vicepresidents de govern
Juan Antonio García Díez (vicepresident 1r i economia)
Ministres
Juan José Rosón Pérez (Interior) • Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Santiago Rodríguez-Miranda Gómez (Treball) • Manuel Núñez Pérez (sanitat i consum) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Transports, turisme i comunicacions) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • José Luis Álvarez y Álvarez/José Luis García Ferrero (Agricultura) • Federico Mayor Zaragoza (Educació i Ciència) • Soledad Becerril Bustamante (Cultura) • Luis Manuel Cosculluela Montaner (Administració territorial)
(← II CALVO SOTELO) Govern anterior •••• Govern següent (← I GONZÁLEZ)
  • Vegeu aquesta plantilla
Primera República
Restauració borbònica
Cánovas del Castillo · Jovellar · Cánovas del Castillo · Martínez-Campos · Cánovas del Castillo · Sagasta · Posada Herrera · Cánovas del Castillo · Sagasta · Cánovas del Castillo · Sagasta · Cánovas del Castillo · Azcarraga · Sagasta · Silvela · Azcarraga · Sagasta · Silvela · Fernández Villaverde · Maura · Azcarraga · Fernández Villaverde · Montero · Moret · López · Moret · Aguilar · Maura · Moret · Canalejas · García Prieto · Romanones · Dato · Romanones · García Prieto · Dato · García Prieto · Maura · García Prieto · Romanones · Maura · Sánchez de Toca Calvo · Allendesalazar · Dato · Allendesalazar · Maura · Sánchez Guerra · García Prieto · Primo de Rivera · Berenguer · Aznar-Cabañas
Segona República
Franquisme
Transició espanyola
Espanya Democràtica
Registres d'autoritat
Bases d'informació